Aquest 1 de gener, La Molina celebrarà la 75a edició del Descens Infantil, una de les cites més emblemàtiques de l’esquí català. Una prova que ha vist créixer generacions i que manté viu l’esperit familiar i festiu dels seus orígens. N’hem parlat amb els seus organitzadors per entendre com es preserva i es projecta aquesta tradició tan arrelada a la Cerdanya.





1. Com es viu des de dins l’organització d’un esdeveniment que fa 75 anys que forma part del paisatge emocional de la Molina i de moltes famílies?
Doncs es viu amb alegria i alhora amb responsabilitat. Cada any intentem dur a terme aquest esdeveniment amb il·lusió i sabent que moltes famílies ho esperen. Procurem que tot surti bé. És un repte que assolim amb moltes ganes.
2. El Descens Infantil ha vist créixer diverses generacions. Com viviu aquesta continuïtat, quan tornen famílies que ara acompanyen els seus nets o fills?
Aquest és un dels factors que més animen a mantenir la tradició. Realment és un dia especial pel vincle que crea aquesta cursa entre l’afició a l’esquí i els diferents membres d’una mateixa família. Com a exemple, en una edició recent un pare es va emocionar en veure el dorsal que li havia tocat al seu fill perquè ell mateix tenia una fotografia de quan hi va participar i per casualitat ho va fer amb el mateix número!
3. Des del primer dia de gener del 1950 fins avui, el país, la neu i les estacions han canviat molt. Quins moments clau o transformacions destacaríeu d’aquest recorregut històric?
Moltíssimes coses han canviat! La tecnologia per cronometrar o gestionar les inscripcions, la producció de neu que garanteix una mica més les condicions mínimes per l’esdeveniment, l’adaptació que s’ha anat fent al límit superior de les edats de participació i també l’evolució organitzativa de la mateixa cursa. Un dels moments que han marcat la història del Descens Infantil va ser que l’any de la pandèmia per COVID no es va poder celebrar i ha estat l’única interrupció en 76 anys.
4. Organitzar una prova per a infants tan petits, de 0 a 6 anys, no és fàcil. Quins valors esportius i humans intenteu transmetre a través d’aquesta experiència?
La premissa principal és que ha de ser un dia festiu, de tradició familiar i d’estima per l’esquí i per La Molina. El que fa aquesta cursa especial és l’edat dels participants, la data en què es celebra any rere any i la seva llarga història, però el resultat competitiu és el menys important.
5. Enguany, la inscripció inclourà una aportació solidària per a l’associació 8000estels. Com ha nascut aquest vincle i què significa afegir aquesta dimensió solidària al Descens?
Sí, serà la segona edició en què la cursa recull diners per aquesta associació. Doncs la família que ha impulsat aquesta iniciativa té relació amb diverses de les persones voluntàries del Descens i el vincle va sorgir de forma natural i amb molta certesa de què venia molt de gust col·laborar.
6. El vincle amb entitats, voluntariat i empreses locals ha estat fonamental. Com valoreu el suport que rebeu del territori, i com contribueix a donar sentit al que feu?
Doncs és un dels pilars que ha mantingut la cursa fins el dia d’avui. Per tal d’aconseguir mantenir un preu d’inscripció popular és fonamental que l’organització sigui per part de persones voluntàries i que la mateixa estació, l’Ajuntament d’Alp i els diferents comerços locals aportin la seva ajuda. Veure que hi ha tantes persones i entitats amb ganes de què la cursa sigui una realitat després de tants anys fa que cada edició es prepari amb il·lusió i ambició.
7. Finalment, des del Pànxing enguany celebrem 30 anys. Com valoreu la feina dels mitjans com el nostre en la difusió i preservació de les tradicions locals com aquesta?
Aquest aspecte és també fonamental. La cursa s’ha convertit en una tradició del poble i de la comarca; poder-ne fer difusió a través de mitjans com el vostre és clau per recordar a les famílies que ja s’apropa l’1 de gener i que toca pujar a La Molina en família per fer aquest “bateig” de neu amb els esquís als peus. Aprofitem l’ocasió per agrair-vos la vostra ajuda, sabem que ho feu també amb il·lusió, gràcies!
Redacció


