Moltes vegades trobem frases, escrits, articles o recomanacions, que utilitzen algun d’aquests termes, però que possiblement no estan degudament aplicats, i que és important tenir-los en compte, a l’hora de fer recomanacions per al manteniment i la millora de la salut de les persones, o per al foment i promoció d’un estil de vida saludables.
En primer terme, definirem el que és l’activitat física, entenent com a tal, qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal. Així doncs, les campanyes públiques de salut, el primer que recomanen per a preservar i millorar la nostra salut, és evitar el sedentarisme, estil de vida que es caracteritza per realitzar activitats amb molt poca despesa energètica en posició asseguda, reclinada o estirada, com veure la televisió, utilitzar l’ordinador o el mòbil, i romandre molt de temps assegut en el treball. A diferència de la inactivitat física, que es refereix a no complir les recomanacions d’exercici, el sedentarisme es basa en les llargues hores d’inactivitat i el baix consum energètic que es donen a la vida diària. Aquest estil de vida augmenta el risc d’obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis i càncer, sent un dels factors principals de risc de mortalitat a escala mundial.
Dit això, si volem obtenir resultats en el manteniment de la nostra salut, caldrà que anem una miqueta més enllà, amb la pràctica periòdica d’algun exercici físic, entès aquest com una activitat planificada, estructurada i repetitiva que té com a objectiu la millora i el manteniment d’un o de més components de la forma física -capacitat física-. Aquest exercici pot ser divers, i no té per què ser el mateix al llarg de l’any, a la vegada que pot ser complementari amb diferents tipus d’exercici. Per exemple, a l’hivern, podem tenir com a pràctica principal l’esquí nòrdic, i la resta de l’any, la marxa nòrdica. I a la vegada, la podem complementar amb tot una altra sèrie d’exercicis, de tonificació -general, específica-, d’estiraments -analítics i específics o generals-, o de caràcter més lúdic o de millora de les capacitats motrius.
I, en tercer lloc, entraríem en la pràctica de l’esport, on ací ja no tothom pot no entendre o interpretar el mateix -i això passa en diferents cultures-. A casa nostra, com en la cultura anglosaxona, l’esport és entès com l’exercici físic dut a terme sota un marc reglamentari i competitiu. En canvi, altres cultures de latitud més nòrdiques, contemplen l’esport també com una eina recreativa per al treball de les habilitats que aquest ens pugui oferir, així com en un marc més social i de diversió. Així doncs, quan parlem de salut, em complau plantejar tot un seguit de frases per a la reflexió: “Jo ja faig molta activitat física, em canso i ja en tinc prou”, “Tot tipus d’esport és saludable, i com més especialitzat, competitiu i d’alt rendiment, ho és més”, “Si no competeixes, no fas esport”.
Jordi Pau Caballero i Oller
Tècnic Esportiu en Muntanya Mitjana
Modern Nordic Walking Coach
Promotor de la Salut a través de l’Activitat Física
Més informació: Tel. 637 729 612
www.cerdanyasenderismedesalut.cat
