Els paràsits són un dels problemes de salut més freqüents en gossos i gats. Tot i que sovint s’associen només a l’època de primavera o estiu, la realitat és que poden afectar les mascotes durant tot l’any. Una bona prevenció no només protegeix el benestar dels animals de companyia, sinó també la salut de les persones que conviuen amb ells.

Tipus de paràsits i com afecten les mascotes

Per combatre’ls de manera eficaç, cal distingir entre dos grans grups:

• Paràsits externs (ectoparàsits): Viuen a la pell o al pelatge de l’animal. Inclouen puces, paparres, àcars —responsables de problemes com la sarna— i mosquits, alguns dels quals actuen com a transmissors de malalties.
• Paràsits interns (endoparàsits): Habiten a l’interior del cos, amb especial incidència a l’intestí o al sistema circulatori. En aquest grup trobem els cucs intestinals, els protozous i el cuc del cor.

Més enllà de les molèsties òbvies com la picor o la irritació, aquests organismes poden provocar problemes de salut rellevants. Entre els efectes més habituals hi ha lesions cutànies, anèmia, diarrea o vòmits, a més de patologies greus. Cal tenir en compte que algunes d’aquestes afeccions poden transmetre’s a les persones, una situació coneguda com a zoonosi que afecta especialment els infants.

Claus per a una prevenció constant

Avui dia se sap que la protecció no pot ser estacional. Els espais interiors ofereixen un refugi càlid on molts paràsits poden sobreviure, mentre que uns hiverns cada vegada més suaus i l’augment dels desplaçaments n’afavoreixen la persistència i l’expansió. Per aquest motiu, la prevenció ha de ser constant i adaptada a les característiques de cada animal i al seu entorn.

La prevenció s’ha d’abordar des de dos fronts diferenciats:

• Contra els paràsits externs: És clau l’ús regular de productes antiparasitaris específics com pipetes, collars o comprimits. També ajuda a mantenir a ratlla aquests organismes una bona higiene de l’entorn i la revisió del pelatge del gos o gat després de cada passejada.
• Contra els paràsits interns: Es recomana programar desparasitacions periòdiques, portar un control adequat de l’alimentació i realitzar revisions veterinàries periòdiques que incloguin anàlisis de femtes.

Cada mascota presenta unes necessitats específiques que varien segons la seva edat, el seu estil de vida i l’entorn on viu. Per aquest motiu, el veterinari és la figura clau per avaluar cada cas particular i establir el pla de prevenció més adequat per garantir la salut i el benestar de l’animal a llarg termini.