El mòbil pot estar apagat, però el cap continua connectat. Què estarà passant al grup de WhatsApp? Hauran penjat alguna cosa a Instagram? Els amics estaran junts sense avisar? Aquestes preguntes reflecteixen una inquietud molt habitual entre els més joves coneguda com a FOMO, l’acrònim en anglès de Fear Of Missing Out, que es tradueix com la por de perdre’s alguna cosa. Aquesta sensació està estretament relacionada amb l’ús intensiu de les xarxes socials i la necessitat constant de mantenir-se al dia.
Sempre hi ha alguna cosa passant
Fa uns anys, si un adolescent sortia de casa sense quedar amb els amics, no sabia res d’ells fins que tornava a coincidir-hi. Avui dia, les notificacions, les històries i els grups de missatgeria permeten conèixer l’activitat aliena pràcticament en temps real.
Aquesta disponibilitat genera una dinàmica particular: encara que no passi res rellevant, sembla que sempre hi ha activitat. Un adolescent pot estar estudiant a la seva habitació i mirar el mòbil repetidament, no per una necessitat concreta, sinó per comprovar que no s’està perdent res.
La necessitat d’encaixar i estar disponible
El problema va més enllà de les hores davant d’una pantalla; sovint pesa més la pressió d’haver d’estar sempre accessible. No respondre a un missatge o passar per alt una història pot generar preocupació. Veure els amics junts en una fotografia pot provocar la sensació d’exclusió, fins i tot quan ningú ho ha fet amb intenció de marginar.
Durant l’adolescència, pertànyer a un grup té un paper fonamental. La recerca d’acceptació fa que qualsevol petit senyal de desconnexió respecte al grup es pugui viure amb molta intensitat.
Les xarxes només mostren una part de la realitat
Aquesta situació s’agreuja perquè les xarxes socials solen reflectir únicament una selecció de moments positius: festes, sortides o tardes de lleure. El que no es veu és l’avorriment, el dia a dia o les estones de tranquil·litat a casa. En comparar la pròpia realitat amb aquesta mostra de moments ideals, pot semblar que la resta de persones sempre s’ho passen millor.
Aprendre a desconnectar sense por
Superar aquesta sensació no passa necessàriament per prohibir les eines digitals, sinó per aprendre gradualment que no passa res per desconnectar durant una estona.
Deixar el telèfon lluny, silenciar determinades notificacions o establir moments sense pantalles pot ajudar a reduir la pressió. En definitiva, es tracta de comprendre que estar desconnectat no equival a estar exclòs, i que aprendre a gestionar la informació és un pas clau en l’ús saludable de la tecnologia.
