Més que un plat, el trinxat és un reflex de la història i de la manera de viure a la Cerdanya. Amb motiu de la Festa del Trinxat de Puigcerdà, repassem els orígens d’aquesta recepta emblemàtica i el context alimentari que li va donar forma.

Cada any, la Festa del Trinxat de Puigcerdà posa al centre un plat que va molt més enllà de la gastronomia. El trinxat és el resultat d’una manera de viure i d’alimentar-se marcada pel clima, l’aïllament i l’aprofitament dels recursos propis d’una comarca de muntanya com la Cerdanya.

Fins ben entrat el segle XX, la Cerdanya va viure en un relatiu aïllament, condicionat per la seva situació geogràfica i per unes comunicacions escasses. El fred intens i prolongat limitava els conreus i determinava una alimentació basada en productes resistents i energètics. Les cols d’hivern i les trumfes, juntament amb els derivats del porc i els ous, van esdevenir unes de les bases de la dieta d’hivern de moltes llars.

La patata, introduïda progressivament a partir del segle XIX, va trobar a la Cerdanya un entorn ideal. El seu cultiu es va estendre fins a convertir-se en un producte essencial, tant per al consum domèstic com, més endavant, per a la comercialització. Al costat de la col d’hivern —una varietat especialment resistent al fred—, la trumfa va donar forma a un plat senzill però contundent: el trinxat.

Aquest plat, present en altres zones del Pirineu sota diferents noms, va adquirir a la Cerdanya una personalitat pròpia. La qualitat dels ingredients, condicionada pel clima i la terra, i una elaboració basada en el bullit i posterior trinxat de col i patata, acompanyat de cansalada, expliquen el seu arrelament. No era un plat festiu, sinó un aliment habitual, pensat per aportar energia en un context de treball dur i temperatures baixes.

Avui, el trinxat ha superat la seva funció estrictament nutritiva per convertir-se en un símbol de la cuina cerdana.

La festa que se li dedica no només celebra un plat, sinó que recupera la memòria d’una alimentació lligada al territori, al temps i a una manera d’entendre la vida que encara defineix la Cerdanya.

Redacció