Pànxing Pirineus

28, març del 2024

Search
Close this search box.

28, març del 2024

Turisme Actiu – Pirineus

Tour del Canigó

Pirineus
37a077342a5babe5ea57edba2f8b97d5.jpg
Volta a peu a la muntanya sagrada dels Països Catalans. 

El Tour del Canigó és una travessa de senderisme en quatre etapes (64km) que fa la volta a tot el massís, amb l’opció de coronar el cim de 2.784m d’altitud. Sense dificultats tècniques, més enllà de cert vertigen a la grimpada de la “xemeneia” de la cara sud del cim (opcional), la travessa es desenvolupa entre les comarques nord-catalanes del Vallespir i el Conflent, amb una aturada a cadascun dels seus punts cardinals: Sant Guillem al sud, Vetera a llevant, Cortalets al nord i Marialles a ponent. Les quatre orientacions geogràfiques de les quatre etapes, l’elevat gradient altitudinal i la proximitat a la Mediterrània converteixen la travessa en un espectacle de la diversitat florística. Des dels 892 als 2.784 metres d’altitud, els corriols s’endinsen des de profundes fagedes atlàntiques carregades de molses, a boscos arbustius més propis del secà, passant pels perfils abruptes del Pirineu més escarpat.
 
Tot l’abast territorial de la travessa va ser declarat el 2012 Grand Site de France, un reconeixement del qual disposen només onze indrets de l’estat Francès, i que respon a les característiques mediambientals, paisatgístiques, culturals i de reconeixement social del massís del Canigó. Un indret altament emblemàtic que ha estat font d’inspiració de poetes, llegendes i dites populars; i llar, durant centúries, de bosquerols, ramaders, masovers, pastors, fargaires, camperols, monjos, bandolers, traginers, carboners, pelegrins, naturalistes, excursionistes…
 
Fascinat i intrigat per la seva elevada silueta, l'ésser humà va témer, va respectar, va admirar i va conquerir aquests cims glorificats pels relats i les llegendes. Considerada durant molt temps la muntanya més alta dels Pirineus, el massís del Canigó es va anar convertint en la muntanya sagrada dels Països Catalans.
 
LA TRAVESSA: FUNCIONAMENT:
Una possible proposta per fer el Tour del Canigó en quatre etapes és:
1. LA LLAU (A) – SANT GUILLEM – VETERA
2. VETERA (B) – CORTALETS
3. CORTALETS (C) – PICA DEL CANIGÓ (D) – MARIALLES
4. MARIALLES (E) – SANT GUILLEM – LA LLAU
 
 
Aquesta proposta planteja fer la volta al massís del Canigó, passant pel cim en l’etapa que uneix els refugis de Cortalets i Marialles. Si es vol prescindir del cim hi ha la possibilitat d’unir aquests dos refugis per baix, en una altra etapa, sense que impliqui cap modificació en les pernoctacions.
 
CAL SABER:
• Els quatre punts de pas indispensables del Tour del Canigó són l’ermita de Sant Guillem de Combret (sud), el refugi de Vetera (est), el refugi de Cortalets (nord) i el refugi de Marialles (oest).
• El període de funcionament de la travessa és la temporada d’estiu (juny-setembre).
• Tota la travessa està senyalitzada sobre el terreny. En les explicacions de cada etapa hi ha especificats els colors de la senyalització existent, que no són sempre els mateixos.
• Una central de reserves facilita la contractació dels quatre allotjaments, i entrega als participants un plànol de l’editorial Alpina, una samarreta, i una sèrie d’obsequis vinculats amb el territori: www.tourdelcanigo.com
 
SOBRE LA NIT A SANT GUILLEM:
• Sant Guillem és l’únic punt on no hi ha allotjament, de manera que s’ha d’anar a dormir a Prats de Molló. Cal baixar a peu fins el veïnat de La Llau i anar per carretera fins a Prats.
• Si decidiu començar la travessa a Sant Guillem podeu arribar amb el cotxe a Prats de Molló, seguir fins a La Llau, i allà començar a caminar fins a Sant Guillem (1h 30’ de caminada).
• Si organitzeu la travessa de manera que Sant Guillem sigui un punt entremig, a l’arribar-hi caldrà baixar a peu fins a La Llau (1 hora de camí) i seguir amb cotxe fins a Prats de Molló. L’organització del Tour del Canigó ja contempla aquest desplaçament sense que el participant necessiti cap cotxe.
 
