Pànxing Cerdanya

7, octubre del 2024

Search
Close this search box.

7, octubre del 2024

Entrevistes – Cerdanya

Roger Berruezo, un nou Saïd a Mar i Cel

Cerdanya
abc177ee6c58a3f1cb63885a9808dc51.jpg

Roger Berruezo decideix abandonar els seus estudis, a l'Escola Massana, per a dedicar-se a la interpretació de teatre musical a l'escola Coco Comín.

L'any 2008 debuta als escenaris amb el musical “Què, el nou musical” al Teatre Coliseum de Barcelona. Durant el 2009 és nominat als Premios Gran Vía del Teatro Musical com a millor actor revelació, interpreta a Mario Postigo en la gira del musical “Hoy no me puedo levantar” i, aquest mateix any, comença el rodatge a la sèrie de televisió “Aguila Roja”, i co-protagonitza, “El fascinant noi que treia la llengua mentre feia manualitats” amb Albert Espinosa, al Teatre Lliure. Posteriorment co-mença el rodatge de “Gavilanes” i la pel·lícula de Ventura Pons “Mil Cretins”. 
 
Protagonista de “Cop de Rock” de Dagoll Dagom al Teatre Victoria, va participar en el musical “La festa salvatge” al Teatre Gaudí. Al 2013 va ser Gastón en la gira del musical “La Bella y la Bestia”.
 
Per què decideixes fer-te actor?
Senyals. Hi ha vegades que la vida et posa al davant uns senyals i tu ets qui decideix fer-ne cas o no. Jo estudiava disseny gràfic a la Massana i uns esdeveniments em van donar l'opció de deixar-ho tot i decantar-me per la comèdia musical. M'ho vaig jugar tot a una fitxa i sembla que he tingut sort.
 
“Mar i Cel” és el teu segon espectacle amb Dagoll Dagom. Què se sent formant part d'una gran companyia com aquesta? 
Sempre he dit, i diré, que el que sento treballant amb Dagoll Dagom és ser a casa. No sento que treballo en una empresa, sento que treballo amb amics. Només puc sentir felicitat i agraïment.
 
Què se sent al ser el protagonista del musical més emblemàtic del teatre català?
Ostres… jo sento honor, privilegi, respecte, gratitud. És molt gratificant cantar cançons tan emblemàtiques com “Per què he plorat” o “Estàs sola”. Però sent sincer, crec que per a la majoria de gent “Mar i Cel” sempre serà el Carlos Gramaje i l'Àngels Gonya-lons. Crec que és com es recorda i es recordarà. Evi-dentment, però, jo sento que formo part d'aquest vaixell i això em fa molt feliç. 
 
Fa més de 5 mesos que Mar i Cel està en cartell, heu fet 200 representacions. Quin és el truc per no avorrir-se de cantar cada dia el mateix?
No hi ha truc, cada dia és diferent, cada dia estàs diferent, el públic és diferent i els teus companys també et contesten o respiren diferent. El meu truc és estar cada dia despert i viu i respirar el que li passa al teu personatge.
 
Cada setmana assisteixen al Teatre Victòria més de 2.000 infants i joves entre els 10 i els 18 anys, ja que feu dues funcions escolars a la setmana. Són diferents a-questes funcions matinals? Quin tipus d'energia s'hi viu? 
Sí que ho són. Bàsica-ment els joves ho viuen diferent i són molt més expressius o eufòrics, per dir-ho d'alguna manera. Quan la Blanca i el Saïd es fan un peto, criden i s'esveren, és graciós.
 
Ara per ara, si haguessis de definir l'experiència Mar i Cel per a tu, com ho faries?
Emocionant 100%. No es pot expressar el que se sent tripulant el vaixell de “Mar i Cel”. La vida i l'energia que et dóna com actor. No és comprable amb res.

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp