Es tracta de la planta europea més tòxica de totes. La ingesta d’una petita quantitat pot produir la mort per parada cardiorespiratòria. Totes les parts de la planta són perilloses: les flors, les tiges, les arrels…

El pitjor és que per simple contacte, fent un ram amb aquesta bonica, però mortífera flor, el verí pot traspassar la barrera de la pell, encara que no tinguem cap ferida.

Quan és jove, abans de florir, pot ser confosa amb els coscolls (api silvestre), cosa que ha produït, lamentablement, més d’una mort a les nostres contrades, ja que ambdues plantes tenen una certa semblança.

La tora blava és estèticament molt bonica, cosa que fa que molts cops acabi en algun ram de flors sense que qui ho fa sigui conscient del perill que això comporta.

Si per desgràcia heu tocat aquesta planta, renteu-vos bé les mans i davant de qualsevol símptoma sospitós, com problemes respiratoris o rampes, acudiu ràpidament a un centre hospitalari i digueu que heu estat en contacte amb la tora blava.

La tora blava (Aconitum napellus) és coneguda des d’antic. També era coneguda com a escanyallops, ja que es feia servir com a verí contra aquests animals. Les puntes de fletxa també s’enverinaven amb aquesta planta.

Curiosament, el verí de la tora afecta els mamífers, però no els ocells. Així, s’ha donat algun cas en què s’ha consumit una au que prèviament havia menjat tora blava i el verí s’ha transferit als consumidors de l’au, produint-los la mort. És un fet estrany, però se n’han documentat casos.

Finalment, cal remarcar que hi ha altres espècies de tora, com la tora groga (Aconitum anthora) o la tora blanca (Aconitum vulparia), que també són tòxiques i que es troben, igual que la tora blava, pels prats de mitjana i alta muntanya, a Cerdanya, generalment, en llocs freqüentats pel bestiar, que les ignoren.

Font: Enric Quílez i Castro

Si t’ha agradat llegir l’article Blau mortal, també et pot interessar llegir Que la calor no ens agafi desprevinguts: l’aire condicionat.