L’any 1177 s’inicia la construcció de l’Església de Santa Maria i el seu campanar en la mateixa ubicació que encara conserva les restes d’aquesta torre. El primer campanar no era octogonal, com l’actual, sinó de base quadrada. Actualment, té una alçada d’uns 35 metres, descansa sobre quatre pilars quadrats i té forma octogonal. La darrera reconstrucció important de la torre va tenir lloc entre 1737 i 1776, amb unes posteriors obres l’any 1876. El campanar ha sofert la caiguda de llamps, incendis (com el del 1650, que va fondre el rellotge i les campanes) i fins i tot terratrèmols.

Quan l’any 1936, l’església Santa Maria va ser desmuntada peça a peça, el campanar es va mantenir. En part perquè hi havia el risc que caigués de mala manera i, sobretot, per una qüestió estratègica: era una talaia formidable sobre la vall i a la part superior s’hi va arribar a instal·lar una bateria antiaèria. Això el va salvar de seguir el mateix destí que la resta de l’església que els anarquistes van vendre com “una manera de donar feina als treballadors de la Vila” i una manera d’insuflar llum en un espai atapeït del centre de la població.

Es conserva la porta ogival interior de marbre vermell d’Isòvol, que va ser restaurada quan la part inferior del campanar va esdevenir l’oficina de turisme de Puigcerdà, l’any 2014. La creu de pedra que hi havia a l’interior, de l’època franquista, va ser traslladada al cementiri de la Vila, igual que la placa on hi havia gravats els noms de víctimes del bàndol nacional durant la Guerra Civil.

Una de les funcions pròpies i més importants del campanar era, precisament, ser el contenidor de les campanes, que es feien repicar per qüestions religioses. Durant molts anys, també, una sirena anunciava la crida als bombers de la Vila quan s’havien de mobilitzar per un foc o una altra emergència.

Fa uns anys, les antigues i perilloses escales que duien a la seva part superior, van ser renovades totalment i actualment és visitable. Al seu cim s’hi pot gaudir d’unes excel·lents vistes de la Vila i de la comarca i és una experiència memorable.

I com no, cada 8 de setembre, en ocasió de la patrona de la Vila, la Mare de Déu de la Sagristia, és el centre de la festa i dels focs d’artifici de la nit, d’allò que els vilatans anomenen popularment com la “festa del campanar”.

Enric Quílez i Castro.

President del Grup de Recerca de Cerdanya i vicepresident de Cerdanya en Acció pel Clima