La neu es compon de flocs que, al seu torn, són agrupacions més o menys nombroses de cristalls de gel amb simetria hexagonal. És tal la seva diversitat morfològica que es diu que no hi ha dos cristalls de neu iguals.
Els cristalls de neu es formen als núvols. Cal humitat, petites gotes d’aigua i fred. Però això no és suficient. Per tal que els cristalls creixin cal un nucli d’agregació, que generalment està format per pols atmosfèrica o fins i tot per bacteris. Els nuclis són realment petits, però sense ells no es formen els cristalls.
De neu n’hi ha de molts tipus. Pot ser una neu granulada, més similar a la pedra, o bé cristalls de neu pròpiament dits. De vegades, la neu dipositada a terra es tenyeix d’un color rosat. Això pot passar per dos motius: o per la presència de pols atmosfèrica en abundància o per la presència d’una alga que li dona aquest color. En tot cas, en les nostres latituds no és freqüent veure neu rosada.
De fet, la neu té fama de ser blanca, tot i que pot veure’s blavenca, perquè reflecteix el color del cel (quan no hi ha núvols i és de dia) i també perquè el gel tendeix a mostrar-se d’aquest color a causa de com vibra la llum que interacciona amb els cristalls de gel.
La neu pols sol compactar-se millor o pitjor en funció del grau d’humitat. Generalment, a començament de l’hivern sol ser neu pols, més pròpia dels fronts de nord, mentre que quan hi ha llevantada sol portar més humitat i és més pesada i enganxosa.
I naturalment, la neu pot ventar-se pel torb o pel carcanet i formar congestes de grans dimensions, especialment a l’alta muntanya i en determinats llocs de la vall, propers als corredors de vent, especialment propers a la vall del Querol.
Finalment, no ens podem deixar la rufaca, que és quan comença a caure una mica de neu ventada, fenomen molt típic de la nostra comarca. En altres llocs s’anomena rufaga o barrufa.