Com neix el vostre establiment, quina història hi ha darrere?
La gent de Llívia que ja té una edat, calculen que aquesta botiga té uns setanta o vuitanta anys d’història. Si fóssim família dels que van començar seríem la tercera generació. El Guillem Rolland i la Pepita Andorrà, noucasats i molt joves, malgrat no tenir nocions ni formació en matèria de xarcuteria ni cansaladeria, van decidir emprendre aquest negoci.
Ben assessorats i amb ganes i empenta per treballar, van començar a elaborar els productes que en aquella època es consumien de manera més freqüent. Amb el pas del temps, va heretar el negoci la filla mitjana del matrimoni, la Conxita Rolland, que juntament amb el seu marit, el Manel Molas, van ampliar la botiga i van incorporar productes com el xoriço, el bull de bolets i algun plat elaborat com les croquetes i els canelons.
I arriba un punt que us en feu càrrec vosaltres
Quan es van plantejar deixar-ho per falta de relleu, ens vam assabentar d’aquesta situació i ens va semblar una bona oportunitat per començar a treballar pel nostre compte en un món que ens era conegut, el de l’alimentació. Vam connectar bé amb els amos i ens ho van traspassar, juntament amb la seva manera de fer i treballar.
Aprofitant que en Miguel Àngel és cuiner professional, vam ampliar moltíssim l’oferta de plats cuinats, al mateix temps que modernitzàvem i actualitzàvem la producció d’embotits, com el pa de fetge amb ceps, per arribar a un públic més jove i que busca nous productes de qualitat. L’any 2011, a més, també agafem el relleu a una parella que regentava una botiga a Puigcerdà, Queviures Calvet, on mantenim el costum d’oferir llegum cuit.
Quins productes oferiu?
Ui, tot un món! Si els haguéssim de contar d’un en un, ens n’aniríem a més de seixanta. Els podem separar en tres grans grups. El primer, l’embotit, tant curat com cuinat, com poden ser cinc classes de bull, el pa de fetge, el fuet o la sobrassada, que també fem nosaltres. Després trobem els productes elaborats crus, com les mandonguilles, les hamburgueses o la nostra sossissa. I finalment, els plats cuinats, que si tinguéssim més mans i més possibilitats, en podríem fer moltíssims més. Alguns d’ells són els canelons, el trinxat, caldo, salses com la carbonara o la bolonyesa i una cosa que funciona molt bé, que és el farcit per la truita de patates. Només cal incorporar-hi l’ou!
Quin és el tret característic que us defineix com a negoci?
Tot el nostre producte és de primera qualitat, fresc, i el tractament que en fem és casolà, amb un estil de cuina de tota la vida al mateix temps que ens adaptem a les necessitats i gustos dels clients. També ens defineix molt bé el tracte al client que oferim, procurem que sempre se’n vagin contents amb allò que han vingut a buscar o el més semblant possible. I sobretot, la nostra relació qualitat-preu, és una característica que ens recorden sovint. Creiem molt en el treball del dia a dia, en la feina ben feta i en el bon tracte al client.
El 2018 us van atorgar el Diploma de Mestre Artesà. Com valoreu aquest reconeixement?
Ens va agradar! Al final, sempre és de valorar que et reconeguin la bona feina que fas. Que et donin un premi implica que se’n faci difusió i se’n parli, però al final, qui millor publicitat ens fa és la gent que torna, perquè li ha agradat el nostre producte i s’ha sentit ben tractat. El que més ens importa a nosaltres és això, que surtin satisfets, i si ens recomanen als seus amics i familiars, doncs per nosaltres ho és tot. Els reconeixements externs estan bé, són un plus, però el que valorem més és la percepció que tenen de nosaltres la nostra clientela.
És una satisfacció veure que els clients tornen i et recomanen.
Exacte! Igual que els clients que no són de Llívia o de la comarca i dediquen deu minuts del seu temps quan són aquí dalt per venir-nos a veure i endur-se allò que més els agrada. L’alegria és immensa quan veus que es prenen la molèstia de venir i fer-nos la confiança de comprar els nostres productes quan hi ha, avui en dia, tanta varietat i llocs per escollir.
Puja relleu generacional per a la botiga?
No ho sabem (riu). Tenim dos fills, un de vint-i-dos i un de disset. Estan molt contents amb el que fem, els agrada i en saben, perquè sempre que ha calgut ens han ajudat en tot. Però també veuen el pa que s’hi dóna, la feinada que tenim sempre i la dedicació que s’hi ha d’abocar.
Això és casa seva, i encara que rondinin quan els toca arremangar-se, saben perfectament com funciona tot plegat. Nosaltres els encoratgem a estudiar, a sortir de la comarca i anar allà on vulguin, i si després de tot això volen tornar a casa, saben que sempre ens hi trobaran.
Si t’ha agradat llegir l’entrevista a Assumpta Druguet i Miguel Àngel Vara, de la Xarcuteria Rolland, també et pot interessar Entrevista a Pastisseria Gil.