El 31 d’octubre és una data marcada per la coexistència de dues celebracions que reflecteixen maneres diferents d’entendre la tardor. La Castanyada, d’origen popular i arrelada a Catalunya des de fa segles, conviu avui amb Halloween, una festivitat d’origen anglosaxó que ha guanyat presència en els darrers anys.

 La Castanyada és, essencialment, una festa gastronòmica. Les castanyes torrades, els moniatos i, sobretot, els panellets defineixen un menú senzill però carregat de simbolisme, vinculat al record dels difunts i a les trobades familiars.

Els panellets mereixen una atenció especial dins la celebració, ja que s’han convertit en el dolç més emblemàtic d’aquestes dates. Aquests petits pastissets de massapà, elaborats bàsicament amb ametlles i sucre, són considerats un autèntic producte estrella de la tardor i, des de finals d’octubre, envaeixen els aparadors de les pastisseries i forns de barri.

El panellet tradicional és el de pinyons, que requereix una elaboració acurada i ingredients de gran qualitat, però amb el pas del temps se n’han creat múltiples variants: de coco, de cafè, de xocolata, de codonyat, de llimona o fins i tot amb nous combinacions més modernes que incorporen fruites exòtiques o licors. Aquestadiversitat enriqueix enormement l’oferta gastronòmica i permet que cada família o pastisser hi aporti el seu toc personal.

A la Cerdanya, la Castanyada pren un to particular amb la Nit d’Ànimes de Puigcerdà, recuperada fa més d’una dècada pel Grup de Recerca de Cerdanya. La cercavila i els rituals que s’hi duen a terme evoquen els antics costums de la comarca, recordant el vincle entre aquesta festivitat i el culte als difunts. És una celebració que combina tradició i patrimoni cultural, i que cada any atrau tant veïns com visitants.

Halloween, per la seva banda, s’ha implantat amb força a través de la cultura global i el pes comercial. Disfresses, carabasses i el popular “truc o tracte” defineixen una proposta més lúdica, especialment entre els infants i joves. Tot i el seu origen llunyà, aquesta festa s’ha integrat amb naturalitat en molts entorns socials i escolars, convertint-se en una alternativa complementària.

Els orígens de Halloween es remunten a l’antic festival celta de Samhain, que marcava el final de la collita i l’inici de l’hivern. Amb el temps, la festivitat es va cristianitzar i va quedar vinculada a la vigília de Tots Sants, coneguda en anglès com a All Hallows’ Eve. La contracció d’aquesta expressió va donar lloc al terme actual Halloween. Aquesta barreja de tradicions explica la seva forta càrrega simbòlica, on conviuen elements de culte als morts amb aspectes més festius i populars.

Ambdues celebracions mostren la diversitat cultural del país: d’una banda, la persistència de la tradició pròpia; de l’altra, la influència de costums internacionals. Més que un enfrontament, el 31 d’octubre exemplifica la capacitat de combinar herència i innovació en la manera de viure la tardor a Catalunya.