Pànxing Pirineus

29, març del 2024

Search
Close this search box.

29, març del 2024

Turisme Actiu – Pirineus

LES CABANES D’EN GARRELL: el “Tarzan” d’Argelaguer

Pirineus
4
Avui, en Josep Maria Rossinyol "Russi" ens planteja una ruta d'allò més singular: les cabanes d'en Garrell, on art, reivindicació i descoberta conflueixen per descobrir un racó de casa nostra amb molta història.

EL PARC D’EN GARRELL

El que va començar, als anys 70 del segle XX, com un modest refugi a la desembocadura de la riera de Can Sis Rals, al llarg de més de 40 anys arribaria a convertir-se en un petit poblat de gairebé un quilòmetre de galeries i torres de més de 30 metres, amb cabanes, canonades, embassaments, laberints i una casa de tres plantes; connectat tot, per diversos ponts i passarel·les, amb un ampli ventall de tòtems i escultures. Tot va ser construït amb materials majoritàriament vegetals o reciclats. Aquesta obra artística, amb els anys es va convertir en un autèntic atractiu turístic, inclòs apareixia en guies de viatge, i rebia cada cap de setmana un centenar de visitants.

Garrell
Hort, casa i entrada a la casa – Josep Maria Rossinyol i Núria Rodríguez-Árias

LES VICISSITUDS 

Malauradament, bona part de les construccions van ser enderrocades en diverses ocasions. Una d’elles, l’any 1996, quan després de dues dècades de laboriosa construcció, el mateix Josep Pujuila, autor de l’obra, hi va calar foc a tota la seva obra, com a forma de rebuig a la intromissió de brètols que destrossaven la seva feina. Anys més tard es va decidir a començar de nou, però l’any 2002, part de la seva obra va tornar a partir una destralada, aquest cop a causa de la construcció de la nova autovia que havia d’anar d’Argelaguer a Olot, projectada just per sobre de gran part del terreny que ocupava aquesta.

Garrell
Totems – Josep Maria Rossinyol i Núria Rodríguez-Árias

ELS RECONEIXEMENTS

Amb els anys, però, va començar a rebre reconeixement per la seva obra. Els crítics d’art, van considerar aquesta com “Land Art” i/o “Art Povera”, perquè aquesta ha estat sempre resultat de l’aprofitament de materials de l’entorn natural i de reciclatge, i alhora com un exemple destacat del que es coneix com a “Paisatgisme visionari”.  

L’obra de Pujiula va atreure l’atenció de creatius d’arreu del món i ha estat reconeguda en publicacions i reportatges en mitjans especialitzats. El seu treball també va quedar recollit en un parell de documentals, i ell va ser entrevistat per diversos mitjans de comunicació. El 2013 es va estrenar a Argelaguer i posteriorment a la televisió, el documental “Garrell, el Tarzan d’Argelaguer”, i el 2014 fou estrenat el documental “Sobre la marxa”.

La investigadora Jo Farb Hernández, va definir l’espai com “la Sagrada Família de l’Art Brut” i el va incloure com un dels exemples d’aquesta branca artística més importants del món. Però el que avui resta de les escultures i les cabanes, no és res, comparat amb el que havia arribat a ser, en temps del seu màxim esplendor. Per fi, el novembre de 2014, i encara després d’enceses polèmiques sobre el destí de l’obra, el Consell Comarcal de la Garrotxa va declarar aquesta obra artística Bé d’Interès Local.

Avui en dia, l’obra d’en Garrell gaudeix del reconeixement internacional i ha estat objecte de nombrosos estudis i recreacions artístiques, i les Fonts de la Riera de Can Sis Rals, estan protegides patrimonialment com a BCIL per part de la Generalitat de Catalunya.

Laberint – Josep Maria Rossinyol i Núria Rodríguez-Árias

JOSEP PUJIULA i VILA 

Nascut al barri del Pont d’Argelaguer l’any 1937, tenia com a professió la de mecànic torner fins que es va jubilar el 1999. Era conegut com “El Garrell”, nom que li venia per la casa on va nàixer, Can Garrell, però també era conegut com “L’home de les cabanes” o “El Tarzan d’Argelaguer”. Artista autodidacta, va desenvolupar la totalitat de la seva obra, escultòrica arquitectònica, al barranc de la desembocadura de la riera de Can Sis Rals. En aquest lloc, va anar construint al llarg de la seva vida, amb les seves pròpies mans, la seva obra artística, practicant un ampli ventall d’arts que van de l’escultura a l’arquitectura i passant per la pintura.

Josep Pujiula va morir als 79 anys, al seu parc de cabanes que ell mateix havia construït i que l’havien fet famós. Un operari que treballava per la zona el va trobar mort. L’alcalde de Castellfollit de la Roca, on s’havia traslladat a viure els últims anys, va expressar que havia estat un “cop molt dur” perquè era una “persona molt estimada al poble”, mentre que l’alcalde d’Argelaguer, lamentà la pèrdua, tot dient: “Ha mort on ell volia i fent la feina que li agradava”, tot recordant que sempre havia expressat que el seu desig era ser enterrat en el seu parc.

