L’Alt Urgell fou la via principal de penetració dels refugiats jueus procedents del Principat d’Andorra a través, fonamentalment, dels camins de muntanya que conduïen a l’actual municipi de Valls de Valira.
Andorra va ser un dels epicentres del pas d’evadits que tenien com a objectiu arribar a Barcelona, creuant la serra del Cadí o des de la Seu d’Urgell. Alquí van actuar amb gran eficàcia les diferents xarxes d’evasió.
Ruta Pirineus l'Alt Urgell (Coll de Pimés – la Seu d'Urgell): 17 km.
Entre els diversos itineraris utilitzats s’ha senyalitzat el que partia de la Rabassa i arribava a Bescaran després de passar la collada de Pimés i les bordes de Pudovern. Posteriorment, s’adreça a Estamariu i arriba a la Seu d’Urgell a través del barri de Sant Antoni.
Punts d’interès:
Bescaran: era la primera població catalana on arribaven els refugiats. Tenia una caserna de la Guàrdia Civil que s’encarregava de la vigilància dels camins que procedien del Principat d’Andorra.
Estamariu: els refugiats, que havien aconseguit evitar la detenció, arribaven a Estamariu, des d’on acostumaven a passar a la Serra del Cadí per desplaçar-se a Barcelona. Altres feien l’itinerari a través de la Seu d’Urgell i la vall del riu Segre.
La Seu d’Urgell: era la població on es conduïa els detinguts a l’Alt Urgell i a la Cerdanya lleidatana. Eren empresonats a la presó del partit judicial, situada a l’antic convent de Sant Domènec fins al seu trasllat a Lleida. Alguns es van poder allotjar a l’Hotel Andria i a l’Hotel Mundial, evitant la presó. Aquells qui arribaven amb símptomes d’esgotament físic, o després d’haver patit accidents durant el recorregut o congelacions a causa de la neu i el fred, eren atesos al Sant Hospital. Altres romanien a la Seu, de manera clandestina fins que, amb l’ajut de les xarxes d’evasió, podia efectuar-se el seu trasllat a Barcelona.
