Aquest 2025 fa 5 anys del naixement d’Únics Cerdanya. Com recordeu els inicis del projecte i com valoreu el seu creixement fins avui?

Va ser un inici modest amb 8-9 esportistes i un entrenament setmanal al gimnàs de l’Institut de Puigcerdà. Era en plena pandèmia i quan a Catalunya estaven desapareixent projectes d’esport inclusiu, però vam ser valents i vam engegar el projecte perquè teníem els coneixements i molta il·lusió . No hem parat de créixer i assolir fites impensables, molt per sobre les expectatives que teníem. 

Què és el que passa dins la pista —i fora— perquè Únics Cerdanya sigui molt més que un equip de bàsquet?

El sentiment de pertinença és clau. Els nostres usuaris senten que aquest projecte s’ha creat pensant en ells i per oferir-los un espai on fer una necessària activitat física, poder conviure i socialitzar-se i implementar bons hàbits. Això ens dona molta força i cohesió interna i també ajuda molt les famílies que gestionen persones amb DI. A Cerdanya no s’havia fet mai cap iniciativa realment potent en aquest sentit.

En aquests cinc anys heu multiplicat usuaris i activitats. Com gestioneu aquest creixement i quines claus han estat fonamentals per consolidar la vostra tasca? 

En primer lloc, ampliar la nostra xarxa d’entrenadors i col·laboradors. Ara mateix tenim un equip boníssim de gent que aporta el seu gra de sorra a les activitats que plantegem. En segon lloc, hem hagut de trucar moltes més portes per millorar les fonts de finançament. Hem tingut un impacte desigual entre les administracions públiques de Cerdanya i ens hem hagut d’espavilar. Agraïm el suport de molta gent.

Únics Cerdanya ha fet del bàsquet una eina d’inclusió real a la comarca. Quins canvis heu vist en els jugadors i les famílies al llarg del temps?

Les famílies i les institucions han comprovat que venir als Únics ha millorat la seva qualitat de vida, el nivell d’activació motriu i la capacitat de relacionar-se i crear llaços amb els companys i els monitors. Sortir de la comarca, jugar partits, anar a torneigs on ens quedem a dormir o el viatge a Canàries del 2024, han estat moments fantàstics que ningú imaginava que es poguessin fer.

Aquest mes de maig heu estat reconeguts amb dos premis a Madrid dins la XIV edició dels Premis Inocente. Què ha significat per vosaltres rebre aquest doble reconeixement?

Ha estat una alegria immensa. No només per l’ajuda econòmica que implica, també perquè a vegades sembla que lluny de casa es valori encara més la feina que fem. Ja va passar quan vam rebre un dels premis ONAT Foundation fa un parell d’anys. A més, poder conèixer altres projectes inclusius que hi ha arreu de l’Estat va ser molt interessant i la implicació de dos mites del bàsquet com són els germans Epi apadrinant els Únics, ha estat emocionant. 

Després de l’èxit del primer llibre, heu publicat la segona part del conte “Únics”. Què explica aquest nou volum i quin paper juga la literatura en el vostre projecte inclusiu?

Hem cregut que era important explicar la nostra aventura als Jocs Special Olympics de Granollers 2023, va ser una fita important. Amb els dos contes publicats pretenem ajudar els nens i nenes a conèixer què és la inclusió social i esportiva d’una manera planera i introduint-los en l’aprenentatge d’alguns conceptes i paraules que són clau. 

⁠Aquest any Únics celebra 5 anys, i Pànxing fa 30 anys. Com valoreu la col·laboració amb mitjans com el nostre a l’hora de visibilitzar iniciatives com la vostra?

Us agraïm molt el vostre interès. És imprescindible que entre tots ens ajudeu en aquesta tasca de difusió. Som un club esportiu sense ànim de lucre on tots hi dediquem un munt d’hores. Tenir visibilitat a la comarca on vivim i que es conegui la feina que fem, és molt important!