Pànxing Berguedà

19, abril del 2024

Search
Close this search box.

19, abril del 2024

Entrevistes – Berguedà

Imma Espel, coordinadora de turisme de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà

Berguedà
b311ab58cfb1db8e5c403d85d405a650.jpg
“En els últims anys el turisme al Berguedà ha fet un salt endavant important i va en bona direcció”.

El Berguedà ha estat reconegut per la Co-missió Europea com a destinació d’excel·lència, dins els premis European Destinations of Excellence (EDEN), amb el projecte “Patrimoni Cultural de les Colònies tèxtils a la comarca del Berguedà”, presentat per l’àrea de turisme de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Des de fa més de 10 anys, és l’Imma Espel qui posa cara al turisme berguedà. Amb ella parlem del premi i també de la situació actual del sector a la comarca.
 
 Què significa aquest reconeixement?
Els premis EDEN són un reconeixement als destins que treballen per a un desenvolupament de turisme sostenible en la Unió Europea. La iniciativa es basa enm el fet que cada país de la unió triï el millor projecte segons la temàtica de cada any (el 2017 era el turisme cultural). El projecte guanyador i els finalistes no obtenen cap premi en diners, sinó que el premi és un reconeixement i la possibilitat de treballar amb altres destinacions guanyadores per a trobar models de bones pràctiques i projectes de cooperació.
 
 La comarca fa anys que treballa per posicionar-se internacionalment com a destí turístic, però quins són els nostres punts forts i quins els que encara falten millorar?
Els punts forts del Berguedà, a nivell turístic, són el paisatge i les activitats que es poden fer al medi natural (caminar, anar amb bici, escalar, volar amb parapent…). També ens singularitzen els nostres recursos de turisme industrial, com els museus del ciment, de les mines, de la Colònia Vidal, etc. Al Berguedà hi ha molts elements turístics interessants que fan que moltes persones se sorprenguin quan ens visiten. Potser no tenim cap recurs estrella, però tenim una suma de molts bons recursos turístics. També les festes (especialment la Patum i la Fia-faia) i la gastronomia construeixen el relat que permet explicar que el Berguedà és una comarca que ha preservat el seu passat, però sense renunciar a treballar pel seu futur. Evidentment, hi ha coses a millorar. Per exemple, i especialment si parlem de mercats internacionals, encara ens cal treballar amb el tema idiomes, tant a nivell d’allotjament com de restauració. El transport públic és una altra gran mancança de la comarca de cara a rebre visitants que no disposen de vehicle propi.
 
 Com bé has dit, el reconeixement és per les colònies, és a dir, pel turisme industrial i cultural, amb especial incidència en les activitats que s’organitzen en els recuperats espais industrials, com és el cas del Konvent de Cal Rosal…
El reconeixement ens el donen perquè les colònies tenen un patrimoni tangible i intangible molt particular, i sens dubte el conjunt de colònies del Berguedà és únic. Els EDEN es fixen en destinacions emergents, i les colònies industrials ho són i tenen moltes oportunitats que cal i caldrà saber aprofitar per a treure’n tot el seu potencial. A les colònies del Berguedà es combinen espais antics museïtzats on s’explica com es vivia i es treballava fa 150 anys, amb espais on es desenvolupen activitats d’avantguarda a nivell artístic i empreses industrials que s’han tecnificat extraordinàriament per ser competitives. Cada colònia és un món, però el conjunt és de gran interès des de moltes perspectives diferents. 
 
 Quin és, però, l’objectiu quant a posicionament turístic pels pròxims anys? 
L’objectiu en què treballem és aconseguir que el Berguedà sigui una destinació turística de qualitat a nivell de servei, dels productes que ofereix, i també a nivell ambiental. A nivell de promoció, cal posicionar-nos per rebre visitants que se sentin atrets per aquesta qualitat, la valorin i per això ens triïn respecte a altres territoris. Per aconseguir aquest objectiu cal treballar molts aspectes diferents, des de la planificació estratègica fins a la comunicació. 
 
 Com ha evolucionat aquest sector a la comarca? 
Jo vaig estudiar Biologia i estic al sector del turisme una mica per casualitat. Vaig estar al Camí dels Bons Homes del 2000 al 2005 i després vaig passar al Consell Comarcal del Berguedà per gestionar un pla de foment turístic. I aquí estic, ara treballant per l’Agència, però amb la mateixa idea de construir un futur millor per la gent que vivim a la comarca, a través de la riquesa que pot aportar el turisme, especialment si aprecia i valora el paisatge, l’entorn, la història i les arrels de la nostra comarca. Tot això em serveix per posar perspectiva de temps, ja que, des de l’any 2000 fins al 2018, la meva sensació és que el sector turístic no ha parat de créixer i de millorar. S’han creat molts negocis nous vinculats al turisme, i en general les empreses no han deixat d’invertir per millorar les seves instal·lacions, s’han format per millorar-ne la gestió… i això finalment es nota i molt. També a nivell públic s’han fet i es fan moltes inversions per poder obrir recursos al públic, que són de gran interès i que serveixen per disposar de les infraestructures necessàries per generar riquesa al territori. Com sempre, hi ha coses a millorar, inversions que tenim pendents per a posar en marxa propostes turístiques que podrien ser un revulsiu, però en general la meva sensació és que en aquests 18 anys el Berguedà ha fet un salt endavant important i que va en bona direcció.
 
 Ens cal activar algun motor turístic? 
Hi ha alguns projectes dels quals fa temps que sentim a parlar i que, de ben segur, si es poden portar a terme, significaran un abans i un després a nivell de turisme al Berguedà. Per citar-ne alguns, tenim l’estació de Rasos de Peguera o el Museu de la Patum. Són projectes als quals s’ha de dedicar anys i molts esforços perquè siguin una realitat però, si hi ha persones persistents al darrere i un bon projecte, al final arriben a bon port. Aquest seria el cas, per exemple, dels Dinosaures a Fumanya o altres que estan a punt de fer-ho, com l’alberg de Vallcebre, o d’altres que estan molt ben enfocats i dels quals d’aquí poc sentirem a parlar. Totes aquestes iniciatives, les privades i les públiques, ajuden a construir una comarca amb futur, on puguem viure i treballar. Perquè els berguedans sabem que com a casa, enlloc!
 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.