Pànxing Cerdanya

17, gener del 2021

17, gener del 2021

Cultura – Cerdanya

Parlament íntegre de Joan Becat

Cerdanya
04a81477cdb9f46ad986aa36d8057da4.jpg

El passat 6 de novembre en el Memorial 1659 per a la Commemoració del Tractat dels Pirineus, celebrat a la vila de Puigcerdà, el geògraf Joan Becat va donar lectura a un manifest emotiu, i de màxima actualitat tot i les seves referències al passat històric de la comarca. 

Els Amics de Cerdanya volen mostrar públicament el seu agraïment a Joan Becat per la seva col·laboració en l’acte i per la seva magnifica intervenció.

El parlament de Joan Becat es pot llegir íntegre a continuació:

 

Commemoració del Tractat del Pirineu

Joan Becat

Puigcerdà, Plaça del Sol, 06/11/2016

Dono les gràcies als Amics de Cerdanya, que són els meus amics, a l'Institut d'Estudis Ceretans i a Catalans sense fronteres per haver-me fet l'honor de convidar-me en aquest dia tan especial, precisament quan a Catalunya Nord lliurem un combat pel “ser o no ser” catalans.

Avui és la commemoració del Tractat del Pirineu

Quan al 1659 aquest Tractat tanca una llarga guerra, que oposava el rei de França i el rei d'Espanya i altres territoris, és Catalunya qui en paga les conseqüències i es veu amputada de les seves comarques del nord, sense que hi tingui res a dir.

Cinquanta anys després, durant l'encara més llarga Guerra de Successió, els papers dels protagonistes són diferents, car aleshores els reis de França i d'Espanya van junts contra Catalunya, que paga el 1714 un preu encara més alt, amb destrosses, represàlies i la pèrdua de les seves institucions i de la seva llibertat.

Costarà exactament dos segles, el 1914, per veure, amb la Mancomunitat, un embrió de gestió i d'institucions pròpies. Seguirà un altre període terrible, amb dues dictadures que fan de l'anticatalanisme un dels eixos principals de la seva ferotge i mortífera actuació, seguides d'una democràcia formal que ràpidament torna a fer de l'anticatalanisme el ciment de l'Estat espanyol i, com es constata des de fa una setmana, que fa de l'anticatalanisme el seu únic programa de govern.

Costarà un segle més, el 2014, per veure Catalunya fer els primers passos concrets cap a una independència amb la primera consulta dels seus ciutadans.

Paral·lelament les comarques del nord segueixen un camí diferent, que és també un camí de creu. L'annexió al regne de França és dolorosa i traumàtica. Les conspiracions i les revoltes, com la dels Angelets de la Terra al Vallespir, són reprimides durament, i el país és castigat. Aquesta nova província francesa del Rosselló és un país d'imposició, on el rei aixeca els impostos com li dóna la gana, on la indústria i les activitats pericliten car hi ha una doble frontera duanera, cap al sud on es perden els aprovisionaments i els mercats, i cap al nord per no fer competència al Llenguadoc.

A la Catalunya Nord, 1914 té una altra significació, amb l'inici d'una guerra, que matarà el 25% dels seus fills de 20 a 40 anys. Curiosament, aquests morts lligaran estretament el país a l'Estat francès.

Avui dia, també cent anys després, el 2016, amb la qüestió del nom de la nova regió que incorpora el departament del Pirineu Oriental, és a dir Catalunya Nord, apareix aquí també una forma d'anticatalanisme, ja que es tracta de fer-nos desaparèixer del mapa, aquesta vegada en relació directa amb el desig d'independència de Catalunya.

Parlem del nom de la regió

Com sabeu, l'Estat francès ha decidit de fusionar les regions Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineu. El nou nom triat és Regió Occitània, a seques. No s'ha volgut fer referència a l'altra cultura d'aquesta regió, la catalana, posant, com es demanava, Occitània-País Català. Com va dir Lluís Llach a Perpinyà el mes passat, “s'ha robat la identitat de 450.000 persones”.

No va ser casualitat, sóc testimoni que hi va haver una voluntat clara i conscient d'esborrar qualsevol referència a la nostra identitat catalana. La voluntat d'excloure'ns va arribar als extrems d'expressar-ho en reunions i d'escriure's en un informe previ aprovat per votació del CESER, el Comitè econòmic i social de la nova regió.

En les sessions del Comitè del Nom de la Regió, reunit a Tolosa, on jo defensava la referència a Catalunya o al País Català, m'he sentit a dir: “Tenim nacionalismes que surten de tot arreu i és inaguantable”, o bé “Cal evitar Catalunya car molts polítics són en contra el procés d'autodeterminació de Catalunya Sud”.

També, consta escrit en l'informe del CESER (tradueixo): “Els catalans (és a dir de Catalunya Nord) reivindiquen la menció “País Català” dins l'apel·lació de la nova regió, però les reivindicacions polítiques de la Catalunya Sud poden explicar un cert malestar de cara a la utilització d'aquesta apel·lació”.

És a dir que es castiga conscientment els catalans del nord i se'ls fa corresponsables de la voluntat d'independència d'una majoria de ciutadans de Catalunya. Dit d'una altra manera, conscientment, per evitar un hipotètic contagi, es censura qualsevol evocació de la catalanitat en el nom de la regió, i sobretot es censura la paraula català. Se'ns vol fer desaparèixer del mapa, es vol ocultar la nostra identitat. Es vol imposar la referència permanent i constant a una cultura aliena.

