Amb quaranta anys d’història a punt de complir-se i sis Faves d’Or consecutives, la Pastisseria Gil de Llívia viu un moment dolç. 

Parlem amb David Gil, que ha sabut fer créixer el projecte familiar combinant tradició i innovació, per entendre què hi ha darrere d’aquest recorregut i del reconeixement del sector.

​Aquest gener heu tornat a rebre la Fava d’Or com a millor pastisseria del Pirineu, i ja són sis anys consecutius. Què representa per a vosaltresmantenir aquest reconeixement durant tant de temps?

Per a nosaltres és tot un honor portar aquestes etiquetes de ser una de les 50 millors pastisseries de Catalunya i la millor del Pirineu. És un reconeixement a la constància, a fer les coses amb molt d’amor i a tenir el millor equip per fer-ho possible.​

Els premis Fava de Cacau són considerats un dels reconeixements més importants del sector a Catalunya. Què creus que valora especialment el jurat en una pastisseria com la vostra? 

El jurat ve sense avisar, i pot ser molt fàcil que aquell dia, pels motius que sigui, les coses no estiguin perfectes, i és aquí on pots caure de la llista. Nosaltres intentem oferir un ventall de productes tots de molt bona qualitat, amb la millor matèria primera i utilitzant les millors tècniques d’elaboració perquè el nostre producte es desmarqui una mica de la resta. Però no només valoren la qualitat i la varietat del producte: també valoren l’atenció, l’espai i la comunicació.

Guanyar la Fava d’Or durant sis anys consecutius us situa com una referència al Pirineu. Com es manté aquest nivell d’exigència any rere any dins l’obrador? 

A mi personalment, que a la comarca ceretana puguem dir que tenim la millor pastisseria del Pirineu, és molt potent per a la comarca. El nivell el mantenim, com ja he dit, posant molt d’amor a fer el nostre producte. També amb la inquietud que em mou i que transmeto al meu equip de provar de fer coses noves o, si més no, que no fa ningú més a la comarca. En resum, la motivació de fer-ho bé i diferent.

 La Pastisseria Gil està a punt de celebrar quaranta anys d’història. Mirant enrere, què diries que ha definit el caràcter de la casa des dels seus inicis?

40 anys… encara recordo jo, amb 6 anys, jugant per l’obrador, mirant com treballaven els meus pares, remenant la crema i netejant llaunes…

Els meus pares hi van posar molta dedicació i ganes, tant per fer un bon producte com per donar el millor servei. Tant és així que molts clients ja van passar a ser amics… Mirem que el nostre personal, tant de botiga com d’obrador, segueixi la mateixa tònica.

 El projecte el van iniciar els teus pares l’any 1986. Com has viscut personalment aquest relleu generacional i què has volgut aportar-hi de nou?

El canvi generacional… difícil… Però, quin canvi generacional és fàcil? En el meu cas va ser complicadet, perquè xocaven les idees dels meus pares, més conservadores (“segueix aquest camí que a nosaltres ens ha anat molt bé”), amb les meves, més fresques i amb una visió més actualitzada de la pastisseria. Al final, el temps m’ha donat la raó amb aquests guardons tan consecutius.

Des que vas assumir la direcció el 2018, heu incorporat tècniques i tendències més 

contemporànies. 

Com es troba l’equilibri entre innovació i tradició en una pastisseria amb tanta història?

El que més es ven és la pastisseria tradicional: braços de gitano, milfulls de nata i gerds, massini, Sacher… però sí que hi ha una tendència creixent, sobretot entre els més joves, de provar nous sabors i textures. Pel que fa a brioixeria, cada dia es venen més els croissants de festuc o el cheesecake.

Amb quaranta anys d’història i els principals reconeixements del sector, quin horitzó us marqueu per als pròxims anys? Cap a on t’agradaria fer créixer la Pastisseria Gil? 

De moment, ens marquem en centrar-nos a no baixar les expectatives que genera ser la millor pastisseria del Pirineu, treballar cada dia amb la mateixa il·lusió i energia per continuar elaborant una pastisseria de qualitat.

La inquietud que tinc, a vegades, em fa pensar en obrir alguna botiga més. Però, vistes les incerteses que generen els que manen, em fa posar una mica el fre de mà. De moment, ens centrem en les dues botigues, que ja de per si ens ocupen molt de temps.

Redacció.