fbpx

Pànxing Solsonès

2, octubre del 2022

2, octubre del 2022

Turisme Actiu – Maresme Cerdanya Berguedà Bages Solsonès

Cingles basàltics de Fontfreda

Maresme Cerdanya Berguedà Bages Solsonès
1p
Fent camí amb el Russi per Catalunya! Un viatge en el temps de 700.000 anys.

Fitxa tècnica:

ProvínciaGirona
ComarcaLa Garrotxa
MunicipiSant Joan les Fonts
SituacióRiera de Bianya
ItinerariLineal
Durada1h (anar i tornar)
DificultatBaixa. Molt planera
Desnivell acumulat+75m / -75m (anada i tornada)

Itinerari:

Pont gòtic sobre el riu Fluvià.- Travessar el pont fins a l’oficina de turisme.

Oficina de Turisme.- Situada al costat del pont.

Cascada de la presa del Molí Fondo.- Per veure-la de prop, cal seguir un camí asfaltat que passa per darrere de l’oficina de turisme. Després s’ha de retornar. 

Escales.- Situades al costat de l’església, cal pujar per elles fins a dalt de tot. 

Cruïlla amb una pista de terra.- Seguir-la en direcció esquerra.

Cruïlla de la casa de la Planella.- La casa queda a mà dreta, seguir recte endavant pujant per un carrer.

Cruïlla del revolt.- Trencar a la dreta, i agafar un caminet que s’endinsa cap al bosc.

Cruïlla de la font de Can Xervanda (20’).- Un pal amb una banderola indica que per veure-la cal baixar per un corriol que surt a mà dreta. És a tocar la riera de Bianya.

Font de Can Xervanda (22’).- Un cop vista, cal tornar a pujar pel mateix camí de baixada, i girar a la dreta per seguir la ruta. 

Prats de cal Xervanda.- Tot just arribar-hi cal agafar un camí que baixa a mà dreta i que al cap de poc, passa pel costat d’un antic edifici de pedra que queda a mà dreta. El camí, poc després, transcorre de pla per la riba dreta de la riera de Bianya. 

Colades verticals dels cingles de Fontfreda (30’).- A mà esquerra, sobre un marge, es pot admirar aquest cingle, on hi ha espectaculars columnes basàltiques. 

Crònica de l’excursió:

Sant Joan les Fonts; el nom d’aquest poble, té el seu origen en el gran nombre de fonts que hi ha en el seu municipi. Pel que diuen n’hi ha unes tres-centes. 

La Nuri i jo començarem la ruta travessant el pont gòtic que hi ha al poble, sobre el riu Fluvià. Vam fer parada a l’oficina de Turisme, situada al final del pont, amb la sorpresa de trobar davant de la porta un visó americà, que en veure’ns va fugir cap al riu. El dependent ens va dir que era normal veure’ls, que inclòs una vegada se’n va ficar un  dins l’oficina. També ens va dir que el pont que havíem travessat no era el primer que va haver-hi en aquest lloc. Que encara que no en queda cap resta, ni documentació, el primer correspondria a l’època romana, ja que per aquest lloc passava la via romana Ànnia. Les primeres referències escrites d’un pont, corresponen al segle XIII, però aquest, almenys en part, no és el que podem contemplar avui en dia; l’actual pont, és fruit de la reconstrucció feta després dels terratrèmols del segle XV (1427 – 1428). Durant l’edat mitjana les rutes comercials que unien els comtats de la Cerdanya, Berga i Besalú passaven per Sant Joan les Fonts, i van convertir aquest pont en una via de comunicació estratègica.

cingles
Pont gòtic sobre el riu Fluvià

Abans de començar la ruta, vam anar a veure la cascada de la resclosa del molí Fondo. Per fer-ho, seguirem un camí asfaltat que passa per darrere de l’oficina de turisme. En aquest lloc, l’any 1723 ja hi havia un molí paperer, que posteriorment es va convertir en una fàbrica de paper, arribant a la seva màxima transformació l’any 1841. La seva producció s’estengué fins a l’any 1966, en què va haver de tancar portes. Des d’aquest lloc es poden observar les anomenades “Tres Colades”, gràcies a l’erosió produïda per les aigües del riu Fluvià. Es tracta d’un cas excepcional; la superposició de tres colades de lava de diversos volcans, que van fer erupció en diferents èpoques. La resclosa de la fàbrica, construïda per obtenir energia hidràulica, forma part la primera colada de lava, que va provenir dels volcans de Batet de la Serra, prop de la ciutat d’Olot, fa uns 700.000 anys.La segona colada, solidificada en forma de lloses, es veu als peus de la cascada, i es va produir fa 150.000 anys, on també hi ha un tub volcànic, i els blísters (bombolles formades per la pressió del magma) més ben conservats de la península Ibèrica. La tercera colada, situada a l’altre cantó del riu, procedeix del volcà de la Garrinada d’Olot, que va entrar en erupció fa, entre 120.000 i 133.000 anys. Per una altra part, l’erosió de l’aigua del riu, també va donar lloc al turó del Boscarró, on contemplarem les restes d’un antic poblat ibèric.

cingles
Cascada de la presa del Molí

De retorn a l’oficina de Turisme, començarem la nostra ruta. Primer pujarem per unes escales que hi ha al costat de l’església, fins a arribar a una pista de terra, que seguirem en direcció esquerra fins a arribar a un revolt, on deixarem de seguir el carrer, i ens endinsarem cap al bosc. En arribar a la cruïlla de la font de Can Xervanda, situada a tocar la riera de Bianya, decidirem baixar fins aquesta. Durant dècades aquesta font i el seu entorn van ser un espai d’esbarjo durant els estius. La famosa gorga de Can Xervanda era un punt de trobada per al jovent del municipi. Al costat de la font hi ha una foto d’un grup de joves banyistes dels anys 50 del segle XX. De retorn al camí, continuarem endavant. Al cap d’una estona aquest transcorre de pla per la riba dreta de la riera de Bianya. El recorregut és planer, però ple de lloses i pedres de dimensions considerables al mig del camí, moltes d’elles recobertes de molsa. Mentre fèiem camí hem contemplar moltes falgueres i algunes espècies vegetals de gran valor botànic. 

En arribar als cingles de Fontfreda, la primera impressió que vaig tenir en veure les colades verticals no ús la puc descriure. Ens hi vam estar una bona estona, contemplant les columnes basàltiques, i intentant imaginar-nos com devia ser aquest lloc, quan era ple de volcans en erupció. Aquest és un fenomen natural, tot i que a primer cop d’ull, diries que són roques treballades per la mà de l’home. Són formacions regulars de pilars més o menys verticals, amb formes principalment hexagonals, que es formen per la fractura de la roca durant el refredament de la lava, en xemeneies volcàniques que no arriben a buidar-se, per la qual cosa el seu refredament es produeix en el mateix lloc. Aquest és un dels pocs llocs on es poden observar de prop les grans dimensions d’aquestes columnes basàltiques, de fins a 27 metres d’alçada, corresponents a una única emissió de lava. 

Bona caminada! 

Font: Josep Maria Rossinyol

Si t’ha agradat llegir l’excursió als Cingles basàltics de Fontfreda, també et pot interessar llegir Fent camí amb el Russi al Salt d’aigua de Cara de Boc

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.