Pànxing Digital

27, gener del 2021

27, gener del 2021

Cultura –

David Puigbó: Lágrimas de tinta

4d4ed9e165c25a2722ccc92ecd009648.jpg
La vall de la Cerdanya compta amb un patrimoni literari formidable, desconegut per molts de nosaltres. Radio Puigcerdà ofereix cada dilluns a les 18:00 h l’espai radiofònic “Cerdanya Literària”, on descobrim de la mà d’escriptors cerdans la literatura de la nostra comarca a partir de les obres, llegendes i poesies dels autors locals. 

En aquest programa Paco Riera entrevista l’escriptor David Puigbó, un home que escriu des del cor i que aquesta vegada ens presenta Lágrimas de tinta FALTAVA UNA PARAULA, on hi recull els seus sentiments més purs. El ceretà David Puigbó resideix a Alp i publica el seu segon llibre després de l’èxit de Trozos de mi piel.
 
Lágrimas de tinta és un llibre que ens parla de l’autor, dels seus sentiments. I ho fa tant amb un estil prosaic com amb un estil més poètic. Les paraules d’aquesta obra cremaran el lector, li arribaran molt a prop del cor. 
 
«Són els meus sentiments més purs, és tot el que penso, tot el que soc, és tot completament» explica David sobre Lágrimas de tinta. En el llibre fa referència sobretot a la seva família, al seu pare, a la seva mare i al seu fill. Explica l’autor que gràcies a ells escriu i pot publicar. Al David també li agrada escriure diàriament al seu perfil de Facebook, hi escriu reflexions en prosa i petits poemes per als seus seguidors. 
 
L’estil de la seva prosa es molt cuidat, inclús podríem definir-la com a prosa poètica. 
 
“Rozando el límite de la locura”, es un petit escrit en prosa de la seva obra Lágrimas de tinta.
 
ROZANDO EL LÍMITE DE LA LOCURA
“Delgado límite, límite imaginario, límite difícil de apreciar, una vez lo traspasas ya no hay marcha atrás, ya no puedes volver, te quedas exiliado en el otro costado, exiliado y preso de su gran poder, poder que te absorbe a su terreno, terreno desconocido, terreno abismal que retiene a quien sortea ese límite. Voy rozando el límite de la locura, pero siempre me mantengo en el límite, siempre estoy en él, voy jugando con él, me resisto a traspasar ese límite, me resisto a ser vencido. Me niego a estar loco pero me gusta estar allí, me gusta estar rozando susodicho límite, me gusta tener ese punto de locura que muchos no entienden ni respetan. Me apasiona rozar la locura, me apasiona sentir esos destellos de locura que se clavan en mi ser, destellos que se clavan y dejan heridas, se clavan ya nunca más pueden ser desclavados, quedan de por vida, son señales de guerra que luzco con orgullo y con timidez por esas calles de ese mundo tan cuerdo…”

 

Aquí teniu l'àudio complet de l'entrevista: 
 
 

Compartir:

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

Número 162
Pànxing Maresme

Número 162

Número 354
Pànxing Cerdanya

Número 354

Número 267
Pànxing Berguedà,
Bages i Solsonès

Número 267

Número 34
Pànxing Pirineus

Número 34

Número 95
SeeBarcelona

Número 95

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.