Cuidar adequadament un gos o un gat en la seva etapa de maduresa i vellesa és clau per millorar la seva qualitat de vida. L’envelliment dels animals de companyia comporta un augment del risc de patir malalties silencioses, com ara l’artrosi, problemes renals o un deteriorament cognitiu que sovint passa desapercebut en les primeres fases.

Per garantir-los una vellesa llarga, activa i confortable, els professionals veterinaris assenyalen quins són els aspectes fonamentals que cal tenir en compte en el dia a dia de les mascotes grans.

Consells clau per a la cura de mascotes grans

Segons les recomanacions de Josep Subirana, veterinari a Vet’s Gironella, l’atenció a les mascotes grans s’ha de basar en tres pilars fonamentals:

• Medicina preventiva: Es recomana fer revisions periòdiques i analítiques cada sis o dotze mesos. Aquestes proves permeten detectar a temps canvis o malalties que poden passar desapercebuts a simple vista.
• Cura a casa: Cal adaptar l’alimentació a les necessitats nutricionals de cada animal, evitant l’obesitat i tenint present que determinades patologies requereixen dietes específiques. Alhora, afavorir l’exercici moderat, mantenir una bona higiene dental i adaptar l’entorn de la llar ajuda considerablement els animals que pateixen artrosi o mobilitat reduïda.
• Atenció als canvis: Les vacunes i els tractaments antiparasitaris no s’han d’abandonar a la vellesa, sinó adaptar a cada cas. És important consultar amb el veterinari si s’observen alteracions en el comportament, la gana, la set, el pes o els hàbits de somni de l’animal.

Gestió de colònies felines i benestar animal

Per la seva banda, Brígida Martínez, d’Agrovicenç, posa de relleu la importància del treball altruista dels voluntaris en la gestió de les colònies felines mitjançant el mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn), una tasca imprescindible per garantir la salubritat i controlar la població de gats al carrer.

En aquest sentit, es recorda que la Llei de Benestar Animal estableix que els ajuntaments tenen la responsabilitat directa de protegir aquests animals, prestant un major suport a les esterilitzacions, a la cura de les colònies i al impuls de campanyes actives contra l’abandonament, a més d’assegurar el relleu dels cuidadors.