Els animals ofereixen una relació basada en l’acceptació sense condicions. Per a moltsnens que experimenten rebuig, inseguretats o dificultats per comunicar-se, aquestaforma de vincle pot ser transformadora. L’animal no jutja, no critica i sempre responamb afecte dins les seves possibilitats. Aquesta estabilitat emocional ajuda el nen a sentir-se valorat i segur.1. Millora de l’autoestima i la responsabilitat

Conviure amb un animal implica aprendre a cuidar-lo: donar-li menjar, netejar-lo, treure’l a passejar o jugar amb ell. Aquestes rutines fomenten el sentiment de responsabilitat i d’utilitat. En superar aquestes petites tasques, el nen percep que éscapaç d’atendre necessitats reals, fet que reforça la seva autoestima i la seva autonomiapersonal.

2. Estimulació de les habilitats socials

Els animals poden actuar com a pont en les relacions socials. Nens que habitualmentsón tímids o tenen dificultats per establir converses sovint se senten més còmodesparlant del seu animal domèstic. A més, la presència d’un animal en activitatsterapèutiques o educatives pot fomentar l’empatia, l’escolta activa i el respecte pelsaltres.

3. Reducció de l’estrès i regulació emocional

La interacció amb animals —acariciar un gos, observar un peix o jugar amb un gat— té efectes demostrats sobre la reducció de l’ansietat i l’estrès. El contacte físic i la rutina de cura contribueixen a regular les emocions i a disminuir conductes impulsives o agressives. En nens amb trastorns de relació derivats de traumes o dificultatsemocionals, aquest efecte pot ser especialment beneficiós.

4. Una eina terapèutica

La teràpia assistida amb animals (TAA) s’ha integrat cada vegada més en centres educatius i sanitaris. Professionals de la psicologia, la pedagogia i la logopèdia utilitzenanimals entrenats per ajudar els nens a desenvolupar habilitats comunicatives, emocionals i motrius. Aquest tipus d’intervencions es realitzen de manera controlada i segura, sempre orientades a reforçar els processos terapèutics tradicionals.

AMIC