Entrevista a Laura Andrés Rodríguez

Doctora en Psicologia de la Salut i de l’Esport, psicòloga sanitària i psicoterapeuta, experta en TOC i trastorns de l’ansietat. Fundadora de La Neural.

Com es pot començar a perdre la por a l’ansietat quan aquesta mateixa por és el que la manté?

Per poder respondre, hem d’entendre primer que l’ansietat és una emoció que ens serveix d’alarma. És el senyal que sentim quan el nostre cervell detecta que alguna cosa no va bé. Pot ser un factor extern —com una situació difícil o una parella que no ens cuida— o intern —com viure desalineats amb els nostres valors o parlar-nos massa malament—.

És precisament per això que l’ansietat és tan desagradable: ens ha de forçar a moure’ns i a canviar! El problema apareix quan no tenim clar què és el que falla i, en comptes de buscar el focus del problema, centrem tota l’atenció a intentar que l’ansietat deixi de molestar-nos. Quan fem això, acabem creient que els símptomes (marejos, taquicàrdia, falta d’aire, pensaments catastrofistes, etc.) són el problema real i ens obsessionem a deixar de sentir-los.

Seguint la metàfora de l’alarma: és com si, en comptes d’anar a apagar l’incendi que l’ha fet saltar, intentéssim arrencar els altaveus perquè no sonin. No tindria sentit, oi? Doncs per perdre la por a l’ansietat, el que hem de fer és, precisament, entendre-la i escoltar-la.

Quines eines o estratègies treballeu per ajudar a canviar la relació amb l’ansietat i deixar de veure-la com una amenaça?

La principal és, com dèiem, entendre de què ens està avisant. Cal identificar quan apareix: potser ens avisa que hem tornat a connectar el “pilot automàtic” o que hem desatès les nostres necessitats. Observar com es manifesta en nosaltres ens permet perdre-li la por; deixa de ser una experiència terrible per passar a ser, “només”, un senyal que ens indica que hem de revisar alguna cosa.

D’altra banda, també ajuda molt analitzar en quins moments de la vida ha aparegut anteriorment i de què ens advertia. Això ens permet veure si hi ha un patró o un problema recurrent.

Veure l’ansietat com un avís del cos, escoltar quan apareix i entendre què necessites t’ajuda a deixar de tenir-li por i sentir-te millor.

Quin paper tenen els pensaments anticipatoris en la por a l’ansietat i com es poden gestionar de manera efectiva?

Els pensaments anticipatoris són una eina que fa servir l’ansietat per intentar donar-nos una sensació de control. Plantejar possibles escenaris i “planificar” com actuaríem en cada un d’ells és una estratègia del cervell per intentar calmar-se. No obstant això, és una estratègia completament disfuncional: no podem predir realment què passarà i aquest procés ens manté en un estat d’alerta innecessari que ens impedeix veure la situació amb perspectiva i buscar solucions reals.

Això es veu molt clar en l’ansietat anticipatòria de la mateixa ansietat. Quan pensem que no podem fer una activitat perquè patirem ansietat i ho passarem malament, acabem decidint no anar-hi. Això ens aïlla i ens fa perdre les coses que ens agraden. Tot l’esforç i la credibilitat que dediquem a evitar l’ansietat l’estem robant a la recerca de maneres d’afrontar-la i de la possibilitat de gaudir dels nostres plans.