Al lloc exacte on el van trobar, s’hi va construir un cercle amb pedres i ciment. Tot sovint s’hi dipositen flors, i on es pot llegir: “Aquí va morir el “Garrell” el dia 2 de juny de 2016 a les 12’30 h. D.E.P.”

Tomba faraònica – Josep Maria Rossinyol i Núria Rodríguez-Árias

JOSEP PUJIULA VA DIR SOBRE LA SEVA OBRA I LA SEVA MANERA DE PENSAR: 

  • “Aquí a la meva selva no em falta res. Aquesta serà la meva vida. No vull saber res més de l’home blanc civilitzat, em considero un okupa de la naturalesa, i no entenc la falta de respecte de bona part de la societat pel medi ambient”.
  • La següent la va dir després de la construcció de l’autovia: “Després de més de 20 anys fent coses, mai ningú sabrà el que aquí s’ha fet i desfet, només l’artista, ara tot ha quedat enterrat a sota l’autovia. Només queda la font i el museu, per si algú no s’ho creu, era una cosa diferent i per això l’hi agradava a la gent, per tant, em sento pagat per les bones hores que m’hi he passat”.
  • “Després de molts anys de gaudir fent “coses” com a hobby, em sento pagat, ja que s’han emès per televisió, i en diaris i revistes s’han publicat”.
  • “Aquí estan enterrades les meves fantasies i les meves il·lusions, però no els meus “collons” que solsament els pot enterrar la mort”.
Lloc on van trobar mort al Josep Pujiula i Vila – Josep Maria Rossinyol i Núria Rodríguez-Árias

FITXA

Província: Girona.

Comarca: La Garrotxa.

Municipi: Argelaguer. 

Nucli de: Argelaguer.

Situació: Als afores del poble.  

Durada aproximada sense parades: El temps que desitgeu passar-hi. Fins al parc hi ha uns 10 minuts.

Dificultat: Baixa – molt planera. 

A tenir en compte: La millor època per fer la visita és en època de pluges

Data: Excursió realitzada, el 31 de juliol de 2019

Punt de sortida i arribada: Pàrquing de l’ajuntament Argelaguer.

Com arribar al punt de sortida: Des d’Olot cal agafar la carretera C-26, que passa per Argelaguer.

ITINERARI i CRÒNICA DE L’EXCURSIÓ

Vàrem deixar el cotxe a l’entrada del poble d’Argelaguer, davant l’ajuntament. 

Pal amb banderoles.- Aquest  ens indicà el camí a seguir: Ruta d’en Garrell – Cabanes d’en Garrell (10 min.). Emprenguérem el camí a peu per una pista, que marxa paral·lela a l’autovia. 

Casa Morató.- Queda a mà esquerra. Passarem pel seu costat i girarem a l’esquerra.

Cruïlla.- Girarem 180º cap a mà dreta, i agafarem una pista de terra.

Entrada al parc.- Agafarem un camí que marxava cap a la dreta. 

El laberint.- El vam veure a mà esquerra, i no ens vàrem poder estar d’entrar i sortir per les diferents obertures que té. Després retornarem al camí i seguirem de recte.

Font del Garrell.- Un lloc on hi ha diferents conjunts escultòrics, tòtems, màscares, rescloses i olles, fetes amb materials reciclats, i on l’aigua té un especial protagonisme. Continuarem el nostre camí, que gira 90º a l’esquerra, i anem fent parades al llarg d’aquest. 

Casa d’en Garrell.- On es pot contemplar el “cementiri de cotxe”, el “museu de fotocòpies”, una terrassa – mirador, i una torre. Un cop vist continuarem el nostre camí. 

La Tomba faraònica. Excavada a la roca, la veiem a mà dreta. Entro per una de les seves obertures i recorro el seu laberíntic interior, sortint al final per una altra de les obertures que té. Després seguim pel camí. 

L’Hort d’en Garrell.- Avui en dia encara és menat per algú. Al costat de l’hort hi ha una casa, a la que s’accedeix per unes escales flanquejades per un conjunt d’olles, i al costat d’aquesta una gran torre. 

La cova museu-bagul.- A la part del darrere de l’hort hi ha aquesta cova, en part vegetal, en part excavada, on es poden veure diversos mobles, diaris i revistes on surt la història d’aquest indret, així com tot d’estris i una llibreta on els visitants poden signar. A l’interior de la part excavada al marge del barranc hi trobareu una sorpresa, d’aquelles que fan reflexionar. Tan sols ús diré una cosa, el rellotge funciona. 

Retornarem al punt d’entrada per un camí que dóna la volta.

Algunes torres que va construir el Josep Pujiula – Josep Maria Rossinyol i Núria Rodríguez-Árias

Si t’ha agradat llegir l’excursió LES CABANES D’EN GARRELL: el “Tarzan” d’Argelaguer, també et pot interessar llegir Caminada fins al paradolmen del Tossal d’Isòvol.

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Envia ALTA al 657 918 961 o clica següent botó.