A LA VOSTRA MIDA:
• La travessa es pot començar a Sant Guillem, Vetera, Cortalets o Marialles.
• El sentit horari / antihorari és indiferent.
 
ESTAPES:
 

1. LA LLAU – SANT GUILLEM – VETERA

Introducció: bonic flanqueig sobre l’Alt Vallespir i l’Alta Garrotxa, per la Reserva Natural de Prats de Molló, amb grans vistes panoràmiques des del Comanegra al Bassegoda, i des del Roc de Frausa i l’Albera a la Plana de Rosselló i el mar. L’ermita romànica de Sant Guillem de Combret (S.XII), declarada Monument Històric de França, dóna el tret de sortida a l’etapa del vessant sud del Massís del Canigó, en què podrem gaudir de les impressionants vistes del Vallespir, la Garrotxa i el mar empordanès i rossellonès. És l’etapa més llarga de la travessa. Mentre no hi hagi refugi guardat a Sant Guillem, la nit en un allotjament s’ha de fer a Prats de Molló. Així, des de Prats de Molló fins a La Llau (veïnat sobre Prats de Molló) s’hi va amb cotxe, i de La Llau a Sant Guillem a peu.
 
Descripció: 300 metres abans de les cases de la Llau, una pista surt a mà esquerra, en pujada, on ja s’hi indica “St. Guillem”. Deixarem un cobert ramader a la dreta i prendrem un bonic corriol de bosc que, en pujada constant, ens durà directes fins a Sant Guillem de Combret. El pal indicador, sobre l’església de Sant Guillem, ens assenyala el camí a prendre, en ascens sostingut i agradable per entre la vegetació mediterrània. Des de la Roca Cocolera, l’arribada al Coll de l’Estanyol (1.680m) és en lleuger descens i s’hi recomana una aturada per gaudir de les impressionants vistes del Vallespir, la Garrotxa i el mar Mediterrani. A partir d’aquí un llarg flanqueig ens permetrà gaudir de gran diversitat de boscos, donades les diferents orientacions que va prenent el recorregut.
 
 
Passarem per pinedes de pi negre, prop de la cabana de la Devesa de Vallbona, i per fagedes prop de la barraca del Faig, tot i que aquesta no l’hem de vorejar sinó que l’hem de veure havent creuat abans el Riuferrer. L’itinerari no és pla, però els desnivells acumulats són poc significatius en aquest tram fins als Canals de Leca. L’antic camí de les Canals té força perill quan hi ha humitat, i és molt exposat en alguns trams, així que es decidí senyalitzar una alternativa molt més segura que requereix, des de la cruïlla (1.640m) un ràpid descens de 400m pel Bosc del Roc de les Cabres, que després del Coll d'en Cé seguirà baixant més suaument. Toquem fons poc abans del torrent d’Els Canals (1.080m) i comença una pujada que s’anirà accentuant fins a arribar, en fort ascens, als vestigis miners de Vetera, i d’allà en un tres i no res al refugi.
 