És a dir que la població de les terres occitanes que tenim aquí mateix al nord, i els companys militants occitanistes, seran els instruments d'una descatalanització programada per Tolosa i per París, proposada per la Presidenta de regió Carole DELGA el 24 de juny d'enguany i ratificada per decret el 28 de setembre pel Primer Ministre Manuel VALLS.

La reacció és forta i es presenta un recurs davant el Consell d'Estat

El xoc ha estat tan fort que el 1er de juliol, a iniciativa d'un petit grup de persones, es va constituir l'Associació ciutadana per Occitània-País Català, amb l'objectiu de proposar aquest nom per a la nova regió i, si no s'acceptava, de presentar un recurs davant el Consell d'Estat, la més alta institució judicial a França, per fer anul·lar el decret del Govern.

El dia mateix vam tenir l'adhesió de centenars de persones, avui són més de 15.000 adherents. Al cap de quinze dies ja més d'un centenar de municipis ens recolzaven. La mobilització de la gent i dels elegits és la nostra força i un dels elements majors del nostre dossier de queixa. Hem tingut entrevistes amb el Primer Ministre, amb la presidenta de la regió, hem fet gestions prop del Ministre de l'Interior i del President de la República Francesa.

La gent s'ha mobilitzat massivament, firmant un full d'adhesió al recurs, molts dels firmants són ciutadanes i ciutadans de Cerdanya. Els informem constantment mitjançant el nostre Facebook i directament pels que ens han indicat el seu correu electrònic. Si alguns d'aquests molts firmants són aquí presents, que rebin el nostre agraïment.

La manifestació de Perpinyà el 10 de setembre va reunir més de 10.000 persones darrera les banderoles Occitània-País Català i Sí al País Català.

La mobilització dels alcaldes, i dels municipis, va anar creixent del juliol al setembre, fins a nivells que poden semblar increïbles i que donen la mesura de la capacitat de reacció, del malestar de tot el país i de la voluntat de conservar la identitat. Avui dia, per l'audiència del divendres 3 de novembre a París, fa tres dies, vam donar al jutge les llistes, els documents i els mapes amb l'adhesió de 223 municipis sobre els 226 que conté el departament, municipis del Fenolledès occità inclosos, i l'adhesió de 13 intercomunalitats sobre 14. Es pot dir sense exageració que és un suport unànime i que és tot el país que s'aixeca contra un nom de regió que el fa desaparèixer.

Moltes gràcies als alcaldes i als municipis de Cerdanya

Des de l'inici hi va haver municipis cerdans que van recolzar el Recurs ciutadà, sigui per adhesió personal de l'alcalde, sigui amb una deliberació del Consell municipal, del consistori. Em permetreu de citar-los car van ser solidaris i valents per adherir com a demandants a un pleit contra el Govern de l'Estat.

Hem rebut les deliberacions d'Angostrina amb Helena JOSENDE; d'Estavar amb Llorenç LEYGUE; de Palau de Cerdanya amb Miquel BAULOZ; de Font-Romeu amb Joan-Pau DUMELIN; hem rebut els suports dels alcaldes Joan RIBOT de Portè-Pimorent; de Sílvia CANDAU de Dorres; de Jordi ARMENGOL de Sallagosa; de José DOMINGUEZ de Naüja. I al Capcir-Alt Conflent els alcaldes Pere RIU de Planès; Jean-Luc SEGUY de Ral; Pere BATAILLE de Font-rabiosa i  Antoni TAHOCÈS de Sansà.

Finalment tots els municipis s'hi van afegir mitjançant la Comunitat de Municipis Pirineu-Cerdanya i la Comunitat de Municipis Capcir-Alt Conflent, a iniciativa dels ja citats Jordi ARMENGOL i Joan Pau DUMELIN. Repeteixo, moltes gràcies a tots. Ja sabiem que en aquest combat per la nostra identitat tindríem el suport de la gent i dels electes de Cerdanya.

Per concloure aquest breu parlament

Us vull fer part de la meva emoció pel fet de parlar davant de tots volsaltes, avui i aquí.

En efecte, avui dia a Puigcerdà, en el lloc mateix on els reis de França i d'Espanya han fixat la ratlla que ens separa, la commemoració del Tractat del Pirineu pren una significació molt rellevant. Fa tres segles s'esquarterava Catalunya i es migpartia la Cerdanya. Les terres del nord anaven cap a un destí diferent i cap a una descatalanització llarga i constant. Avui, es fa un pas més: es tracta d'ocultar el territori nord-català, la seva gent i la seva identitat.

El combat a Catalunya i a Catalunya Nord és de natura molt diferent i se situa a nivells que no podem comparar, un combat per la independència al sud i un combat pel nom al nord però, tot i sent en graus diferents, els dos combats se situen en la mateixa línia democràtica a les dues parts de Catalunya, són combats per la identitat catalana i pel respecte dels ciutadans.

Moltes gràcies.

Joan Becat

Compartir:

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

Número 162
Pànxing Maresme

Número 162

Número 354
Pànxing Cerdanya

Número 354

Número 267
Pànxing Berguedà,
Bages i Solsonès

Número 267

Número 34
Pànxing Pirineus

Número 34

Número 95
SeeBarcelona

Número 95

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.