Amb motiu del 30è aniversari de la revista Pànxing, l’actriu catalana Maria Molins va ser entrevistada per la nostra col·laboradora Cristina Solà en una conversa a la Cerdanya. Una estona plena de records, complicitat i reflexions sobre la vida i l’ofici, on la Maria va compartir amb naturalitat la seva trajectòria artística i personal, captivant a tothom amb la seva proximitat i passió.

Maria Molins

Una trajectòria marcada pel compromís

La Maria Molins ha estat reconeguda amb diverses nominacions als Premis Max, Butaca i Gaudí, obtenint aquest darrer per la pel·lícula El Bosc. Amb una carrera consolidada al cinema, al teatre i a la televisió, destaca per l’honestedat amb què afronta els seus personatges i per la seva sensibilitat a l’hora de comunicar emocions. El seu pas per la sèrie La Riera també la va fer especialment coneguda pel gran públic.

L’origen d’una vocació

La passió de la Maria Molins per les arts escèniques va néixer de manera precoç, gràcies a una infància amb molts estímuls, durant un estiu de Cap d’Any, que va viure amb els seus cosins, germans i veïns a l’Escala (les cèl·les del Tigres). Aquella estada va marcar els inicis d’una vocació que s’ha anat desenvolupant amb els anys.

Amor per la muntanya i les coses senzilles

La Cerdanya té un lloc especial en el cor de la Maria. Tal com explicava a l’entrevista, és una gran amant de la muntanya, de les excursions i de la vida a l’aire lliure. També es declara aficionada a la bona cuina, amb una estima especial per l’escudella o la truita de la seva mare.

El valor dels equips i de la mirada femenina

La Maria defensa amb convicció la importància dels equips formats per dones, posant en valor l’empatia i la cura com a eines per a una col·laboració més humana i efectiva. Segons ella, “quan el treballador és feliç, rendiex més”, i així passa per crear espais de treball on es prioritzi el benestar emocional.

Complicitat, parella i equilibri

Al llarg de l’entrevista, la Maria parla amb afecte i agraïment de la seva parella, amb qui comparteix la criança de la seva filla i l’equilibri del dia a dia, malgrat les exigències de la seva professió. Com ella mateixa reconeix, viatjant sovint per motius de feina, treballant en rodatges a Sevilla o Madrid, ha après a compartir amb el perquè de les coses.

No es tracta de compartir tasques. Es tracta de confiança, de sentir-te acompanyada. I això val igual per al dia a dia, com per als moments més difícils. Ajudar al peu del canó, quan es cau, quan no es veu clar, quan cal parlar amb la mestra o el tutor a l’escola. Per a la Maria, això és tenir sort.

El record més especial de la Maria

Hi ha una imatge que la Maria guarda com un petit ritual íntim: contemplar la ciutat de Barcelona des de les alçades, especialment de nit. Des dels pisos on vivia de petita amb els seus pares, podia veure com la ciutat s’estenia com un mantell de llums. Les finestres il·luminades, els cotxes que circulaven, la gent que tornava a casa o començava la jornada nocturna… Tot plegat li despertava una emoció difícil d’explicar, una barreja de curiositat, imaginació i por.

No et perdis l’entrevista completa al nostre canal de Youtube i de Spotify del Club Pànxing

Protagonistes, bon rotllo i un vermut pel mig.