Fitxa Tècnica:
Distància: 22,3km
Temps estimat: 7.00 – 8.30 hores
Altitud mínima: 892m
Altitud màxima: 1.730m
Desnivell ascendent acumulat: 1.587m
Desnivell descendent acumulat: 969m
Color de la senyalització: Tram La Llau – Sant Guillem: ratlles grogues
Tram Sant Guillem – Vetera: ratlles grogues i vermelles de GRP.
Punts de pas:
1) La Llau
2) Sant Guillem
3) Coll de l’Estanyol
4) Cabana de la Devesa de Vallbona
5) Barraca del Faig
6) Coll d’en Cé
7) Refugi de Vetera
 

2.  VETERA – CORTALETS

Introducció: anomenada El Balcó del Canigó per les seves vistes panoràmiques, aquesta és una etapa de boscos frondosos nordpirinencs, entremesclats d’avetoses, fagedes i bedollars. Magnífic flanqueig amb vistes a la plana del Rosselló, l’estany de Salses i el mar, 1.500m més avall, dibuixant el sorprenent contrast entre els boscos humits i molsosos i la plana mediterrània. Es passa per les restes d’un avió Dakota britànic, caigut la tardor de 1961, a 20 minuts de Cortalets, ben bé a l’alçada del GR-10.
 
Descripció: Sortida ben indicada amb senyalització vertical (pals indicadors) i horitzontal (pintura de GR), primer trepitjant l’asfalt de l’antiga explotació de ferro i posteriorment la pista. Prendrem un corriol que, per entre vestigis miners, ens durà, en lleugera pujada, fins al Coll de la Cirera (1.731m). Aquí comença l’anomenat Balcó del Canigó, per les vistes aèries que ens ofereix sobre la Plana del Rosselló i el mar, espectaculars des de molts indrets del camí. El corriol transcorre entre boscos per pla i en algunes baixades passant pel Roc de l’Ós, fins arribar al Refugi de l’Estanyol (1.479m), un racó fantàstic per fer-hi parada. Una pujada boscosa ens durà a creuar el Torrent de Fontnegra i, a l’abric de Pinatell, continuar pel flanqueig del torrent de la Lentilla fins al Ras de Prat Cabrera.
 
 
Arribats aquí ignorem la pista, que ens portaria al Ras de Cortalets, i prenem el llom de la muntanya en el què serà la darrera pujada de l’etapa (300m de desnivell ascendent) per la variant del GR-10, entre pins, matolls i el fil ramader. L’ascens s’acaba amb un gir brusc del sender, que continua cap al nord en el darrer flanqueig fins el refugi de Cortalets (2.150m).
 
Fitxa tècnica:
Distància: 16km
Temps estimat: 5-6 hores
Altitud mínima: 1.479m
Altitud màxima: 2.198m
Desnivell ascendent acumulat: 952m
Desnivell descendent acumulat: 302m
Color de la senyalització: ratlles blanques i vermelles (GR-10)
Punts de pas:
1) Refugi de Vetera
2) Coll de la Cirera
3) Refugi de l’Estanyol
4) Refugi de Pinatell
5) Ras de Prat Cabrera
6) Refugi de Cortalets

 

3.  CORTALETS – MARIALLES per la pica del canigó

Introducció: l’ascens a la muntanya mítica, objectiu culminant d’aquesta travessa. Aquesta etapa de grans vistes accedeix a la Pica per la seva cara nord, força suau, i fa el descens per la cara sud, molt més abrupta, oferint indrets tan espectaculars com la Xemeneia, la roca del Gendarme o l’ampla Vall del Cadí. Un mateix cop d’ull ens ofereix simultàniament les espectaculars parets de la Bretxa Durier i el Pic de Barbet, juntament amb la plana del Rosselló i la mar Mediterrània, 2.784m per sota nostre.
 
Descripció: el sender de partida ens porta a l’Estanyol de darrere el refugi de Cortalets (2.150m), que contornem pel nord, i pren lleugera pujada fins a la Font de la Perdiu (2.260m) i una bifurcació, on no deixarem el camí de pujada. Unes curtes llaçades ens aproximen al Pic Jofre (2.362m) i una ascensió moderada ens duu cap al Roc dels Isards i la Portella, on comença el darrer tram d’ascensió fins al cim, sense complicacions. Unes llargues llaçades ens facilitaran vèncer el desnivell fins arribar a la desitjada Pica del Canigó (2.784m) sense complicacions. El descens el farem per la Xemeneia de la cara sud, opció que cal que valorin les persones amb vertigen, donada la verticalitat de l’indret.
 
