Una temporada generosa en neu ens ha regalat, aquest any, un final d’hivern amb gust de continuïtat. Entre finals de febrer i mitjans de març, La Molina ha ofert jornades d’esquí de primavera en el millor sentit: llum, comoditat i un mantell encara abundant. Ho hem viscut acompanyats de Marta Visa i Ferriol Llibre, dues maneres d’entendre l’esquí amb un mateix escenari.
Crònica de dues jornades
Dues dates, dues mirades i una mateixa sensació: la d’un hivern que no té pressa per marxar. A finals de febrer, amb Marta Visa —campiona d’Espanya d’esquí de velocitat—, l’estació presentava el 100% del domini obert i gruixos que superaven àmpliament el metre. Tot i això, l’ambient era clarament primaveral: sol intens, terrasses plenes i una neu que, a partir del migdia, es transformava amb suavitat.
Setmanes després, ja al març, amb Ferriol Llibre —entrenador TD3 i esquiador de tècnica depurada—, La Molina mantenia pràcticament tot el domini operatiu i unes condicions que continuaven convidant a allargar la temporada. Mateix paisatge blanc, més hores de llum i una manera diferent de gaudir de l’esquí.
Estat de les pistes
La Molina ha mostrat, en ambdues jornades, una solidesa destacable. A finals de febrer, els gruixos oscil·laven entre els 110 i els 220 cm, amb els 71 km esquiables oberts. Al març, l’estació mantenia prop de 69 km operatius i gruixos encara generosos, especialment a cotes altes.
En tots dos casos, la qualitat del trepitjat i la base de neu han estat clau. Malgrat les temperatures suaus, el mantell s’ha mantingut ferm, permetent un esquí segur i agradable durant bona part del dia.
Els protagonistes
Marta Visa i Ferriol Llibre representen dues cares complementàries de l’esquí.
Visa, acostumada a la velocitat extrema, aporta una mirada exigent sobre les condicions de neu. Amb esquís polivalents, va destacar la qualitat del trepitjat i la bona resposta del mantell al llarg del dia.
Llibre, per la seva banda, converteix cada descens en una lliçó de tècnica. Amb una trajectòria vinculada a la formació i a l’alt rendiment, la seva manera d’esquiar —precisa, fluida i elegant— no passa desapercebuda a pistes.
Sensacions
En tots dos casos, la lectura és clara: una temporada excepcional que permet gaudir d’un esquí de primavera amb garanties.
Visa ho resumia destacant la qualitat general de la neu, fins i tot en el moment de transformació. Llibre, amb la seva habitual naturalitat, definia les condicions com a “espectaculars”, posant en valor tant la quantitat de neu com la seva evolució al llarg del dia.
Recorregut
Les dues jornades han recorregut bona part del domini, confirmant la varietat i el bon estat de les pistes.
Amb Marta Visa, el dia va començar al Niu de l’Àliga, amb descensos per Comabellai la Barcelona, i un recorregut que va incloure pistes com Solell, Genciana, Els Coms o Clot de l’Hospital. Al matí, neu més dura i precisa; al migdia, una transformació progressiva cap a textures més primaverals.
Amb Ferriol Llibre, el traçat va passar per pistes com Barcelona, Comella, Estadi, Roc Blanc, Pastors, Genciana, Pleta i Solell. Un itinerari que va permetre observar l’evolució de la neu: més ferma a primera hora i més adaptable amb el pas de les hores, sense perdre qualitat.
Una altra manera d’esquiar
L’esquí de primavera té una personalitat pròpia. No busca només el rendiment, sinó també el gaudi del moment. Amb més hores de llum, temperatures agradables i una neu que evoluciona al llarg del dia, cada descens es viu d’una manera diferent. És un esquí més flexible, més contemplatiu, que convida a adaptar-se i a allargar la jornada sense pressa.
Aquest any, La Molina n’ha estat un exemple clar: un hivern generós que s’estira amb cap a la primavera, oferint dies com aquests, on l’esquí esdevé també una manera de connectar amb el paisatge i amb el temps que passa més lent.
Ivan Sanz Tusell
