L’activitat de l’Aeroclub Cerdanya genera oportunitats que van més enllà de l’àmbit esportiu. Formació, talent local i projecció internacional conflueixen en un entorn privilegiat que atrau perfils diversos amb històries per explicar.
Luigi Semeraro, Gilbert Billaut, Elena Mascus i Christof Maul en són quatre exemples que, des de mirades molt diferents, comparteixen una mateixa realitat: la Cerdanya també es viu des de l’aire.
🛩️ Luigi Semeraro, membre de l’Aeroclub Cerdanya
Com vas descobrir la Cerdanya i per què vas decidir viure-hi?
Sóc pilot de vol a vela. Vaig descobrir la Cerdanya gràcies a un article de Sebastian Kawa, campió del món, que en parlava meravelles després d’haver competit aquí. Jo soc italià però vivia a Barcelona des del 2008 i, quan vaig venir a conèixer-la, em va encantar. Vaig començar a volar aquí, i durant la pandèmia, amb la meva dona vam decidir establir-nos a Alp, on ara vivim tot l’any.
Què té aquest entorn que el fa especial per a tu? Quin paper juga l’aeroclub a la teva vida?
Més enllà de les condicions excel·lents per volar, el que més valoro és l’ambient. Tant a l’aeròdrom com a l’entorn, ens vam sentir benvinguts. Ens vam integrar ràpidament i gaudim d’un estil de vida tranquil.
L’aeroclub és molt més que volar. És un lloc de trobada, una comunitat d’amics, locals i estrangers. Animo tothom a descobrir el vol a vela: sense motor, sense contaminació, només amb la força de la natura. És un esport amb molt futur i totalment compatible amb el medi ambient. A França i Alemanya ja estan provant avionetes remolcadores elèctriques, i d’aquí poc també arribaran aquí. D’aquesta manera, serà un esport 100% sostenible.
Aquest any el Pànxing celebra 30 anys. Què significa per a tu i per a l’Aeroclub aquesta publicació?
És una publicació que recull totes les activitats que es poden fer a la comarca i que mostra l’oferta de la Cerdanya, més enllà de l’esquí. També a l’estiu hi ha mil coses a fer, i tenir una revista que ho expliqui a veïns i visitants és molt positiu. Ajuda a gaudir de l’entorn, de l’ambient, de la gastronomia…
✈️ Gilbert Billaut, pilot format a l’Aeroclub Cerdanya
Com vas descobrir que podies formar-te com a pilot a la Cerdanya i què et va motivar?
Des de petit m’ha apassionat l’aviació. Volava avions teledirigits prop de l’aeròdrom amb el meu pare i, un dia, en Pere —propietari d’una avioneta— em va convidar a volar amb ell. Aquella experiència em va marcar i va encendre la meva vocació.
Com que encara era massa jove per obtenir cap llicència, em conformava amb el simulador de vol a casa.
Als 15 anys vaig començar a formar-me per la llicència d’ultralleuger i em vaig examinar amb 16.
Amb 18 anys vaig fer la de pilot privat, també aquí a la Cerdanya.
Compaginava els estudis amb una feina al supermercat i, alhora, remolcava planejadors de forma voluntària, acumulant hores de vol de qualitat. Volar a muntanya et dona una experiència única per la seva meteorologia canviant.
Com ha estat el teu pas per l’Aeroclub?
Ha estat una etapa clau. M’ha format com a pilot i persona. Vaig aprendre moltíssim, i gràcies als instructors i les condicions del territori, vaig viure el meu primer gran somni de formar-me com a pilot.
T’imaginaves començar tant a prop de casa?
No n’era conscient, però puc assegurar que si no hagués tingut a prop l’aeròdrom, no podria haver arribat tant lluny. L’aviació forma part de mi des del primer dia que vaig trepitjar aquest lloc. És un privilegi per a la comarca i una oportunitat real per als joves.
🛫 Elena Mascus i Christof Maul, pilots de l’Akaflieg Frankfurt
Què us atrau de la Cerdanya i com ha estat la vostra experiència a l’Aeroclub?
A Alemanya, la temporada de vol a vela comença a l’abril, però a la muntanya es pot volar abans.
Per això venim a la Cerdanya al març, per iniciar la temporada. Els Pirineus ens encanten: són més bonics que els Alps i hi ha menys trànsit aeri.
Aquí tenim llibertat per volar i molt d’espai a l’aeròdrom.
Coneixem el club i la seva gent, que és molt amable. A més, ens deixen volar el Bravo Yankee, un biplaça que normalment no es presta en altres clubs.
Gràcies a això podem portar alumnes i ensenyar-los vol en muntanya. En total, hem portat unes 50 persones del nostre grup: instructors, estudiants i també familiars.
La Cerdanya és un lloc ideal per aprendre vol en muntanya, fins i tot per a principiants, i ofereix reptes per a tots els nivells.
A més, si no es pot volar, fem altres coses: esquiem, anem en bici, fem excursions per la muntanya o visitem pobles. La Cerdanya sempre ofereix alguna cosa.
En el teu cas, Elena, com és la teva experiència com a dona pilot en un entorn tradicionalment masculí?
Estic acostumada a ser l’única dona. Al meu club universitari no hi ha diferències.
Però en altres clubs, sí. Algunes amigues han tingut problemes amb homes que no creuen que les dones puguin volar igual de bé.
L’any passat aquí érem tres o quatre dones pilot. Per mi és normal, però en general no ho és.
Només entre un 10 i un 20% dels pilots són dones. Volem canviar això.
Al nostre club tenim dues instructores (de catorze), i a més són menors de 30 anys.
Això també és important.
