Les glàndules perianals són unes petites estructures situades a banda i banda de l’anus, presents tant en gossos com en gats. Tot i que sovint passen desapercebudes, poden ser font de molèsties i problemes si no funcionen correctament. En aquest article, explorarem què són, quina funció tenen i quines alteracions veterinàries poden presentar.

Les glàndules perianals, també conegudes com a sacs anals, són dues petites bosses situades just sota la pell, aproximadament a les posicions de les 4 i les 8 en un rellotge anal. Aquestes glàndules es connecten amb l’anus mitjançant petits conductes que permeten l’alliberament del seu contingut.

La funció principal de les glàndules perianals és la producció i secreció d’una substància densa i d’olor forta, que conté feromones específiques per a cada animal. Aquesta substància serveix com a marcador territorial i per al reconeixement entre individus de la mateixa espècie. Normalment, aquestes glàndules es buiden de forma natural durant la defecació, quan les femtes premen contra els sacs i n’expulsen el contingut.

En certes situacions, les glàndules perianals poden no buidar-se correctament, cosa que pot conduir a diverses afeccions:

1. Impactació

És el problema més comú. Es produeix quan la secreció és massa espessa o quan els conductes s’obstrueixen parcialment, impedint el buidatge natural. Els signes clínics inclouen: llepar-se o mossegar-se la zona anal, arrossegar el darrere per terra i inflamació o envermelliment de la zona perianal.

2. Infecció o saculitis

Si la impactació no es resol, pot donar lloc a una infecció. Les glàndules poden omplir-se de pus, provocant dolor i inflamació més intensa. El gos o gat pot manifestar molèsties notables i, sovint, febre.

3. Abscessos

Un estadi avançat d’infecció pot desencadenar la formació d’un abscés que pot trencar-se, drenant el contingut purulent a l’exterior. Aquest procés és dolorós i necessita atenció veterinària immediata.

4. Neoplàsies (tumors)

Tot i que són menys freqüents, les glàndules perianals poden desenvolupar tumors, especialment en gossos d’edat avançada. Alguns d’aquests tumors poden ser malignes i requerir cirurgia i altres tractaments específics.

Prevenció i tractament

• Buidatge manual: Alguns animals, especialment els de mida petita o amb sobrepès, poden necessitar buidatges periòdics per part del veterinari o personal qualificat.
• Dieta rica en fibra: Contribueix a formar femtes més voluminoses que faciliten el buidatge natural de les glàndules.
• Control del pes: L’obesitat pot predisposar a la impactació per pressió insuficient durant la defecació.
• Visites veterinàries regulars: Permeten detectar precoçment qualsevol alteració i aplicar el tractament adequat.

Les glàndules perianals són una part petita però important de l’anatomia dels gossos i gats. Quan funcionen correctament, passen desapercebudes, però qualsevol disfunció pot comportar molèsties notables i complicacions. És essencial que els propietaris coneguin els signes d’alerta i consultin el veterinari davant de qualsevol sospita per garantir el benestar dels seus animals de companyia.

Serveis Veterinaris de la Cerdanya