Sens dubte, la presència d’aquest petit enclavament espanyol en territori francès resulta absolutament peculiar. Llívia és una bonica vila catalana que té un origen mític, com no podia ser d’una altra manera, i que ha estat un pas obligat de diferents pobles durant milers d’anys.
Llívia està situada a la porta d’entrada de l’extensa vall de la Cerdanya, la més gran del Pirineu, en una comarca compartida per les províncies de Girona i Lleida en la seva part espanyola i amb el país veí francès. La comarca, situada en l’alta vall del Segre, a 1.223 metres d’altitud, és considerada la porta d’entrada natural entre França i Catalunya. La seva ubicació entre la serra pirinenca i la serra del Cadí i del Moixeró li confereix un clima a cavall entre l’Atlàntic i el Mediterrani.
El nucli antic
Declarat d’interès cultural, està format per típiques cases ceretanes, amb teulats de pissarra, façana de pedra i balcons de fusta. Els habitatges de nova construcció segueixen la pauta de pedra, pissarra i fusta. Aquesta combinació de tradició, paisatge i pau no ha passat desapercebuda per a molts barcelonins que, durant les vacances, envaeixen les seves segones residències de Llívia i multipliquen per quatre la població local.
La farmàcia més antiga d’Europa
Entre els nombrosos monuments i llocs que s’han de visitar de la vila es troba el Museu Municipal, la farmàcia més antiga d’Europa, documentada des de l’any 1594. El 1981, després de diversos trasllats, Llívia va recollir tot el material de l’antiga farmàcia Esteva en el seu Museu Municipal, esdevenint un dels grans atractius de la comarca. A principis del segle XVII se’n va fer càrrec la família Esteva, que durant set generacions la va mantenir oberta, fins que el 1926, el darrer farmacèutic la va tancar. Finalment, l’any 1965 la Diputació de Girona la va adquirir amb el compromís de que es quedés a Llívia.
La farmàcia conserva una preciosa col·lecció de caixes renaixentistes, una interessant biblioteca, recipients de vidre, instruments de laboratori, instrumental antic, receptaris i llibres amb fórmules magistrals, i per això és un dels llocs més interessants que existeixen a Europa en aquest àmbit. Cal destacar una col·lecció de caixes de fusta amb els retrats de metges i científics de l’època, així com la col·lecció de pots blaus de farmàcia, de diferents mides i pintats, d’origen desconegut, però de gran valor, o el Cordialer, un armari policromat del segle XVI on es guardaven els productes més valuosos i perillosos.
El castell i altres monuments emblemàtics
A la part més alta del turó de la vila s’alçava l’antic castell. Aquest punt es coneix com el Puig del Castell. En una de les freqüents incursions dels francesos, Damià de Descatllar, l’any 1479 va resistir l’assetjament de les forces enemigues durant 14 mesos. Ocupada la vila pels francesos, van arrasar el castell, el qual mai es va tornar a reconstruir. Les restes que se’n conserven indiquen construccions preromanes, romanes i també d’èpoques posteriors.
La torre Bernat de So, de planta circular i emprada com a presó en temps passats, és un dels pocs vestigis que es conserven d’aquella època. Avui dia és la seu del Patronat del Museu Municipal i compta amb una exposició permanent sobre la flora de Llívia. La Creu de Toret, situada 800 m. de la sortida de Llívia, és un altre monument emblemàtic del poble.
Un Festival de Música internacional
Actualment, Llívia és un important centre turístic amb modernes edificacions i una important capacitat d’allotjament. Un dels grans atractius turístics i culturals de la població és el seu Festival de Música, que es manté viu des de 1982. Llívia ofereix les millors vetllades musicals de la Cerdanya, en un marc incomparable: l’església de Nostra Senyora dels Àngels. Datada en el segle XVI, l’església té una façana renaixentista i al seu interior trobem un Crist tallat en fusta de finals del segle XIV, protector dels traginers que transportaven vi i oli del Rosselló a la Cerdanya.
Pel seu festival han passat intèrprets i conjunts de renom, com Montserrat Caballé, Pierre Rampal o Francisco Yepes, entre altres. Aquest festival de música, que se celebra durant el mes d’agost (cicle estival), i al desembre (cicle hivernal), ha estat mereixedor de reconeixement internacional.