El mes de març convida a tornar a sortir, a recuperar el costum de caminar i a moure el cos després de l’hivern. I no és només una qüestió de benestar físic. Cada vegada hi ha més evidències que l’activitat física moderada, especialment caminar, té un paper clau en la salut cerebral i pot ajudar a retardar l’evolució de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.
Durant anys s’ha associat l’Alzheimer gairebé exclusivament a l’edat. Avui sabem que no és així. L’estil de vida hi té molt a dir. Diversos estudis ja apuntaven que l’exercici regular reduïa el risc de desenvolupar la malaltia. Ara, noves investigacions van un pas més enllà i indiquen que caminar també pot frenar la progressió de l’Alzheimer en fases molt inicials, fins i tot abans que apareguin símptomes clars de deteriorament cognitiu.
La dada més rellevant és que no cal fer grans esforços. No parlem d’entrenaments intensos ni d’objectius difícils d’assolir. Caminar entre 3.000 i 5.000 passos al dia ja s’associa a beneficis mesurables. En persones en fases molt primerenques de la malaltia, aquest hàbit s’ha relacionat amb un retard de diversos anys en l’avanç del deteriorament. Fins i tot caminar una mica més, fins als 7.000 passos, pot augmentar aquest efecte protector. A partir d’aquí, però, no s’observen beneficis addicionals clars.
Per què passa això? Encara no hi ha una resposta definitiva, però les hipòtesis apunten cap a una millor circulació sanguínia cerebral, una reducció de la inflamació i l’augment de substàncies que protegeixen les neurones. En canvi, el sedentarisme sembla afavorir l’acumulació de certes proteïnes associades a l’Alzheimer.
És important entendre que caminar no és una cura ni una garantia absoluta. Però sí que és una eina senzilla, accessible i amb múltiples beneficis. Millora la salut cardiovascular, ajuda a regular el son, redueix l’estrès i contribueix al benestar emocional. Tot això també influeix en el cervell.
Març és un bon moment per incorporar aquest hàbit o recuperar-lo. Sortir a caminar cada dia, encara que sigui mitja hora, és una decisió petita amb un impacte potencialment molt gran. En salut, sovint no cal fer coses extraordinàries, sinó sostenir bons gestos al llarg del temps. I caminar n’és un dels més valuosos.
Redacció
