Pànxing Cerdanya

12, novembre del 2024

Search
Close this search box.

12, novembre del 2024

Cultura – Cerdanya

La Nit de les Ànimes: els espantanens

Cerdanya
6bf8872da6a9ac7b58205a7deb0ba0d5.jpg

El Grup de Recerca de Cerdanya (GRC) té com a una de les finalitats la recuperació de tradicions etnològiques pròpies dels Països Catalans, especialment del Pirineu i de la Cerdanya. Enguany, el GRC continua amb la recuperació d’una tradició catalana antigament molt celebrada, com és la Nit d’Ànimes. El pas del temps ha desplaçat la major part de les celebracions d’aquest caràcter a la nit anterior, en la forma americanitzada d’aquesta festa, anomenada Halloween.

En contra d’allò que pensa molta gent, el Halloween (Hallow Even, “Nit d’Ànimes”) no és una tradició originàriament americana: va ser exportada pels irlandesos emigrants als Estats Units i correspon a la festa cèltica del Samhain, que se celebra la nit del 31 d’octubre. A Galícia se l’anomena Samain.
 
Segons la tradició cèltica, les portes del món inferior (el dels esperits) romanen obertes durant aquesta, nit i aquests poden sortir al nostre món o bé els humans poden baixar a l’inframón. La festa és molt reconeguda i encara se celebra. La festa del Samhain va ser cristianitzada fa segles a les nostres contrades i convertida en la Nit d’Ànimes, tot i que en essència són la mateixa cosa. Des del GRC volem anar recuperant cada any diferents elements festius i etnològics relacionats amb la Nit d’Ànimes. 
 
Els espantanens són uns personatges típics del folklore europeu que es fan servir per espantar la mainada, tot dient-los que, si no es porten bé, vindrà tal o qual espantanens (com l’home del sac o el Papus) i se’ls endurà. 
 
El GRC vol escenificar aquests personatges, de manera simpàtica, alguns dels quals són originaris de Cerdanya, com el Rosegacebes (del Vilar d’Urtx), la Nit (Meranges) o en Papassa (Urús i Bellver). 
 
Enguany desfilaran els següents espantanens: 
 
Rosegacebes: és una ànima errant que es dedicava a robar les cebes d’un veí. Un dia, el veí, empipat que li robessin a l’hort, el va maleir per tota l’eternitat i va restar obligat a vagar per sempre com una ànima en pena.
Papassa: és un gegant horrible, basat en el Papus. Va encaputxat, amb un cucurutxo per barret i una capa negra. Només se li veuen els ulls.
La Nit: va tota de negre i habita els cims de Meranges. Va desgrenyada i arrugada i es diverteix turmentant les criatures. A la capa, porta unes incrustacions brillants en forma d’estrelles. 
Camunyes: és una bestiota de boca gran i llargs ullals que engolia els nens. Es diu que viu als terrats i a les golfes, de les quals baixa per emportar-se els nens. 
Banya Verda: és un dimoniàs que duu una enorme banya verda al centre del front. Va armat amb una forca amb la qual punxa tots els nens dolents que troba al seu pas. Després els carrega en una cistella i els porta a l’infern. 
Jan del Gel: és un espantanens típic de la Vall de Ribes. Per evitar que els nens surtin fora de casa quan fa molt de fred, se’ls amenaça amb la presència del Jan del Gel. El seu cos és de gel i deixa gelat i exànime amb una sola mirada. Llavors es carrega el malaurat a l’esquena, se l’enduu al seu antre i se’l menja amb sopa. 
Mort: és l’espantanens i espantagrans definitiu. A Catalunya, tot i que no se la cita mai pel seu nom (no sigui que vingui de debò), s’espantava amb ella els nens. Es feia creure als nens que vindria i se’ls enduria dins d’un sac a l’esquena. Les seves mans estan tan fredes que els deixaria gelats, i porta una dalla amb la inscripció “Nemini parco” (“A ningú no perdono”). 
Moixina: és una ogressa cavernícola catalana. És una vella estranya i grunyidora, amb molt mal geni, que pega els nens dolents i pentina amb cardots les nenes que no es porten bé. Dóna unes estrebades que arrenca els cabells, deixant el cap pelat com una mona. 
Fou: és una espantanens catalana, del poble de Bor (Bellver de Cerdanya). Es tracta d’una encantada que vivia a la cova de la Fou de Bor, propera a aquesta localitat. 
Caragot: és un homenot alt i agegantat que baixa per la xemeneia amb un enorme sac a l’esquena ple de nens entremaliats, amb els quals es fa unes sopes al foc de la llar. Similar a l’Home del Sac. 
Ginebreda: és una ogressa catalana. No era de carn i ossos, sinó de pal i molsa, com els arbres. Els seus braços eren com branques. Tenia un geni terrible, s’enfadava molt fàcilment i descarregava la seva fúria sobre els nens entremaliats, als quals pegava despietadament amb les seves mans llenyoses amb pinxos i arestes. Un cop seu produïa tal coïssor que durava més de set setmanes. 
Peirot: espantanens català, típic del Pirineu lleidatà. Era enormement gras per la gran quantitat de criatures dolentes que s’havia empassat; s’amagava un parell de coixins sota del vestit, amb la qual cosa tenia un aspecte deforme i grotesc. La mainada restava esglaiada quan el veia. 
Tinyosa: la seva presència amenaça sobretot els petits que surten sols amb perill de perdre’s per les muntanyes. Llavors, una massa nebulosa com la boira apareix. És la Tinyosa, que s’endú el nen. Va tota de blanc. 
 
El passat dissabte 28 d’octubre van desfilar pels carrers de Puigcerdà els espantanens, acompanyats per la colla de Diables de Puigcerdà (tambors i escopidors de foc) i una rua improvisada de gent disfressada ad hoc, que van conformar una nombrosa rua. I, en un parell de punts de la desfilada, van fer el ball dels espantanens.
 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp