Nom: Salze blanc de l’Avinguda d’Alp – Salix alba subsp. alba L.
Procedència: Distribuït per bona part d’Europa, Àsia occidental i nord d’Àfrica. A casa nostra forma part del bosc de ribera i altres indrets generalment humits.
Descripció: És un arbre caducifoli que pot superar els 20 m d’alçada, amb la capçada més aviat arrodonida i de forma irregular. L’escorça és grisenca, rugosa i fissurada. Les branques llargues i flexibles amb tendència a ser pèndules, amb les fulles normalment sense pecíol, estretes, acabades en punta i de color gris platejat. És dioic, com tots els salzes, amb les flors, molt petites, situades en aments erectes de color grogós les masculines i verdoses les femenines. El fruit en petites càpsules allargades que en obrir-se deixen anar les llavors.
Usos: És un dels salzes utilitzats en cistelleria, però la seva gran utilitat és en medicina. Ja des de molt antic es sabia que de l’escorça s’extreia una substància que servia per als refredats, mals de cap, baixar la febre i dolors musculars. A finals del segle XIX es va extreure de la seva escorça el seu principi actiu, la salicina, que posteriorment es va sintetitzar i comercialitzar amb el nom d’aspirina. La seva fusta és utilitzada per fer pals de criquet gràcies a la seva lleugeresa i resistència a l’impacte.
Enric Orús
Autor del llibre “Arbres de la Cerdanya i el Capcir”.
Edicions Salòria
