La Cerdanya, com l’Alt Urgell, és una comarca amb una certa tradició de contraban. El fet fronterer ha estat molt present, especialment al segle XX i, sobretot, després de la Guerra Civil espanyola.
Molta gent anava a França a buscar productes que a Espanya no existien o eren molt cars i els passava de contraban. Hi havia colles especialitzades en aquest “negoci” il·legal, sobretot en el tabac. Però no era l’únic producte que es passava il·legalment per la frontera: plàstics, antibiòtics, sucre i molts productes de primera necessitat van bastir un mercat que va enriquir moltes famílies cerdanes.
D’anècdotes del contraban n’hi ha moltes. Per exemple, s’explica el cas d’un home que passava cada dos per tres per la frontera amb una bicicleta en direcció a França i que al cap de poca estona hi tornava. El van parar multitud de vegades, tot registrant-lo a la recerca del contraban, però mai no li van trobar res de sospitós. Mai no es van assabentar que el que passa de contraban era la mateixa bicicleta: anava amb una de vella i tornava amb una de nova. I així anar fent.
També era típic fer el recorregut a la Tor de Querol a peu, tot resseguint les vies del tren, per anar a buscar cafè o altres productes que al mercat espanyol escassejaven. De vegades, canviaven ceps als francesos per mercaderies o directament per diners, que tampoc abundaven.
Una de les històries més divertides que s’expliquen sobre els contrabandistes és la següent… En un llibre de visites que hi havia al coll del Perafita, sobre els estanys de la Pera, prop d’Andorra, hi figurava la següent entrada:
“Corriendo sin cesar por estos riscos y despeñaderos, con gran peligro para nuestras vidas, en cumplimiento de nuestro sacrosanto deber, persiguiendo a los osados contrabandistas, dejamos constancia de nuestra presencia en esta altura imponente. Firmado, L.C.R. y R.G.L., Carabineros”
A sota hi figurava la rèplica:
“No serà tant! No serà tant! Signat: Els contrabandistes”