fbpx

Pànxing Digital

5, octubre del 2022

5, octubre del 2022

Turisme Actiu –

Gegants de Suro

suro
Fent camí amb el Russi per Catalunya!

El Suro de l’Almeda, l’alzina surera més gran de Catalunya, el dolmen de la Cova d’en Daina, un dels conjunts megalítics més espectaculars i ben conservats de Catalunya; i tot, de la mà de Mercè Rodoreda.

Fitxa tècnica:

AnomenadaRuta dels Gegnats del Bosc
ProvínciaGirona
ComarcaBaix Empordà
MunicipiSanta Cristina d’Aro
SituacióRomanyà de la Selva
ItinerariCircular
Distància3,6km
Durada aprox.1h45
Desnivell acumulat+60 / -60
Punt de sortida i arribadaRomanyà de la Selva

Itinerari:

Romanyà de la Selva.- La ruta comença a l’entrada el poble. Travessar la carretera i agafar un sender, que surt just a l’altre cantó d’aquesta. 

Pal amb banderoles.- Seguir direcció a la “Creu modernista” i a la “Cova d’en Daina”.

Creu  de Romanyà.- Hi ha un pal amb banderoles. Seguir direcció, “Menhir de la Murtra” i “Cova d’en Daina”.Al cap de poc es creua una pista asfaltada. El sender s’endinsa en un bosc de pins, la carretera no la tenim massa lluny. 

Menhir de la Murtra.- Seguir pel camí. Aquest transcorre prop de la carretera, fins a arribar a la part posterior d’un cementiri.

Cementiri de Romanyà de la Selva.- Seguir el GR 92-1, fins a arribar a un dolmen. 

Dolmen de la Cova d’en Daina.- Agafar el camí ample fins a arribar a la carretera. Carretera.- Travessar aquesta i seguir pel camí que es veu  just al davant. 

Pal amb banderola.- Seguir direcció “Cista de la carretera de Calonge” i “Suro Xato”. 

Cista de la carretera de Calonge.- Passada aquesta, agafar un sender cap a la dreta. 

Suro Xato.- Seguir endavant, fins a una cruïlla que es troba no gaire lluny. 

Cruïlla de Pedres Grosses.- Seguint un corriol que surt a mà dreta. 

Pedres Grosses.- Un cop vist, retornar pel mateix camí fins a la cruïlla. 

De retorn a la Cruïlla.- Seguir cap a la dreta. Al fons es veu el cementiri.

Cruïlla – Pal amb banderoles.- A pocs metres de la cruïlla anterior. Deixar la pista, i agafar el corriol de l’esquerre.

La font del Prat.- Un pal amb banderoles ens indica el camí a seguir.

Suro petit de l’Almeda.- Alzina monumental. Un cop vista, seguim endavant.

Suro de l’Almeda.- Seguir endavant per una pista no gaire ben senyalitzada. Aquesta primer ens portarà a una urbanització i després pels carrers d’aquesta fins al poble. 

Romanyà de la Selva.

Crònica de l’excursió:

En arribar a Romanyà de la Selva,la Nuri i jo, visitàrem el poble, l’església romànica de Sant Martí (segle XI), però, estava tancada. Travessarem la carretera i seguirem un sender, que comença just a l’altre cantó. Un pal amb banderoles ens va indicar la direcció que havíem de seguir per arribar a la “Creu” i a la “Cova d’en Daina”.

En arribar a la creu de Romanyà(1904), tinguérem un petit ensurt, a terra trobem una pell de serp, d’un metre aproximadament, per sort la serp no hi era. D’estil modernista, és obra de l’arquitecte Gironí, Félix de Azúa. Fa 7 m, d’alçada i alguns dels seus blocs pesen més d’una tona. Malmesa durant la Guerra Civil, va ser reconstruïda el 1945, moment en què s’afegí una imatge del Crist del Sagrat Cor. Seguirem fins al Menhir de la Murtra (3000 a 2500 aC). La paraula menhir sempre em recorda les aventures de l’Astèrix i Obèlix.

Arribarem al cementiri de Romanyà, on descansen les despulles de l’escriptoraMercè Rodoreda, la de la “Colometa” de “la plaça del Diamant”. Aquesta va passar els últims anys de la seva vida en aquest poble, després de retornar de l’exili. Des de fora vam veure una escultura amb el seu bust, una coloma i un llibre. A la porta d’accés resen unes paraules seves: “Que m’enterrin on em mori. Tant me fa. El panteó de la família, el nínxol de la família… la cova dels esquelets… quina misèria, que petit, tot… I la mort amb la seva infinita grandesa et para el cor i et dóna a la terra, sigui d’on sigui. (…) Si l’ànima va pel cel, perduda, la vull entre estrelles, arrapada a la lluna com un gat rabiós.”

Seguirem endavant fins a arribar a la “Cova d’en Daina” (2.700 a 2.200 aC). És un dolmen o recinte sepulcral col·lectiu. Està format per una cambra funerària rectangular, un corredor de 7,60 m, de llarg, i un cromlec format per pedres, d’un diàmetre d’onze metres. És un dels conjunts megalítics més espectaculars i ben conservats de Catalunya.

Dolmen de la Cova d’en Daina

Mercè Rodoreda va escriure: “Amb una mà damunt de la pedra mil·lenària per veure si podia copsar-ne la influència màgica dels corrents tel·lúrics i dels corrents aeris, vaig evocar les pedres blaves de Stonehenge, tanta pedra misteriosament traslladada de lloc per convertir-la en monument megalític. Pedres d’una tonelada, de dues tonelades, de tres tonelades, alçades enlaire per posar-les planes per l’eternitat damunt d’altres pedres i voltar-les del cercle encantat, del dolmen de Romanyà a pensar en els druides, segons Robert Graves druida vol dir Home d’alzina, el camí és curt. (…) Per trobar un druida a Romanyà una nit de lluna donaria anys de vida; perquè m’ensenyés l’art de fer córrer les boires i a adquirir saviesa… no n’he vist mai cap, però estic segura que encara en queden alguns de mig abaltits pel cor de les alzines que eren el seu arbre sagrat. Admiro la majestat del xiprer, l’escabellament dels desmais, però el meu arbre, per discret, per la seva fulla perenne, la soca rugosa de suro, és l’alzina sagrada.”

Travessarem la carretera i seguirem fins a arribar a la Cista de la carretera de Calonge (3500 a 2500 aC), un lloc d’enterrament. Següent parada, el “Suro Xato”, de 14,5 m, d’alçada, un volt de canó (tronc) de 4,40 m, i una capçada (diàmetre de la copa) de 30 m. Ens desviarem uns minuts del camí per veure les “Pedres Grosses”. De retorn continuarem fins a la font del Prat, que aquell dia no rajava. Construïda el 1899, està envoltada de plataners; al costat dret, hi ha una capelleta amb una marededéu.

Seguint el nostre camí, trobarem el segon arbre monumental, el Suro Petit de l’Almeda (alçada 15,8 m, volt de canó 5,10 m, capçada 26 m), i poc després, el Suro de l’Almeda, l’alzina surera més gran de Catalunya (alçada 22 m, volt de canó 4,50 m, capçada 27,5 m). A partir d’aquí anàrem ja en direcció al poble. Alguna cruïlla ens va fer dubtar, però aconseguirem arribar a una urbanització, i posteriorment al poble. 

suro
Suro de l’Almeda

Bona caminada!

Font: Josep Maria Rossinyol

Si t’ha agradat llegir l’excursió Gegants de Suro, també et pot interessar llegir Cingles basàltics de Fontfreda.

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.