Sílvia, com a projecte l’Escola Balla és una aposta important, què ofereix a la Cerdanya?
Ofereix als nens i nenes de les escoles de Cerdanya l’oportunitat de conèixer el patrimoni de dansa i música del Pirineu i de la resta dels Països Catalans. És una manera de treballar la identitat, d’on som i d’on venim.
Quina és l’acollida del projecte a les escoles?
Sempre ha tingut una gran acollida. Inicialment, fem un repartiment equitatiu del nombre de sessions per cada escola en funció del nombre de grups sabent que al territori tenim escoles primàries i escoles rurals. És l’escola qui decideix si treballa per classe o si treballa per cicle. A partir d’aquí conjuntament amb l’escola mirem al calendari quan prefereixen, moltes aprofiten les danses apreses per participar en el Carnestoltes, Sant Jordi, la Castanyada o Nadal.
I els nens i nenes?
La primera vegada amb molta curiositat, sobretot amb el treball corporal, veus les vergonyes, la timidesa davant dels altres, pel contacte humà, perquè ens hem de donar la mà, he de fer girar, que és un treball en equip perquè les danses tradicionals són danses en grup. Tot això és enriquidor per la mainada i inclús després, a la classe s’estableixen relacions entre ells que abans no hi eren.
I els escolars nouvinguts?
Aquest any m’he trobat un nen que tenia una forma de ballar peculiar perquè en el seu país també ballava danses tradicionals, això va portar a un intercanvi molt enriquidor. Per ells també és una manera d’acollir i que comencin a formar part de la nostra cultura sigui amb el ball, amb la cançó o amb la música.
Els i les mestres?
En els tallers observen i des d’aquesta posició s’adonen que poden detectar problemes motors, de comportament, etc. que des de l’interior de la classe poden passar desapercebuts.
Com esculls les danses a treballar?
S’escullen en funció del grup. El primer dia fem uns exercicis d’escalfament, d’escolta i una dansa. Llavors, ja veig la dinàmica del grup; si està cohesionat o no, en funció d’això i per no forçar situacions trio la dansa, si es balla en rotllana, si es balla en parella, en quartet, si hi ha contacte, elements…
Quines agraden més?
Agraden molt les danses d’elements, el ball de bastons és l’estrella, l’Hereu Riera amb les creus també. Als petits els agraden les cintes i els mocadors.
Per què incloure la dansa en l’educació?
Ajuda a aprendre a escoltar, a comunicar, a sentir-se bé, a comportar-se bé, a estar pendent, respectar i cuidar a la persona companya de ball.
Per què hauríem de ballar danses tradicionals?
Hi ha una dita que diu que un nen abans de parlar canta i que abans de caminar balla. És una cosa intrínseca en els humans, s’ha ballat sempre per celebrar-ho tot, inclús la mort. La dansa comunica, expressa. Abans era la manera de fer comunitat, de socialitzar-se, ballant la gent es coneixia, quan has ballat amb algú la teva relació amb aquella persona canvia, la descobreixes, això s’observa clarament als grups escolars. Avui això s’està perdent.
Al ballar no penses en res, escoltes la música, estàs pendent dels teus moviments i de l’altre, el fil conductor és la música quina porta el grup a ballar en cohesió.