fbpx

Pànxing Digital

30, juliol del 2021

30, juliol del 2021

Cultura –

Diada de Sant Jordi: entre la llegenda i la tradició

book-2287584_1920
La Diada de Sant Jordi és, molt probablement per a molts, un dels dies marcat amb vermell al nostre calendari festiu anual. En una sola jornada, els catalans i catalanes celebrem el nostre amor envers els nostres éssers més estimats, però també cap a una cultura i a una tradició inalienables. Roses i llibres, llibres i roses són mostres d’amor plenes de significat, les quals ens omplen de joia quan les rebem. Avui ens proposem explicar-vos d’on ve aquesta tradició tan bonica i que tant ens agrada.

Font: Oriol Bombardó Rosiñol


Més enllà de la llegenda?

El més senzill per explicar l’origen d’aquesta tradició seria centrar-ho en la llegenda del cavaller Sant Jordi, la princesa (per què no en sabem el nom?) rescatada i el drac ferotge, la sang del qual va fer créixer un roser curull de roses esplendoroses.

Sant Jordi

El cert és, però, que el prisma històric no aporta gaire més llum a la veracitat de l’existència del cavaller Jordi que la que aporta la llegenda: no hi ha cap referència històrica que pugui corroborar de manera fefaent que aquest personatge existís.

Ara bé, si hem de situar el possible origen del sant en algun moment i lloc determinat de la història, ho hem de fer a l’antiga roma, en la figura d’un soldat romà convertit al cristianisme i en contra de la persecució dels cristians, fet pel qual el van condemnar a mort i posteriorment, l’any 494, fou santificat. La figura de Sant Jordi no és patrimoni exclusiu del culte occidental; de fet, és una figura també present en l’Islam, on és conegut amb el nom del cavaller verd i és font d’inspiració de nombroses llegendes de cavalleria, entre elles la del drac i la princesa.

Com podeu veure, ja des dels seus orígens, la figura cavalleresca es va anar envoltant d’un misticisme i una aura de llegenda, i això explica l’extensió cap a casa nostra. Segons l’etnòleg català Joan Amades, el rei Pere I d’Aragó va guanyar la batalla d’Alcoraz, que va suposar la reconquesta d’Osca, gràcies a l’ajuda divina de Sant Jordi, nomenant-lo així patró de la noblesa de la Corona d’Aragó. Gràcies a aquest fet, la devoció i la celebració del sant es va anar estenent pel nostre país durant l’edat mitjana.

Cultura i amor

Tot el que us hem explicat fins ara passa molt enrere en el temps. No obstant això, a mig camí de l’actualitat, fem una parada a la Barcelona del segle XV per recórrer els carrers serpentejants del barri gòtic de la ciutat, fins al Palau de Generalitat. Al voltant d’aquest noble edifici s’hi donaven cita durant la Fira dels Enamorats paradistes i venedors de roses.

A més, també era tradició regalar una rosa a les dones que acudien a l’eucaristia que se celebrava a la capella del Palau de la Generalitat. Si li sumem la vinculació de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès, tenim el caldo de cultiu perfecte perquè el fet d’obsequiar amb una rosa a les persones que estimem es converteixi en tradició, i que el dia que es venera la figura del sant esdevingui el dia en el qual els catalans i catalanes celebrem el nostre amor.

Sant Jordi
Diada de Sant Jordi

Si tornem cap al present, ens hem d’aturar un moment a principis del segle passat, exactament l’any 1926. En un intent de revifar el sector del llibre, Vicent Clavel, un escriptor i editor valencià, va proposar a través de la Cambra del Llibre de Barcelona celebrar una festa del llibre.

Hem de recordar que tot això va passar sota la fosca dictadura de Primo de Rivera, però contra tot pronòstic, la idea va agradar, se la van fer seva i així va néixer el Día del Libro Español. La primera data, però, no va ser l’actualment celebrada, sinó que es va situar aquesta festivitat en el dia que es commemorava el naixement de Cervantes: el 9 d’octubre.

La festa va ser tot un èxit a Catalunya i a partir de l’any següent, es van començar a instal·lar parades de llibres pels carrers de la Ciutat Comtal. Els llibreters, però, es van queixar del fred que acompanyava la data, i mantenint la vinculació amb Cervantes, van proposar el 23 d’abril, dia de la mort de l’autor espanyol i també del naixement de Shakespeare. Així, podem dir que la casualitat va fer que llibres i roses coincidissin en aquesta festa grossa de l’amor i la cultura.

La casualitat va fer que llibres i roses coincidissin en aquesta festa grossa de l’amor i la cultura.
La casualitat va fer que llibres i roses coincidissin en aquesta festa grossa de l’amor i la cultura.

Si després d’aquest petit recorregut per la trajectòria de la festivitat de Sant Jordi us heu quedat amb ganes de saber-ne més, us recomanem un llibre (ves per on!) indispensable per entendre la trajectòria de la festivitat des del punt de vista cultural. Es tracta de Sant Jordi, llibres i roses (Viena Edicions), del fotògraf Ricardo Lobo i la periodista Carme Polo, una obra que repassa l’evolució de la festa del llibre i la rosa des dels seus inicis fins a l’actualitat, durant gairebé un segle d’història. Feliç Sant Jordi a totes i a tots!

Si t’ha agradat llegir l’article Diada de Sant Jordi: entre la llegenda i la tradició, també et pot interessar La Cerdanya digitalitza el seu patrimoni local per oferir visites virtuals en 360 graus.

Compartir:

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.