Pànxing Cerdanya

21, juliol del 2024

Search
Close this search box.

21, juliol del 2024

Notícies – Cerdanya

Conurbacions transfrontereres

Cerdanya
Bourgmadame_053-002-1
A Cerdanya tenim un fenomen geopolític ben nostrat: la frontera amb França, que aquí se li’n diu, mig de broma, mig seriosament, la “ratlla”. De fet, és això: una ratlla traçada en unes negociacions internacionals, des dels despatxos d’uns polítics i uns buròcrates, que travessa la vall i sovint no segueix cap accident geogràfic remarcable.

Aquesta “ratlla” podria ser matèria de molts articles. Avui us parlaré d’un fenomen interessant que són les conurbacions transfrontereres.

Una conurbació, segons l’Enciclopèdia Catalana és un: “continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial”.

A Cerdanya tenim diversos casos, però potser els que són més interessants són els exemples on una de les poblacions és espanyola i l’altra francesa. Bàsicament, tenim dos casos, més o menys destacats:

Peu de foto: Bourge-madame Schoofrm – Fotografia CC BY-SA 3.0

• Puigcerdà-Bourg-madame (La Guingueta d’Ix)

• Llívia – Estavar

Però amb el temps, possiblement ens trobarem amb dos casos més:

• Vilallobent (Puigcerdà)

– Palau de Cerdanya

• Puigcerdà – Ur

El fet que tinguem diverses poblacions a tocar de la frontera, ho fa possible.

Entre Llívia i Estavar hi ha encara una certa separació, però entre Puigcerdà i Bourg-madame, no. Hi ha un continu urbà generat per l’avinguda del Segre i la seva entrada a França, a través del pont internacional. Si no fos pels cartells anunciadors, costaria de diferenciar el barri de la Guingueta espanyol del francès.

Aquestes conurbacions són quelcom més que una curiositat geogràfica. Poden ser una oportunitat de col·laboració transfronterera. Per exemple, es poden mancomunar serveis comuns per estalviar costos.

Un cas molt destacat és l’hospital transfronterer de Cerdanya, situat als afores de Puigcerdà, a tocar de França, molt a prop del municipi francès d’Ur. O l’escorxador transfronterer d’Ur, molt a prop de Llívia i Puigcerdà.

Aquestes instal·lacions es regeixen per dos sistemes legals diferents i sovint ha calgut crear normes especials entre dues administracions estatals molt burocratitzades, cosa que ha dificultat les tasques d’enteniment.

Per exemple, l’hospital transfronterer té personal espanyol i francès que es regeixen per convenis laborals diferents i que cobren salaris diferents. Però, en canvi, l’hospital no es pot beneficiar de l’electricitat francesa, més barata actualment que les tarifes espanyoles, tot i que no costaria gaire fer-hi arribar una línia elèctrica des de França.

Un altre fet fronterer interessant és que fins fa pocs dies, els passos secundaris entre Palau i Vilallobent i la Vinyola (entre Puigcerdà i Enveig) han estat tancats per la banda francesa per motius polítics força discutibles.

Aquestes coses dificulten la comunicació entre les conurbacions i les àrees adjacents, però són coses que passen en el complex món fronterer que encara avui hem de patir.

Enric Quílez i Castro. 

President del Grup de Recerca de Cerdanya.

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.