Pànxing Pirineus

18, abril del 2024

Search
Close this search box.

18, abril del 2024

Turisme Actiu – Pirineus

Gaudint d’una panoràmica sensacional a l’Alt Berguedà

Pirineus
3ddc7c1342202ff1939ae99b11098ec6.jpg

L’Alt Berguedà, meitat septentrional de la comarca del Berguedà, es constitueix per l’alta conca del Llobregat i les serres del Prepirineu. Aquesta regió, en ple Pirineu, és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d’oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2.000 metres. Els amants de la natura trobem en aquesta part de la comarca les serres del Cadí i del Moixeró, un dels parcs naturals més grans de Catalunya, el Pedraforca i altres espais naturals protegits que ens permeten endinsar-nos i gaudir del gran espectacle de la natura. Així, tant si ens interessa la cultura com la natura, l’Alt Berguedà ens ofereix un munt de possibilitats i una gran diversitat d’espais a conèixer.

A banda de recomanar-vos la visita a aquesta gran diversitat d’espais de l’Alt Berguedà, us proposem uns itineraris paisatgístics molt interessants que us permetran conèixer el territori d’una manera ben diferent i, sens dubte, molt enriquidora. Parlem d’una sèrie de recorreguts que són fruit de la concreció d’un projecte consistent en la creació d’unes rutes i d’uns materials que relacionen els atractius naturals i culturals de la comarca amb els paisatges que els envolten.

Tot començà amb la signatura, l’any 2006, de la carta del paisatge del Berguedà, la qual proposava 12 programes de gestió de paisatges agrícoles i forestals de la comarca. Una de les propostes, que acabaria essent iniciada pel Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, consistia a crear uns itineraris paisatgístics que ens oferissin la possibilitat d’analitzar i d’entendre el paisatge d’una manera molt més àmplia, des d’un punt de vista antròpic que permetés explicar com s’ha modulat el paisatge a partir de l’evolució natural, històrica, econòmica i social del territori. En definitiva, una visió que anés molt més enllà de la simple contemplació.

A continuació us descobrim els secrets d’aquesta bonica i interessant iniciativa, que es materialitza en la realització d’aquests recor-reguts, per fer amb cotxe, que inclouen una xarxa de miradors del paisatge —disset concretament— i de punts d’aturada al costat de les carreteres coronats per unes boniques i originals escultures de ferro que, com veurem, tenen molt a dir, i a partir de les quals assistirem a la contemplació de bells paisatges que conceben un únic punt de mira, el qual testimonia que les coses es poden veure de forma molt diferent en funció del nostre estat d’ànim, del nostre estat físic, de la companyia o del temps, i que alhora són totalment subjectives.

 

Així doncs, des de cada mirador, que a continuació relacionem, podrem gaudir d’espectaculars panoràmiques de muntanyes calcàries, de boscos, d’espadats i de cingleres, entre d’altres, que ens descobriran la importància i la gran riquesa cultural i paisatgística d’un territori que no ens deixarà indiferents.

El mirador cap al Picancel, a Vilada, des del qual gaudirem d’unes esplèndides vistes sobre els paisatges del Catllaràs i del pantà de la Baells, panoràmiques de muntanya calcària on abunden les cingleres, els espadats i els tossals i on els boscos —pinedes de pi roig, rouredes i fagedes— generen un mantell verd que s’estén per quasi la totalitat del paisatge.

El mirador de Sant Jaume de Frontanyà. El paisatge que envolta aquest bonic poble es caracteritza principalment per la presència de la cinglera de les Forques, que amb els seus 1.210 m presideix i dóna força al paisatge. Així mateix, l’abundància de boscos —pinedes de pi roig—, la presència de pastures i l’església de l’antic monestir de Sant Jaume de Frontanyà, un dels exemples més harmoniosos i elegants de l’arquitectura romànica catalana, concebut al final del segle XI com un monestir que comptava amb diferents dependències i un petit claustre, ens delitaran amb la seva bellesa.

El mirador Joan Casanova, santuari de Falgars, a la Pobla de Lillet, tercera població més important de Catalunya en manufactures al segle XVIII, especialitzada en filatures de llana que s’aprofitaven dels importants ramats de les contrades. Des d’aquest punt fruirem d’un dels paisatges més característics del Catllaràs, on la geologia s’erigeix en forma de cingleres o de roques escarpades i on els boscos dominen gairebé tot l’espai, tret del destinat a les pastures. La pineda de pi roig torna a ésser el bosc més abundant, tot i que a les obagues les fagedes guanyen terreny i a la solana el roure lliura un color ocre al llarg de tota la tardor.

El mirador a les Deveses, a Sant Julià de Cerdanyola. Des d’aquest indret podrem gaudir d’un paisatge que ha estat el resultat de segles de treball aixecant parets de pedra seca i que han permès, al llarg del temps, crear estretes i llargues llenques de terra per al conreu. Els bancals erms que sostenen aquestes magnífiques parets van estar plantats de vinya…I és que, qui no ha sentit mai parlar del vi de Cerdanyola?

El mirador de la Devesa, a Bagà, ens mostrarà un paisatge alpí o d’alta muntanya i unes esplèndides vistes sobre la vall del Llobregat, la serra d’Ensija, la serra del Verd i fins i tot, en dies clars, de Montserrat. Serem testimonis de com el Llobregat, un dels grans rius de Catalunya que mantingué una estreta relació amb la revolució industrial, ha obert una de les poques valls perpendiculars al Pirineu i ha fet possible anar de la mar al peu del Moixeró sense trobar cap port de muntanya.