 
Aquesta canal, però, té preses sòlides i de fàcil accessibilitat, i a mesura que baixem les mans seran cada cop menys necessàries. De seguida se’ns obre la vista sobre l’ampla Vall del Cadí, amb l’imponent roca del Gendarme a la dreta que vigila el nostre pas. Acabada la xemeneia, un descens amb amples llaçades ens porta fins al Pla de Cadí (2.204m), des d’on prendrem el camí de descens suau que passa pel refugi Aragó i va a trobar el camí que ve del coll de Segalés. Baixarem a creuar el riu de Cadí (1.964m), passarem pel coll Verd (1.861m) i seguirem baixant per camí pedregós fins al refugi de Marialles (1.718m). Els darrers metres, un cop creuat el riu de la Llipodera, són en lleuger ascens.
 
Fitxa tècnica:
Distància: 13,15km
Temps estimat: 5.30 – 6.30 hores
Altitud mínima: 1.686m
Altitud màxima: 2.784m
Desnivell ascendent acumulat: 648m
Desnivell descendent acumulat: 1098m
Color de la senyalització: ratlles blanques i vermelles (GR-10, GR-36 i GR-T83)
Punts de pas:
1) Refugi de Cortalets
2) Pic Jofre
3) Pica del Canigó
4) Xemeneia
5) Pla del Cadí
6) Refugi Aragó
7) Riu del Cadí
8) Refugi de Marialles
 

VARIANT 3.  CORTALETS – MARIALLES per baix

Introducció: si no es vol pujar a la Pica del Canigó hi ha la possibilitat de flanquejar la part nord-occidental del massís per unir els refugis de Cortalets i Marialles, en una etapa de grans vistes sobre la comarca del Conflent i el Monestir de Sant Martí del Canigó. Veurem l’estreta vall de la Bretxa Durier i les panoràmiques sobre Prada, Vilafranca i Vernet, i ens endinsarem pels boscos per on transcorren els camins antics que uneixen els dos indrets més emblemàtics d’aquest massís: el Monestir de Sant Martí del Canigó i el seu emblemàtic pic.
 
Descripció: el sender de partida ens porta a l’estanyol de darrere el refugi de Cortalets (2.150m), que contornem pel nord, i pren lleugera pujada fins a la Font de la Perdiu (2.260m) i la bifurcació de sota el Pic Jofre. Aquí prenem el corriol que baixa, si no volem fer el Pic del Canigó, i comencem un descens de més de 500m primer més suau i després més fort. El descens acaba sobtadament a la pista herbosa que ens durà al refugi de Bonaigua (1.741m) i que continuarà per pla uns 750m fins a prendre un corriol ascendent a mà esquerra, entre pedres de tartera i matolls.
 
 
Comença una fase de pujada amb marrades irregulars que ens fan recuperar altitud i creuar despreniments de pedres, és el sector erosionat de Les Conques (1.880m), devastat per les allaus. Finalment entrem al bosc, per un camí natural amb pendent suau i sostingut, que guanya alçada amb la serenor dels camins antics. Passat el Coll de la Jaça d’en Vernet (2.040m), un bonic flanqueig ens ofereix vistes espectaculars sobre el Monestir de Sant Martí del Canigó, en un camí aeri, però sense perills, amb grans pendents i desnivells a sota nostre. Arribats al Coll de Segalés (2.040m), anirem entrant a la Vall del Cadí en lleugera baixada, creuarem el riu del Cadí i el Coll Verd, i seguirem baixant fins al Refugi de Marialles (1.718m). Els darrers metres, un cop creuat el Riu de la Llipodera, són en lleuger ascens.
 
