Pànxing Digital

8, desembre del 2024

Search
Close this search box.

8, desembre del 2024

Cultura –

Rosa Casas i Coll: poemes de Cerdanya

2ef5aadf97c692ad679120fde891bf05.jpg
La vall de la Cerdanya compta amb un patrimoni literari formidable, desconegut per molts de nosaltres. Ràdio Puigcerdà ofereix cada dilluns a les 18h l’espai radiofònic Cerdanya Literària, on descobrim de la mà d’escriptors cerdans la literatura de la nostra comarca a partir de les obres, llegendes i poesies dels autors locals.

En aquest programa Paco Riera entrevista Rosa Casas i Coll, nascuda a Puigcerdà, poeta, perruquera de professió i pintora, actualment jubilada, destaca pels seus poemes inspirats en la Cerdanya, que es poden trobar als llibres Tardors de la Cerdanya i Quatre poetes de Cerdanya. 
 
«M’agrada escriure per compartir i ho faig una mica de casualitat», explica l’autora quan parla sobre el que sent quan escriu. Tot i que li agrada expressar-se mitjançant l’escriptura, en concret la poesia, la Rosa comenta que no ha tingut mai un diari personal. La raó d’iniciar-se d’una manera més dedicada a la poesia van ser els Jocs Florals de la Cerdanya, on va començar a fer amistats que més tard definirien la seva manera d’escriure. En són exemples el Manel Figuera, amb qui més tard compartiria una novel•la i qui sempre l’ha animat a escriure, l’Imma Cros i l’Imma Carrera, dues poetesses de Cerdanya amb qui ha compartit recitals. 
 
Rosa Casas també és autora de la novel·la L’olor de les pomes, escrita juntament amb Manel Figuera. 
 
En els poemes, l’autora parla fonamentalment dels seus sentiments, de l’amor a la terra i de viatges. Poetes com Martí i Pol, Verdaguer, Maragall, Machado i altres autors francesos han inspirat la seva obra. 
 
Per gaudir-la, res millor que llegir un dels seus poemes, recollit a Tardors de la Cerdanya:
 
El darrer cant d’amor
 
Quan les fulles mortes de la vida
seques i marcides, 
caiguin als meus peus,
jo recordaré les fulles verdes,
jo recordaré aquells amors teus.
 
Quan aquest cos tan estimat es corbi i trontolli sota el pas feixuc dels anys,
caminarem tots dos de vora a vora,
caminarem tots dos com bons companys.
 
Quan en el teu rostre 
llaurin les arrugues,
quan arribis a la fi del camí,
només hi haurà una cosa 
que jo vulgui,
i és que estiguis amb mi.
 
Quan els teus ulls ja 
no demanin guerra,
quan ja no vagis buscant llibertat
i ja caminis tot mirant a terra,
tu saps que jo estaré al teu costat.
 
Ha sigut nit fosca, també nit d’estels,
amistat tranquil·la i encesa passió
com un dia de sol i 
un matí de rosada,
la meva estimada, la meva il·lusió.
 
El meu amor no és fulla morta,
és viu, floreix dins del meu cor
i aquestes flors avui et canten
el meu darrer cant d’amor.
 

Aquí teniu l'àudio complet de l'entrevista: 
 
 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp