Fa poc, he visitat amb l’amic geòleg Josep Maria Casas, un aflorament de quars a Ger. Es diu Roques Blanques i es troba prop dels afores de Gréixer.

No és gaire gran, però és força interessant des del punt de vista geològic. Sembla que ha estat objecte d’estudi en una recent tesi universitària i no s’acaba de conèixer bé la seva formació.

La Cerdanya és un complex mosaic naturalístic, on es combina la geologia, la botànica, la zoologia i l’ecologia, en general, de manera força intrincada.

Tot i que és coneguda pels científics internacionals des de fa segles, encara resta molt per investigar en tots els camps del coneixement naturalístic. Un exemple és aquest que comentava de les Roques Blanques de Gréixer (Ger).

La mateixa serra del Cadí encara presenta llacunes de com es va formar i evolucionar. No es coneixen totes les formacions fòssils de la comarca i alguns minerals rars, com l’anapaïta, encara s’estan estudiant perquè la seva formació té una part biològica, possiblement.

També es van trobant espècies botàniques o zoològiques noves, de tant en tant. Algunes, degudes possiblement al canvi climàtic, però altres devien ser presents des de fa molt temps, només que no s’havien estudiat fins ara. El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un bon exemple de lloc on, ocasionalment, es troben noves espècies.

Igualment, el món geològic dona sorpreses. Actualment, es troben en estudi algunes glaceres cerdanes per determinar si hi ha permafrost en el seu subsol.

Tot això és molt enriquidor i ens fa pensar que encara hi ha molt camp per córrer. Una cosa semblant ha passat les darreres dècades amb el món de l’arqueologia, amb importants troballes prehistòriques o d’època ibèrica o romana, que han posat sobre el mapa la nostra part del Pirineu, quan fins fa poc es pensava que això era poc menys que un desert.

Seria interessant que des del mateix territori sortissin investigadors en aquests camps, i que, després, retornessin a la societat el nou coneixement adquirit de manera divulgativa, en forma d’articles o conferències.

En tot cas, la Cerdanya està de moda, no només per fer-s’hi la caseta, sinó també per investigar-hi en els diferents camps del coneixement, i això és una molt bona notícia per a tothom.

Enric Quílez i Castro

President del Grup de Recerca de Cerdanya