Argentona és una àrea rica en fonts i aigües, tant naturals com mineralògiques i termals. No en va, és en aquest espai on es va instal·lar el poblat ibèric de Laietania abans de la nostra era i que havia de tenir cobertes les necessitats d’aigua per beure les persones, el bestiar i poder regar els camps per una població d’unes 3500 persones que ocupava unes 8 hectàrees.

Farem una petita descripció de les fonts que ens anirem trobant pel camí:

Font picant

La seva història va des del 1783 al 2010. Segons la tradició, un nen va caure per un pou i la seva mare, per a salvar-lo, va baixar per rescatar-lo. Als crits d’auxili acudiren persones que aconseguiren rescatar a la mare, la qual va pujar marejada per la inhalació de gasos. Es va començar a estudiar el succeït i es veié que l’aigua en qüestió contenia gas carbònic i l’aigua era picant amb gust com el sifó. A partir d’aquí es va anar construint l’espai amb la font i la burgesia barcelonina va començar a venir a la vil·la per prendre banys de l’aigua del Balneari Prats i sorgiren hotels i Cases Senyorials per tota la vil·la.

Font del Mig

Antigament era el punt entremig entre la Font del Ferro que portava l’aigua mineral cap a la vil·la d’Argentona. Segons el saber popular l’aigua era molt efectiva perquè les joves emmaridades quedessin en estat. Recentment, l’Ajuntament ha fet la recuperació de la coberta de la font, que estava molt malmesa, i és una excel·lent àrea de pícnic per anar-hi a passar el dia amb la família.

Font del Camí

Es troba a uns 50 metres de l’inici del camí de sorra que puja al Castell del Burriac. Té la part posterior semiesfèrica i una bancada a ambdós costats.

Font de les Sureres

Està al mig del bosc en una placeta; el nom li ve de dues sureres grans que es troben a l’altre costat del torrent que travessa l’espai. En aquest lloc hi trobem també un monòlit que ens recorda: “L’aigua és vida”, que va ser erigit pel Grup de les Fonts en l’any 2003.

Font del Esquirol

Un llarg banc de pedra ens indica que hem arribat a aquesta font, que en realitat és la sobreeixida de la propera Font de l’Esquirol.

Font de l’Esquirol

Situada en una fondalada on s’ajunten dos vessants que alimenten d’aigua la font; per ser un lloc molt arbrat aquí venien a beure els animals del bosc, principalment s’hi havia vist: esquirols.

Font del Grup

Aquesta petita font està dedicada a l’esforç de tots aquells que setmana rere setmana van posant el seu granet de sorra per recuperar totes aquestes fonts que ara gaudim. Des d’aquí: gràcies a tots ells i elles.

Font del Ferro

Per aquest lloc passava el camí vell per anar al Castell de Burriac i ens marca el començament de la riera que porta el mateix nom. Era el punt de partida de molts excursionistes on agafaven l’aigua per fer el camí. Aquesta aigua considerada minero-medicinal, es comercialitzava amb el nom de Bellot, premiada amb la Medalla d’Or per la seva qualitat de l’aigua, l’any 1888 durant l’Exposició Universal de Barcelona. S’embotellava manualment botella a botella. Té un gust notable de ferro i amb una certa presència de gas carbònic natural.

Sortim de la Font Picant d’Argentona, (final del Carrer Cirès) i a la dreta, deixem el restaurant de Can Baladia.

Comencem a caminar direcció la muntanya per l’avinguda de Burriac, fins que aquesta acaba en una placeta on, dintre, hi ha la Font del Mig i el pícnic del qual hem parlat abans. 

Una vegada contemplada, tornem enrere per on hem vingut i agafem la primera cruïlla a la dreta, que és el Passeig de Burriac, on una pujada asfaltada  ens porta fins a l’inici d’una pista de sorra (SL-C 114) que hem d’agafar. Aquí hi trobem un cartell que indica que a partir d’aquest punt comença el Parc de la Serralada Litoral.

A uns 100 metres del cartell indicador, en un revolt a la dreta, ens trobem amb la Font del Camí.

Seguint el camí i a uns 40 metres al marge dret i en plena corba cap a l’esquerra, un rètol indica: Font de les Sureres. Deixem el camí principal i baixant per aquest corriol arribem a la font de les Sureres.

Davant la font, trobem el monòlit que diu “L’aigua és vida”. Just al davant i travessant la riera, pugem pel caminet  de L’ESQUERRA  fins a arribar a la font del Esquirolet i l’Esquirol. Girem pel camí que surt a LA DRETA, just després de la Font del Esquirolet.

Seguint per aquest camí, arribem a una petita plaça, presidida per una gran alzina. Hem d’agafar el camí que ens queda a LA DRETA i continuar pujant fins a arribar a la Font del Grup.

Ja des d’aquest punt i seguint una mica més endavant, podem veure la Font del Ferro; una vegada descansats, podem emprendre la tornada, baixant pel mateix camí fins a la placeta última que hem trobat i que estava presidida per una gran alzina. Ara canviem i agafem el camí ample de LA DRETA, que ens portarà a la pista forestal ampla que hem de continuar baixant.

Aviat veurem que ja estem una altra vegada a la Font del Camí i, desfent els passos que hem fet al començament, tornarem a la Font Picant, punt final de la nostra petita passejada.

Josep Grau

Montaltrek 

Associació Excursionista de Sant Vicenç de Montalt

Si t’ha agradat llegir la ruta per les Fonts d’Argentona, també et pot interessar llegir l’excursió al Turó d’en Galceran.