fbpx

Pànxing Maresme

2, juliol del 2022

2, juliol del 2022

Turisme Actiu – Maresme

SANT PERE DE RIU

Maresme
pere
Aquest mes ens desplacem cap al Alt Maresme i ens fixem en l’entorn de Pineda de Mar...

Comencem a caminar per la mateixa carretera d’Horsavinyà en direcció a la muntanya, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. A uns cent metres, girem a mà DRETA per una cruïlla on hi ha un camí asfaltat que puja molt costerut: el sender PR-C 146 direcció Sant Pere de Riu  

Uns cent metres més endavant, trobem un camí que baixa cap a l’ESQUERRA, pel qual ens desviarem temporalment per anar a veure la Font de Ferro i el pont que forma part de l’aqüeducte de Can Cuc. En aquest punt podem omplir la cantimplora amb l’aigua de la font, una aigua potable, fresca i bona. Cal tenir en compte que no trobarem una altra font durant la resta del recorregut.

Tornem al camí que hem deixat, el PR-C-146, i continuem pujant uns tres-centes metres amunt. Aquí hi trobarem un desviament a mà ESQUERRA que ens portarà a Sant Pere de Riu. Val la pena fer-hi una parada i visitar l’església i el comunidor que hi ha, i que de ben segur, us ensenyarà molt amablement la persona que està al càrrec de l’indret.

Seguim la pista principal que marxa de Sant Pere de Riu fins on aquesta ja no està asfaltada. Aquí deixarem la pista per l’ESQUERRA (on hi ha una cadena) i seguim pujant i endinsant-nos en un revirat corriol carener que ens durà fins la placeta de la Feixa del Gram

Travessem la plaça en direcció cap a l’esquerra i continuem pel nou camí, fins arribar a la cruïlla dels quatre camins. En aquest punt agafem la pista que ens queda més a la DRETA i que un rètol amb el nom de Vallmanya.

Anem pujant fins arribar a un punt on el camí s’enfila sobtadament i on trobem un senyal on indica “Pas barrat”. Aquí agafarem la pista que baixa i ens duu a les parets enrunades de Can Bruguera Pobre.

A partir d’aquest punt, anirem baixant, però compte en NO agafar un camí ample que surt a l’esquerra.

Baixem uns metres més i ens trobem una obertura del paisatge amb un camí que surt a la dreta però que NO l’agafem. Hem d’estar alerta perquè si continuem baixant uns cent metres, a la meitat d’un revolt que gira a la dreta, veurem un petit corriol que s’enfila a mà DRETA. L’agafem i el seguim fins el final. Tingueu en compte que si arribeu a una casa que està tocant el camí, és que us heu passat de llarg de l’entrada del corriol que calia agafar. 

Aquest tros de camí passa pel darrera del Puig de l’Abella i és molt bonic. El corriol acaba en un camí ample que heu de seguir cap a l’ESQUERRA i no deixar-lo fins arribar al camí que heu fet de pujada i on hi tenim el cotxe.

Abans de tornar cap a casa, ja en el pla de la riera de Pineda, val la pena pujar uns metres més amunt de la cruïlla i fer una ullada al Molí fariner de Can Marquès i a mà ESQUERRA surt un camí que porta al Forn de Calç, un indret en el que podem observar com els nostres avantpassats feien la calç.

Font del Ferro

A la Font de Ferro hi baixa un bon doll d’aigua fresca. Al costat, hi ha un pont  que forma part d’un aqüeducte de l’època romana i a la part superior hi podem veure una canaleta que es cobria amb rajoles per on discorria l’aigua.

Sant Pere de Riu

Sant Pere de Riu és l’ermita de color blanc que moltes vegades hem vist des de l’autopista anant cap a Tordera i que ens queda a sobre d’un turó cobert pel bosc. El que més ens sorprèn és que està molt ben conservada.

L’església, del segle XI, té una torre quadrada construïda posteriorment, el S.XVII, però el mes curiós és que disposa d’un comunidor de l’època visigòtica, una construcció quadrada i petita com si fos una pèrgola. Els comunidors, molt escassos a Catalunya, servien als nostres avantpassats per foragitar els mals que planaven sobre el poble, com les tempestes, les pestes, les plagues… En aquell temps no existia el satèl·lit Meteosat, ni es llençaven coets de iodur de plata per a esvair tempestes; el que es feia eren rituals entre pagans, oracions i comunirs (conjurs) i com que eren fets per bruixots i pagans,havien d’ésser en edificacions separades dels recintes sagrats.

Des de Sant Pere de Riu es divisa una fantàstica vista de la costa. I en el petit cementiri de la part posterior hi descansen les despulles del modista Manuel Pertegaz.

Molí de Can Marquès

Està molt ben conservat. Era un molí fariner que principalment empraven per aprofitar l’aigua que baixava per la riera, per moldre el gra que es cultivava a la vall.

Forn de calç

El trobem molt a prop del Molí i està restaurat. Els forns de calç tenen una forma troncocònica, amb una base d’uns 3 metres i 5 metres d’alçada. La calç s’utilitzava com a morter per emblanquinar parets i per combatre plagues en l’agricultura. Aquests forns s’utilitzaven per anar coent i desfent la pedra calcària.

COM ANAR-HI?

Temps:  2h 15 min.

Ruta: Circular

Desnivell: 160 metres

Distancia: 8 Km  

Època: Tot l’any. Molts trossos ombrívols.

Accés en vehicle: des de Pineda de Mar, agafem la carretera d’Horsavinyà fins passar per sota l’autopista C-32. Ben a prop hi trobem una placeta de sorra, amb canyes als vorals, on hi deixarem el cotxe.

JOSEP GRAU

MONTALTREK

Si t’ha agradat llegir la ruta de SANT PERE DE RIU també et pot agradar llegir El mirador del Maresme de Llavaneres, des de Can Bruguera.

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.