Fa més de vint anys que la Xarxa de Camins del Pallars Sobirà inclou els Camins de la Llibertat (s’anome-nava  així als que porten fins als ports d’Aulà, Clavera i Salau, a les Valls d’Àneu) camins transfronterers que uneixen amb França o Andorra i van servir per a l’evasió.

 

En els darrers anys s’ha realitzat un extens treball de recerca i posada en valor de la memòria històrica al voltant d’aquestes dues guerres, especialment de la Guerra Civil Espanyola més propera i coneguda per nosaltres, però també de la Segona Guerra Mundial. Així doncs dels treballs de recerca de l’historiador Josep Calvet ha sorgit bona part de la informació de la que ara podem gaudir, i ha permès engegar alguns projectes de turisme cultural, tant des de l’administració com des del món privat. Destaquen:

 

La Presó – Museu Camí de la Llibertat, inaugurada l’any 2007, és un espai històric de 25m2 que havia estat una capella gòtica, presó d’homes des de mitjans del S.XIX fins el 1966, magatzem municipal… fins reconvertir  aquest espai originari en un petit museu, amb un gran contingut, adreçat a donar a conèixer diversos aspectes de la Segona Guerra Mundial: registre de presoners entre 1940 i 1944; objectes relacionats cedits; audiovisuals i panells informatius dels quals es disposa de la traducció en 5 idiomes.. precisament aquests textos ens condueixen per la història des de la Guerra Civil Espanyola i el pas per la frontera, l’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’avanç alemany, l’evasió per les Muntanyes, la ruta de “Le chemin de la liberté”, les xarxes d’evasió,  els aviadors aliats, els ciutadans francesos, els jueus, l’arribada a Espanya, el municipi de Sort en aquells temps, fins a la finalitat del Museu de contribuir a la cultura de la pau.

 

 

L’any 2014 es va renovar l’interior del museu donant lloc a un espai més diàfan i ampliant la informació sobre la història del col·lectiu jueu amb el projecte promogut per la Diputació de Lleida, anomenat “Perseguits i salvats”. Aquesta part ens aporta nova informació provinent de la família Henle, la tasca de l’American Jewish Joint Distribution Committee, la presó de dones (Perla Kapel-man), biografíes (Elias Zomerplaag, Volf Slomovics, Israel Lewiner).

 

Des de la Presó-Museu també s’organitzen diverses activitats relacionades.

 

Es calcula que durant la Segona Guerra Mundial s’evadiren prop de 80.000 persones travessant els Pirineus, i 20.000 d’elles eren jueves. Alguns venien d’Aulus-les-Bains, població francesa on s’ubicava un centre de reclutament de jueus, arribaven pel refugi de Certascan fins a Tavascan. Aquí els tenien a la caserna de la Guàrdia Civil fins que eren transportats a la presó de Sort. D’altres, amb el suport de la Creu Roja i l’American Joint Distribution Commitee, s’allotjaven als hotels de Tavascan, Ribera de Cardós o Sort i finalment van aconseguir arribar als Estats Units, Canadà o Israel. Altres van ser directament deportats o reclosos al centre d’internament de Miranda de Ebro i es van salvar o van ser retornats a França.

 

El 2013 s’inicià el projecte “Muntanyes de la Llibertat” que proposa 3 itineraris, de diferents nivells, pels camins que uneixen La Vall de Cardós amb Aulus-les Bains.

 

 

“Aquests itineraris ens brinden l'oportunitat d'acostar-nos a aquestes muntanyes seguint els camins de l'exili republicà i de l'holocaust nazi. Una història dramàtica i humana que, en alguns casos, els va lliurar d'una mort segura. En un paisatge de somni  tret de la ficció, on sembla que caminem per Rivendel  (indret fictici d’ “El Hobbit” i “El Senyor dels Anells”), i on a cada pas pensem que ens creuarem amb algun elf, ens trobem envoltats, per tot arreu, de gegantins abismes dels quals pengen fantàstiques cascades que desafien la llei de la gravetat, boscos màgics amb una vegetació luxuriant i estanys de postal. Però no cal espantar-se, ja que el mag fosc es passeja per zones més poblades i és possible que aquí siguem els únics caminants a la recerca de la muntanya del destí.