Amb motiu dels 50 anys de l’Hotel del Prado, conversem amb Pepita Bosch, representant de la primera generació 

al capdavant d’aquest projecte familiar. 

Parlem dels inicis, del relleu amb els fills i de com, després de mig segle, l’establiment continua sent un referent a la Cerdanya.

 Què penseu quan mireu enrere i veieu tot el camí recorregut durant aquests 50 anys?

En realitat en portem quasi 58, però celebrem els 50 de la compra, perquè és quan l’edifici va passar a ser nostre. Han estat molts anys de feina, amb ampliacions cada un, dos o tres anys, sempre a base de crèdits i molt esforç.

Abans érem molt pocs treballant i fèiem moltes hores, sobretot la família. Ens ha agra-dat molt l’hostaleria, començant pel meu pare, després la meva mare, i més endavant el meu marit, que era el cuiner, i jo mateixa. A poc a poc, hem anat fent créixer l’hotel.

 L’hotel ha estat sempre un projecte familiar. Com heu viscut el relleu generacional i com s’ha mantingut l’essència del projecte?

Els meus quatre fills sempre han tingut molta estima per aquesta feina. Quan eren petits, amb 14 o 15 anys, ja venien i ens ajudaven a fer feines. I sempre ho han fet amb ganes.

Quan van créixer, dos es van dedicar a l’hostaleria i dos a l’ensenyament. Però qui més ha estat al nostre costat és la Montse, la gran. Ha estat sempre al peu del canó i és qui s’ha quedat el negoci.

Amb els anys, l’Hotel del Prado ha esdevingut molt més que un allotjament. Com es viu el fet que el vostre espai també formi part de la memòria col·lectiva de la Cerdanya? 

És una feina que sempre ens ha agradat molt. Hem dedicat hores i hores, sense importar si era de dia o de nit. Quan arribava algú que no havia dinat, sempre intentàvem preparar-li alguna cosa. Quan no hi havia el Túnel del Cadí, molts venien per la collada i arribaven tard, i tot i que estava tancat, els servíem igual. 

Sempre hem procurat fer el millor, tant a les habitacions com a la cuina. Cada any hem anat reformant alguna cosa, encara que fos petita. Ara, després de tants anys, gairebé no queda cap dels hotels antics. Nosaltres hi hem estat des de fa molt, primer 32 anys a l’Hotel Maria Victòria, de lloguer, on vam començar. I ara al Prado.

Durant aquests cinquanta anys, segur que heu estat testimonis de centenars d’històries personals. N’hi ha alguna que us hagi quedat especialment gravada? 

Tots els hotelers podríem escriure llibres. Recordo especialment quan l’Artur Mas venia per Nadal, any rere any. I també moltes famílies que venen cada estiu, fa més de 20 o 25 anys. Ara ja venen els fills i fins i tot els nets. Hi ha clients que han crescut amb nosaltres.

Jo ja no hi soc tant al dia a dia, però encara els saludo i em fa molta il·lusió. Aquesta ha estat la meva vida: vaig començar a treballar als 14 anys, a l’Hotel Maria Victòria!

Quin creieu que ha estat el secret per perdurar mig segle sense perdre la identitat en un entorn tan canviant com el turisme a la nostra comarca? 

La constància. Mai hem tancat cap dia, ni el restaurant ni l’hotel. Ens hem adaptat als temps: les cartes no tenen res a veure amb les d’abans. El client també ha canviat. Ara cal apostar més pel menú i ajustar-se.

La base ha estat sempre un bon servei i la cuina ben feta. Sempre que podem treballem amb productes de la Cerdanya: el xai de Vilallobent, patates, ous, iogurts… 

La cuina ha estat un dels grans reclams del vostre hotel. Com definiu la pro-posta gastronòmica del restaurant del Prado? 

Sempre hem treballat amb productes bàsics però de qualitat. Ara la carta és més reduïda perquè es demana més menú, però sempre cuidem la cuina. El meu marit, que ja està jubilat, va ser el primer cuiner. Després hem tingut molt bons professionals, i intentem transmetre’ls la nostra manera de fer.

 Aquest any el Pànxing també està d’aniversari i celebra 30 anys. Com valoreu el paper que han tingut mitjans com el nostre envers la comarca?

Quan va sortir el Pànxing ja va ser molt ben rebut. És una revista molt valorada perquè recull informació útil de la Cerdanya: activitats, horaris, serveis… És una guia per la gent d’aquí i per als visitants. Sempre la tenim a mà per oferir-la als clients quan pregunten què poden fer.