Entrevista a Enric Quílez: «Abans gairebé ningú coneixia els Espantanens, ara molts ja els esperen»

L’any 2009, el Grup de Recerca de Cerdanya va recuperar la celebració de la Nit d’Ànimes i va tornar a portar al carrer els Espantanens, personatges gairebé oblidats del folklore popular. Amb Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya, descobrim d’on provenen, com s’han recuperat i com aquesta tradició ha anat guanyant presència a la comarca.

L’entrevista

El Grup de Recerca de Cerdanya va començar a recuperar la Nit d’Ànimes l’any 2009. Què us va portar a reiniciar aquesta tradició i què en quedava aleshores a la memòria de la comarca?

Volíem recuperar la celebració de la Nit d’Ànimes tradicional catalana, fent servir el folklore tradicional, per això vam introduir els Espantanens, davant de l’auge del Halloween que és una tradició forana, tot i que directament emparentada amb la nostra Nit d’Ànimes. Què en quedava? La castanyada i el record d’algun dels Espantanens, com el Rosegacebes, i poca cosa més.

Quan parlem de la Nit d’Ànimes, sovint apareix inevitablement la comparació amb Halloween. Què comparteixen aquestes celebracions i què caracteritza la tradició que històricament s’havia viscut a casa nostra?

Com deia, el Halloween és una festa cèltica gairebé idèntica a la nostra Nit d’Ànimes, que va ser cristianitzada. El Halloween, d’origen irlandès (Samhain), va ser portat pels emigrants irlandesos als Estats Units el segle XIX i allà va arrelar. Després els americans ens la van retornar via Hollywood, però són essencialment la mateixa festa. Ells tenen carabasses i nosaltres castanyes i moniatos. De fet, les carabasses amb espelmes a dins eren comunes a començament del segle XX encara al nord de la península Ibèrica, així que inclús estan més a prop les dues festes.

Un dels grans protagonistes de la Nit d’Ànimes són els espantanens. Què són exactament aquests personatges i quina funció tenien dins l’imaginari popular?

Els Espantanens són uns personatges del folklore popular europeu que es feien servir per fer creure els nens díscols. N’hi ha de molts tipus. Alguns són reconversions d’antigues deïtats precristianes i altres són fins i tot arquetípics, com l’home del sac, que es manifesta en diversos tipus d’Espantanens.

Al llarg dels anys heu recuperat tretze espantanens, alguns directament vinculats a pobles de la Cerdanya, com el Rosegacebes, la Nit, en Papassa o la Fou. Com heu anat reconstruint les seves històries i localitzant-ne l’origen?

De fet, en tenim 17 i possiblement en recuperarem algun més en el futur, en funció de la disponibilitat dels voluntaris que els interpreten. La informació s’ha extret, sobretot, del Costumari d’en Joan Amades i de diversos llibres d’antropologia i mitologia. El nostre antropòleg local, el Carlos Rodríguez Prol, de la Tribu, ha fet una gran feina en la investigació i en la creació de les màscares que porten actualment els Espantanens.

Quan una tradició deixa de transmetre’s de manera oral, corre el risc de desaparèixer. Fins a quin punt escenificar aquests personatges i tornar-los a portar al carrer ajuda a preservar una part del patrimoni immaterial de la Cerdanya?

Ajuda moltíssim. Abans gairebé ningú coneixia aquests personatges. Ara sí, i alguns els esperen amb ànsia, quan s’apropa el final de l’octubre, especialment els nens. Tenim alguns que són veritables fans d’alguns Espantanens, com el Rosegacebes.

Després de més de quinze anys recuperant la Nit d’Ànimes, heu notat que la gent de la comarca coneix més aquests personatges i els identifica com a part del nostre folklore?

Sí. Al començament repartíem unes octavetes explicant els personatges. Ara els presentem oralment i s’ha guanyat molt, si bé els nens i els grans ja els coneixen de veure’ls any rere any. També hi ha hagut una tasca interessant els darrers anys d’explicar-los als nens a les escoles. Un resultat d’a습ò és que fa ja alguns anys que els alumnes de l’Escola de Ger, surten també disfressats d’Espantanens amb gran èxit. És una festa que es va estenent a poc a poc per la comarca.

Per acabar, si haguessis de triar un dels disset espantanens per explicar a algú que els descobreix per primera vegada, quin escolliries i per què?

Jo tinc un especial afecte pel Rosegacebes, per la seva història i perquè és molt proper (del Vilar d’Urtx) i també perquè va sortir ja des del primer año, quan només teníem tres personatges. Pel motiu que sigui, és un personatge molt estimat pels nens. Ja et dic, alguns en són fans i tot. També la Nit té un encant especial o la Tinyosa, que impressiona bastant.

Redacció.