Ens dirigim cap a Puigcerdà per entrevistar-nos amb els caps de quatre parcs de bombers de la Cerdanya: Bellver, Alp, Llívia i Puigcerdà. Amb ells conversarem una bona estona sobre la important i desinteressada tasca que duen a terme al capdavant de cadascun dels seus parcs, de com es coordinen, de quines són les seves competències i de com fan front a una activitat que compaginen amb les seves respectives professions.

L’any passat es va complir el 150è aniversari de la fundació del Cos de Bombers Voluntaris de Puigcerdà. Aquest parc és el més antic de la Cerdanya i, juntament amb el de Reus i el de Manresa, entre altres, un dels més antics de Catalunya. Des dels seus inicis és un cos de voluntaris, no professional.

El parc de bombers de Puigcerdà compta amb 25 voluntaris, el de Llívia amb 9, i els d’Alp i de Bellver amb uns 15. La regió centre es troba a Manresa, des d’on s’activen i es coordinen totes les actuacions que s’han de dur a terme. Els diferents parcs, per descomptat, estan absolutament interconnectats.

Els requisits; cursos d’accés i preparació, són els mateixos que si parlem de bombers professionals. La compensació econòmica, però, en el cas dels voluntaris, és mínima i la podem definir com a simbòlica.

Les actuacions que duen a terme són molt diverses, tot i que, fa un temps, les accions en què intervenien es centraven, majoritàriament, en apagar focs. Avui dia actuen sovint quan es comunica una fuita de gas o d’aigua, en cas d’avís d’incendi, per obrir portes o tancaments avariats en situacions d’urgència, com a suport de rescat de muntanya dels GRAE (grup de Bombers de la Generalitat de Catalunya especialitzat en rescats en llocs de difícil accés), a l’auxili d’animals ferits o atrapats, en accidents de trànsit, i en qualsevol altra situació d’emergència que demani la seva presència. Tot i així, els focs continuen essent els que activen la situació d’alarma més sovint.

El Josep Maria, el Tomàs, el Carles, el Quim i el Jordi ens expliquen que només durant els tres primers mesos d’enguany ja han realitzat un total de 112 serveis. Generalment, al cap de l’any en poden arribar a fer entre 300 i 400 i sempre són més nombrosos els que es duen a terme en un any d’escassetat de pluges. En cada actuació, el nombre d’efectius de bombers mínim és de tres i el màxim de cinc, exceptuant els casos en què es precisa una intervenció més gran. Quan es tracta de focs en una vivenda, des de la regió central s’activa el parc més proper, tot i que es mantenen en situació d’alerta la resta de parcs de la comarca.

Avui dia, ens expliquen, a les persones en situacions compromeses el que els resulta més fàcil és adreçar-se als bombers trucant al 112, raó per la qual aquests resolen tota mena d’incidències, algunes de les quals, en realitat, podrien solucionar-se per altres mitjans.

Tot i així, els nostres contertulians no semblen contrariats per aquest fet: saben que han d’oferir la seva disponibilitat les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i, es tracti del que es tracti, estan disposats a intervenir a fi de resoldre-ho i, sobretot, evitar un mal major. Així que, amb la inseparable companyia de la seva emissora, resten a l’espera de l’activació de qualsevol actuació en què sigui necessària la seva participació.

A l’hivern, ens expliquen, sovint han de desplaçar-se a vivendes on les xemeneies, en la majoria dels casos per un defecte de construcció o per una acumulació de sutge, acaben per provocar que es cremin les teulades. Durant els mesos més freds de l’any també s’encarreguen de retirar neu.

Els nostres amfitrions ens expliquen que es reuneixen cada dissabte a fi de revisar el material i posar els punts en comú sobre qualsevol aspecte que els afecta. És important tenir en compte que la tasca d’aquests voluntariosos bombers no finalitza en el moment que s’ha solucionat una incidència; quan tornen d’un servei ho han de deixar tot en perfectes condicions i llest, ja que en qualsevol moment pot ser necessària una nova utilització (provisió de benzina, d’aigua, reemplaçament de possibles mànegues cremades, d’equips d’aire…).

A banda de la vessant més pràctica i activa del servei, aquests bombers participen en xerrades de conscienciació, un cop l’any, a les escoles. Ens expliquen que només han dut a terme un simulacre, en una escola bressol, en el moment que s’hi va produir una fuita de gas.

Tot i que podríem restar una bona estona més en tan agradable companyia, arriba l’hora d’acomiadar-nos. Els nostres companys de conversa tenen feina a fer. Això si, abans d’enfilar-nos al cotxe, la foto de rigor i, enlloc millor que a les cotxeres, davant d’un esplèndid i lluent camió de bombers.

Agraïm, un cop més, el bon tracte rebut.