Nascuda el 2023 per preservar un obrador carni a la Cerdanya, Coopyrene reuneix petites productores del Pirineu que han decidit unir esforços per donar continuïtat a la seva activitat. Amb l’estrena del documental Llegat Pirinenc, la cooperativa comparteix la realitat de la pagesia de muntanya i reivindica el valor del treball col·lectiu.

Entrevista a Coopyrene

Coopyrene va néixer el març del 2023 per preservar un obrador carni. Com va sorgir la iniciativa?

Érem un grup de persones vinculades a l’Associació Agroalimentària de Cerdanya i a moviments per la sobirania alimentària. Quan en Josep Bombardó va tenir l’accident, vam veure que el tancament de l’obrador deixaria moltes granges petites sense un lloc on especejar i comercialitzar la carn.

Juntament amb la Roser i la Mireia, vam decidir sostenir el projecte perquè poguessin tornar-hi. Malauradament, en Josep va morir el desembre del 2024, però la Mireia sí que ha tornat. Ens unia la convicció que, juntes, podíem preservar una eina necessària per al territori.

Com us organitzeu i què aporta el model cooperatiu a les petites productores?

Tenim cinc tipus de sòcies: productores, elaboradores, col·laboradores, treballadores i de consum. Actualment, comptem amb cinc granges i elaboradores, dues treballadores i més de 280 sòcies de consum, entre d’altres. Les decisions importants es prenen en assemblea.

Les granges crien el bestiar i elaboren productes làctics, mentre que l’obrador gestiona l’escorxador, l’especejament, l’envasat i la comercialització. Compartim costos, logística, coneixements i riscos que individualment serien difícils d’assumir.

Com treballeu per garantir un preu just i quin paper hi té la venda directa?

Les productores pacten el preu i la cooperativa assumeix el cost de l’escorxador. La venda directa, sense intermediaris, permet que el valor afegit es quedi a les granges i al territori.

Les sòcies de consum saben d’on provenen els productes i com s’han elaborat. Tot i això, mantenir l’obrador obert comporta despeses importants i cada mes busquem l’equilibri entre remunerar adequadament les granges i sostenir l’activitat.

Aquest octubre heu estrenat «Llegat Pirinenc». Com va néixer el documental?

Volíem explicar qui som i què hi ha darrere dels nostres productes, donant veu a les pageses de muntanya.

Amb l’Anna Sastre, directora i productora, hem volgut mostrar les dificultats de ser pageses i dones al Pirineu, però també l’amistat, la pertinença i l’amor pel territori i els animals. És també un homenatge a en Josep Bombardó i al seu llegat.

Quins aspectes del dia a dia de la pagesia volíeu donar a conèixer?

Sobretot, la feina invisible: les hores dedicades als animals, la gestió dels prats, les dificultats econòmiques i la conciliació familiar. També qüestions com la fauna salvatge, la burocràcia, els protocols sanitaris i la pèrdua de terres agrícoles davant les noves construccions.

Quan una granja tanca, també es perd un paisatge i un saber fer. Volíem reivindicar, especialment, el paper de les dones en un sector tradicionalment masculinitzat.

Quin paper té el llegat transmès entre generacions en les vostres trajectòries?

Moltes hem après l’ofici de les generacions anteriors: interpretar el temps, conèixer els animals, gestionar les pastures o assistir un part. Són coneixements que s’adquireixen treballant al costat d’algú, dia rere dia.

Per nosaltres, el llegat no és nostàlgia, sinó una eina per continuar vivint aquí. L’obrador n’és un exemple: el vam rebre d’en Josep i la seva família i voldríem transmetre’l a les generacions futures.

Quins projectes i objectius teniu per als pròxims anys?

Volem convertir Coopyrene en un node agroalimentari al servei del Pirineu. Treballem en noves línies, com el poltre i o el porc ecològics, i en una cistella amb productes d’altres productores agroecològiques.

També volem consolidar una xarxa de suport entre dones ramaderes i elaboradores, generar ocupació digna i facilitar que les noves generacions puguin viure de la terra.

Hem impulsat «Un cafè amb Coopyrene», una campanya de micromecenatge continu a l’Aixeta. Les sòcies de consum també són essencials per mantenir viu el projecte. Al món rural ens tenim les unes a les altres, i entre totes, prat a prat i granja a granja, tirem endavant. Ens ho podem permetre tot, excepte rendir-nos.

Redacció