Pànxing Cerdanya

19, gener del 2021

19, gener del 2021

Notícies – Cerdanya

El Govern declara l’església de Sant Esteve de Guils Bé Cultural d’Interès Nacional

Cerdanya
2B81ADF5-5974-4D7B-A815-989770AEAF37_1_105_c

Font: ACN


Es defineix un entorn de protecció al voltant del temple per garantir la preservació de tots els seus valors culturals

El Govern declara l’església de Sant Esteve de Guils Bé Cultural d’Interès Nacional, a proposta del Departament de Cultura, en la categoria de Monument Històric, al municipi de Guils de Cerdanya. També n’ha delimitat un entorn de protecció. L’aprovació es materialitza després que s’hagin complert tots els tràmits preceptius que estableix la Llei del patrimoni cultural català. També compten amb els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l’Institut d’Estudis Catalans. La declaració com a BCIN, que queda inscrita en el registre corresponent, permet un seguit de mesures de control i manteniment dels béns en qüestió i exigeix un control i supervisió per part de Cultura de qualsevol actuació que s’hi vulgui fer.

L’església de Sant Esteve de Guils està ubicada al sud-est de la població de Guils de Cerdanya, en el límit entre el poble i els prats de pastura, i amb el cementiri situat davant de la façana principal. De l’indret d’Eguils, en la seva denominació medieval, se’n té constància documental en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, tot i que sembla que va ser redactat a finals del segle X. L’església va ser consagrada el 1042, però l’actual es va construir durant el segle XII i es va reformar posteriorment en diverses ocasions.
Preservant l’entorn

El monument és un clar exemple de tipologia d’església d’una sola nau. Compta amb un absis semicircular amb volta apuntada de pedra sustentada per murs de carreus de pedra granítica. Posteriorment, s’hi van adossar dues capelles laterals a la zona del transsepte. La coberta és de dues aigües, coronada amb lloses de pissarra, en la qual es poden observar els recrescuts de nivell. La situació d’aquest monument configura una imatge paisatgística d’interès dins el marc urbà, territorial i comarcal que li dóna suport.

La definició d’un entorn de protecció al voltant de l’església es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals. Es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dóna suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument històric. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.

 

El Govern declara l'església de Sant Esteve de Guils Bé Cultural d'Interès Nacional
A la parcel·la adjacent, al número 11del carrer Gomà, s’hi troba el cementiri – Oriol Bombardó Rosiñol

 

L’església de Sant Esteve de Guils està situada al nucli urbà. A la mateixa parcel·la de l’església, al carrer Gomà número 13, s’hi troben les edificacions de la rectoria. A la parcel·la adjacent, al sud, s’hi ubica el cementiri, finca número 11 del mateix carrer Gomà. Les raons de la inclusió d’aquestes finques a l’entorn són històriques, ja que formen part de la mateixa església des dels seus inicis.

Parcel·les també protegides

Les façanes nord i est de l’església s’obren cap al carrer Gomà, i tenen com a finques confrontants les finques número 12 i 14 del carrer Gomà, a l’est. També limita amb les finques número 1, 2 i 3 de la Travessera de Dalt, al nord. Les raons de la seva inclusió són la proximitat a l’església i les visuals que es generen del monument.

 

El Govern declara l'església de Sant Esteve de Guils Bé Cultural d'Interès Nacional
El número dos de la Travessera de Dalt també s’engloba en l’àmbit declarat Bé Cultural – Oriol Bombardó Rosiñol

 

Així mateix, queda inclosa dins de l’entorn la finca número 9 del carrer Gomà, adjacent al cementiri. Des de l’alçada de la façana sud de l’església es generen visuals conjuntes amb aquesta i amb les cobertes i façanes posteriors dels edificis situats en aquesta finca. A la banda sud queden incloses diverses parcel·les de finques de prats de pastura sense edificacions. Aquestes estan davant del cementiri i a la façana sud de l’església i que permeten la percepció del monument i el seu entorn sense interferències.

Si t’ha agradat llegir la notícia El Govern declara l’església de Sant Esteve de Guils Bé Cultural d’Interès Nacional, també et pot interessar  Com era la Cerdanya del segle XVII?

Compartir:

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

Número 162
Pànxing Maresme

Número 162

Número 354
Pànxing Cerdanya

Número 354

Número 267
Pànxing Berguedà,
Bages i Solsonès

Número 267

Número 34
Pànxing Pirineus

Número 34

Número 95
SeeBarcelona

Número 95

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.