Fitxa tècnica:
Distància: 16km
Temps estimat: 6 – 7 hores
Altitud mínima: 1.686m
Altitud màxima: 2.270m
Desnivell ascendent acumulat: 543m
Desnivell descendent acumulat: 993m
Color de la senyalització: ratlles blanques i vermelles (GR-10, GR-36 i GR-T83)
Punts de pas:
1) Refugi de Cortalets
2) Font de la Perdiu
3) Refugi de Bonaigua
4) Coll de la Jaça d’en Vernet
5) Coll de Segalés
6) Riu del Cadí
7) Refugi de Marialles
 

4.  MARIALLES – SANT GUILLEM – LA LLAU

Introducció: etapa entre els punts cardinals Oest i Sud de la travessa, que passa pel punt més alt de tot el recorregut més enllà del cim: el Pla Guillem (2.277m). Se’ns hi obren vistes des del Carlit a la Garrotxa, i des del Bastiments al Golf de Roses, 360º de panoràmiques excepcionals en el punt d’enllaç entre el Massís del Canigó i la Muntanya de Rojà, camí d’Ulldeter. Els diversos canvis de direcció que pren el recorregut permeten intercalar la vegetació mediterrània arbustiva amb els boscos ombrívols de fageda i avets. Mentre no hi hagi refugi guardat a Sant Guillem, la nit en un allotjament s’ha de fer a Prats de Molló.
 
Descripció: des del refugi de Marialles (1.718m) es pren la pista forestal que surt en direcció sud, amb suau pendent ascendent, fins que la senyalització del GR ens indicarà un parell de dreceres, que prendrem. Passarem per la creu de la Llipodera i la collada de la Roqueta i arribarem al Pla Guillem (2.277m), una gran esplanada d’alta muntanya amb pendents suaus i herbes de tons ocres i ataronjats. No és difícil desorientar-s’hi, per la seva amplitud i per la seva freqüent boira, així que cal prendre alguns punts de referència. En primer lloc el refugi de Pla Guillem, on ens porta directament el corriol herbós. Una cinquantena de metres més amunt, una roca col·locada verticalment sobre un turó indica també el camí, i més enllà unes antigues roderes de vehicle que cal seguir. Passats uns centenars de metres, un pal indicador, al bell mig del Pla Guillem, ens assenyala la direcció, i des d’allà seguirem una sèrie de pedres collocades verticalment. La diagonal que creua el Pla Guillem ho fa des del NO al SE.
 
 
Baixarem pel llom del Serrat dels Miquelets seguint les marques de GR, que a la segona meitat, es desvien lleugerament a la dreta, i van a parar al Coll de la Regina (1.793m), i des d’allà per pista a la cabana pastoral d’Els Estables. Abans de la porta del recinte barrat de la cabana cal girar a la dreta i començar a seguir pintades grogues i vermelles, baixar primer fins el torrent de Comall (1.596m), i pujar després fins al coll de Serra Vernet (1.808m), dins una pineda. Comença aquí un descens sostingut per camins espectaculars, entre fantàstics boscos de faigs i pins intercalats. Al Coll Baxo (1.473m) s’agafa una pista que ens durà fins a l’ermita de Sant Guillem de Combret. Des de la pista de sobre l’ermita de Sant Guillem, cal seguir baixant i girar el primer gran revolt a la dreta (a 150m) i després el segon gran revolt a l’esquerra (250m més). Allà trobarem una cabana que serveix també de refugi lliure, i des de darrera la cabana surt el corriol que ens durà a La Llau, en un descens constant d’una hora. 
 
Fitxa tècnica:
Distància: 23km
Temps estimat: 7-8 hores
Altitud mínima: 892m
Altitud màxima: 2.285m
Desnivell ascendent acumulat: 797m
Desnivell descendent acumulat: 1.605m
Color de la senyalització: Refugi de Marialles – Torrent de Comall: ratlles blanques i vermelles de GR-T83
Torrent de Comall – Sant Guillem: ratlles grogues i vermelles de GRP Tour del Canigó
Sant Guillem – La Llau: ratlles grogues
Punts de pas:
1) Refugi de Marialles
2) Pla Guillem
3) Coll de la Regina
4) Coll de Serra Vernet
5) Coll Baxo
6) Sant Guillem
7) La Llau

 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.