La toxoplasmosi continua generant molts dubtes entre les dones embarassades que conviuen amb un gat. Serveis Veterinaris de la Cerdanya ens expliquen com es produeix el contagi i quines senzilles mesures de prevenció permeten viure l’embaràs amb tranquil·litat sense haver d’allunyar-se del nostre animal.

Quan una dona es queda embarassada i té un gat a casa, és habitual que aparegui la mateixa advertència: «Vigila amb la toxoplasmosi!». I, de vegades, aquesta recomanació acaba generant una por desproporcionada, fins al punt que algunes famílies pensen que han de desfer-se del gat o deixar de tenir-hi contacte. Però cal posar aquesta por en context.

La toxoplasmosi és una infecció causada pel paràsit Toxoplasma gondii. En una persona sana acostuma a passar desapercebuda o a provocar símptomes lleus, però si una dona pateix una primera infecció durant l’embaràs, el paràsit pot travessar la placenta i afectar el fetus, podent provocar complicacions especialment importants en funció del moment de la gestació. Per això és una infecció que cal prevenir i prendre seriosament, però això no significa que el gat sigui una font habitual de contagi.

Els gats són l’hoste definitiu del paràsit, però perquè un gat pugui eliminar-lo a través de les femtes, primer s’ha d’haver infectat. I aquí hi ha un punt molt important: un gat que viu exclusivament dins de casa, no caça i no menja carn crua té una probabilitat pràcticament nul·la d’infectar-se. Per tant, en aquests casos, la por al propi gat com a font de toxoplasmosi està sovint molt sobredimensionada.

A més, la infecció humana no es produeix per tocar el gat ni simplement per conviure amb ell. El risc està relacionat amb la ingestió del paràsit, que pot produir-se a través de carn crua o poc cuinada, vegetals o fruites contaminats i mal rentats, terra contaminada o una manipulació inadequada dels aliments.

Així doncs, estar embarassada i tenir un gat no són situacions incompatibles. No cal allunyar-se del nostre animal, deixar d’acariciar-lo ni, molt menys, plantejar-se abandonar-lo per por de la toxoplasmosi.

Simplement cal aplicar unes mesures bàsiques de prevenció: evitar que el gat mengi carn crua, rentar bé fruites i verdures, cuinar adequadament la carn i, si és possible, que una altra persona netegi la safata de sorra. Si no és possible, es pot fer utilitzant guants i rentant-se bé les mans després.

El missatge no hauria de ser «embaràs i gat són un perill», sinó «embaràs i gat poden conviure perfectament aplicant unes senzilles precaucions».

La informació i el sentit comú són molt més útils que la por. Perquè tenir un gat a casa no hauria de convertir-se en una preocupació durant l’embaràs, sinó continuar sent el que és: compartir la vida amb un animal que forma part de la família.

Serveis Veterinaris de la Cerdanya