El mirador de la Gargallosa, a Gisclareny. Des d’aquest petit tossal situat al costat de Gisclareny podrem gaudir d’unes esplèndides vistes de la serra i del poble, que es troba al vessant solell de la serra en un punt estratègic sobre la vall de la riera de Saldes i al costat de l’única zona on poden desenvolupar-se els conreus i les pastures, és a dir, la petita vall Pregona.

El mirador al Pedraforca, a Saldes. En aquest punt ens trobarem davant del paisatge més emblemàtic de l’Alt Berguedà, el massís del Pedraforca, muntanya mítica i element identificador del Berguedà. La seva forma peculiar és el bressol d’un gran nombre de llegendes. A tocar de la seva esveltesa s’erigeix la serra del Cadí, de grans dimensions i solidesa.

El mirador del Coll de Josa, a Gósol, població estretament lligada a l’art més avantguardista i prestigiós del segle XX i conegut arreu gràcies a la popularitat que li atorgà l’estada estiuenca de Picasso. Des d’aquest emplaçament podrem observar una de les vistes més fantàstiques de la comarca: zones boscoses en les quals coexisteix el pi negre i el pi roig i una extensa zona agrícola amb feixes que aprofiten el terreny. Des del mirador contemplarem el poble de Gósol i les restes del seu castell, que corona el turonet que li fa de raser.

El mirador de Cap Deig, a Vallcebre. Des del mirador de Vallcebre ens apareix un paisatge de muntanya que es pot dividir en diferents plans. En primer terme veurem els camps esglaonats o enfeixats, envoltats de petites rouredes de roure martinenc per; a continuació observarem la serra de Gisclareny i el mur format per les serres del Cadí i del Moixeró com a teló de fons.

El mirador de la Figuerassa, a Cercs. En aquest punt gaudirem d’una esplèndida panoràmica sobre els paisatges del Catllaràs. Observarem un paisatge de muntanya calcària on abunden les cingleres, els espadats i els tossals i on els boscos generen un mantell verd que s’estén per quasi la totalitat del paisatge.

El mirador dels Rasos de Peguera, a Castellar del Riu. Fruirem d’un paisatge de muntanya ben característic de l’Alt Berguedà amb la presència d’afloraments rocosos que formen part del conjunt muntanyós dels Rasos de Peguera. A les parts més altes, on els pendents se suavitzen una mica, la neu de l’hivern alimenta les pastures d’herba fresca.

El mirador de Queralt, a Berga. A Queralt s’hi erigia el castell de Madrona, una de les fortificacions de Guillem de Berguedà, trobador i senyor feudal conegut per la seva obra i per la seva vida aventurera. Ens delitarà un paisatge esglaonat que fa de transició entre les terres planeres de la depressió central i de les serres prepirinenques. El primer esglaó és format per un seguit de costes, de les quals només veurem els punts culminants, anomenats serrats.

El mirador de la Nou de Berguedà. Des d’aquest indret gaudirem del paisatge de Catllaràs, on s’emmarca el poble de la Nou de Berguedà. Aquí el verd fosc de les pinedes de pi roig contrasta amb el verd clar dels pocs espais de pastures i dels boscos de ribera i amb els ocres de les teulades de les cases.

El mirador de les Heures, a Borredà. Tres elements caracteritzen el paisatge que hi contemplarem: la masia, els camps de conreu i els boscos. El mas de les Heures de la Quar ha anat evolucionant des de l’època medieval, i els homes i les dones que l’han habitat al llarg del temps són els qui n’han configurat el paisatge amb la seva feina, la creació de terres de conreu i la pastura dels ramats.

El mirador de Guardiola de Berguedà. Un fantàstic paisatge de muntanya apareixerà davant dels nostres ulls des d’aquest mirador. Podrem observar els pobles de Guardiola de Berguedà i de Bagà, per darrere del qual contemplarem la carena munta-nyosa que formen el Cadí i el Moixeró, la tosa d’Alp, el coll de Pal i el Puigllançada.

El mirador de Sant Romà de la Clusa, a Castell de l’Areny. Des d’aquest punt i darrere de l’ermita de Sant Romà de la Clusa assistirem a un magnífic paisatge de pastures i de boscos que s’endinsen en les serres del Catllaràs. Els vessants solells són dedicats a pastures i els més obacs es troben ocupats per una barreja de fagedes i de pinedes de pi roig.

El mirador de Fumanya. Des d’aquest mirador es poden observar les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud (Fígols), de Fumanya Nord, de Tumí (Vallcebre) i de Coll de Pradell (Vallcebre, Saldes), amb diversos afloraments de roca calcària inclinada, ideal per entendre la formació i l’aixecament del Pirineu. Hi observarem un paisatge amb poca vegetació que constitueix, però, un bon espai per a l’observació de voltors i d’àligues.
Parlem, doncs, d’una àmplia i interessant proposta que ens ofereix l’oportunitat d’anar una mica més enllà de la simple observació d’un paisatge per endinsar-nos en l’anàlisi de molts dels factors que el componen, principalment culturals, els quals, a més, ens ajudaran a entendre i a conèixer l’orografia d’una regió de gran bellesa i d’important interès cultural i natural com és l’Alt Berguedà. 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.