Yolanda López – Coaching Emocional CalmaVital.com
Sembla que hagi passat molt temps des que va començar a mitjans de març el confinament causat per COVID-19. Justament per això podem començar a reflexionar “Què he après a casa durant la pandèmia?” aquestes setmanes en un episodi d’emergència sanitària que ens uneix a tots i totes i que no està d’entre les nostres experiències en l’imaginari col·lectiu.
He tingut la sort de poder parlar amb diferents dones, cadascuna amb les seves motxilles personals han tret forces, recursos i veus internes fermes per prendre decisions com per exemple deixar enrere relacions amoroses de més de 20 anys i situacions incòmodes i injustes per buscar a la fi la felicitat que mereixen.
També que, tot i la dura situació de conciliar a casa nens i feina, és interessant sentir com l’amor maternal està per sobre de les difícils situacions. Com deia una mare, “…m’he adonat compte que em sento orgullosa d’estar fent la carrera més important de la meva vida de la manera més correcta que se fer…”. Veus d’agraïment per l’espai que ocupen, del sostre que tenen i de poder gaudir d’espais d’esbarjo que ara són els balcons i terrasses. Agraïments de tenir dispositius digitals que ens han permès el contacte a les cases, a les residències, als hospitals. Adaptació pura, com haguéssim fet tot això sense tecnologia?
Si t’ha agradat llegir l’article Què he après a casa durant la pandèmia que no vaig aconseguir abans?, també et pot interessar Neurosis en temps de Covid-19
