L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha restaurat recentment el Llibre de Privilegis de la Sèquia de Puigcerdà, una obra de gran valor patrimonial propietat de l’Ajuntament de Puigcerdà que constitueix una de les principals fonts documentals per conèixer la història d’aquesta infraestructura hidràulica medieval.

El volum aplega documents que van servir durant segles per regular i gestionar la sèquia. Entre els textos conservats hi figura el privilegi atorgat l’any 1318 pel rei Sanç de Mallorca, que establia les bases del seu funcionament. A partir d’aquí, el llibre recull la normativa, els acords i també els conflictes vinculats a la gestió de l’aigua, especialment després que la frontera derivada del Tractat dels Pirineus de 1659 dividís el canal entre dos estats.

Segons ha explicat la directora de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon, es tracta d’una peça especialment singular perquè reflecteix la rellevància que la sèquia ha tingut històricament per a Puigcerdà. Tot i que l’arxiu conserva molta més documentació relacionada amb aquesta infraestructura, el Llibre de Privilegis destaca pel seu valor històric i simbòlic.

L’obra, enquadernada en pergamí al segle XVIII, reuneix documents de diferents èpoques, formats i procedències. El pas del temps havia afectat especialment les primeres i les darreres pàgines, així com les zones inferiors dels fulls de major format, fet que dificultava la seva manipulació i consulta.

La restauració ha anat a càrrec de l’especialista en document gràfic Clara Alibés. Els treballs han consistit en una neteja integral de la peça, la consolidació de les pàgines deteriorades amb paper japonès i la reparació dels punts més febles de l’enquadernació. També s’han reforçat les unions entre les cobertes i el cos del llibre, que presentaven trencaments derivats del desgast acumulat durant segles.

Més enllà del seu valor documental, el llibre permet seguir l’evolució d’una infraestructura que continua en funcionament. La sèquia de Puigcerdà va ser creada inicialment per alimentar els molins reials de la vila a través de l’estany, que actuava com a gran reservori d’aigua. Amb el temps, els seus usos es van ampliar també al reg agrícola.

La divisió territorial provocada pel Tractat dels Pirineus va generar nombroses tensions sobre la gestió de l’aigua. Entre els episodis recollits en la documentació destaca la interrupció del subministrament per part de les autoritats franceses durant una dècada en el context dels conflictes bèl·lics del segle XVII. Posteriorment, el Tractat de Baiona de 1868 va regular definitivament l’ús de les aigües compartides i va crear la Comissió Administrativa del Canal de Puigcerdà, organisme que encara avui s’encarrega de la seva gestió.

Amb aquesta actuació, l’Arxiu Comarcal reforça la seva tasca de preservació del patrimoni documental de la comarca i garanteix la conservació d’una peça que ajuda a explicar més de set segles d’història vinculada a una de les infraestructures més emblemàtiques de la Cerdanya.

Si t’ha agradat llegir; La restauració del Llibre de Privilegis recupera una peça clau de la història de la sèquia de Puigcerdà, també t’agradarà llegir: Un estiu per descobrir Les Angles.